Investigadors catalans imprimeixen per primer cop un bocí de cor que batega

BarcelonaCientífics catalans de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han creat per primera vegada un tros de teixit del cor que pot créixer, madurar i sobreviure a llarg termini dins d'un animal. Fins ara aquest tipus d'experiments fracassaven perquè són teixits molt complexos i, si no reben prou sang i nutrients, no maduren correctament i acaben morint. Ara aquests investigadors ho han aconseguit amb una bioimpressora 3D: han elaborat petits vasos sanguinis amb aquesta eina que han permès que el teixit s'integri a la perfecció al sistema circulatori i sobrevisqui un mes després de l'implant. Fins ara, l'esperança de vida d'aquests teixits no superaven les dues setmanes, per la qual cosa els investigadors creuen que amb aquesta tècnica es podrien fabricar pedaços de cor per substituir parts afectades de l'òrgan d'un pacient i que aquest recuperi la seva funcionalitat.

En concret, els investigadors han elaborat un trosset de miocardi, un dels músculs que s'encarrega de bombar la sang, i han comprovat que el teixit bategava correctament i s’havien generat nous vasos sanguinis que el nodrien de sang i nutrients. Ara per ara ho han aconseguit amb un animal, però creuen que en un futur es podrà aplicar en humans com a teràpia per a les persones que tenen alguna malaltia cardiovascular. "Per poder portar aquesta teràpia al primer pacient, estimem que caldrien uns quatre anys més de recerca i la col·laboració amb altres centres de recerca. Hem sol·licitat un projecte europeu, però no ens l’han concedit, per tant, haurem de buscar altres vies per tirar-ho endavant", explica Ángel Raya, líder de l’estudi.

La "recepta" per imprimir

La bioimpressió 3D permet elaborar diferents capes que donen bona estructura i estabilitat al teixit perquè aquest sobrevisqui. Aquesta eina utilitza biotinta, és a dir, material elaborat amb cèl·lules mare per crear els teixits cardíacs. La "recepta" que han trobat els investigadors perquè la fórmula funcioni i el teixit s'adapti correctament al cor és posar tres capes de biotinta muscular entre dues capes de biotinta vascular. Aquests materials estan compostos per gelatina, que proporciona consistència i plasticitat al teixit, però també per una proteïna anomenada fibrinogen i per àcid hialurònic, que donen estructura, flexibilitat i suport a les cèl·lules.

Per últim, la biotinta també inclou transglutaminasa microbiana, un enzim que promou la creació d’enllaços entre capes de cèl·lules, una característica essencial per l’estabilitat del teixit un cop implantat. A partir d’aquesta base, es poden generar les dues tintes per separat. Per una banda, a la biotinta muscular cal afegir cèl·lules musculars anomenades cardiomiòcits, mentre que per aconseguir la biotinta vascular, s’utilitzen microfragments vasculars que s'extreuen del mateix pacient.