Investigadors catalans descobreixen que el càncer deixa 'empremtes' que el delaten abans que progressi

BarcelonaLes nostres empremtes dactilars són úniques, no n'hi ha dues d'iguals, i permeten identificar una persona de manera inequívoca. De la mateixa manera que els humans, els diferents tipus de càncer també tenen empremtes moleculars que es poden detectar en les fases més inicials de la malaltia, quan el pronòstic dels pacients és més bo. Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descobert en un estudi que poden identificar amb una “precisió gairebé perfecta” aquests patrons moleculars únics de cada tipus de càncer utilitzant un escàner petit. La revista Molecular Cell publica les conclusions de la investigació que estableix les bases per crear noves proves diagnòstiques que detectin la malaltia més ràpidament i en fases més primerenques. Això sí, els autors avisen que calen més estudis abans que l'estratègia pugui beneficiar els pacients.

Les nostres cèl·lules tenen unes fàbriques de proteïnes anomenades ribosoma. Cada una d'aquestes fàbriques és diferent i té una firma única que explica el que succeeix dins del cos humà. “Aquestes diferències són subtils i poden informar sobre la salut i la malaltia”, explica l'autora principal de l'estudi i investigadora del CRG, Eva Novoa. A part de proteïnes, els ribosomes també estan compostos per un tipus de molècula especial anomenada ARN ribosòmic (ARNr), que presenta una sèrie de marques químiques i està repartida per tot el cos. Els autors han buscat aquestes marques en teixits d'humans i de ratolins, com el cervell, el cor, el fetge i els testicles, i han trobat un patró únic a les marques, una empremta molecular de cada cèl·lula.

“Aquesta empremta ens diu d'on prové una cèl·lula. És com si cada teixit deixés la seva adreça en una etiqueta per si les seves cèl·lules acabessin perdent-se”, detalla Ivan Milenkovic, primer autor de l'estudi. Els autors han examinat també mostres de teixit de pacients amb càncer, sobretot al pulmó i els testicles, i han trobat diferents empremtes que poden servir com un biomarcador per detectar abans el càncer. Això s'explica perquè les cèl·lules canceroses estan hipomodificades, que vol dir que van perdent les marques químiques característiques de cada cèl·lula, i per tant es poden diferenciar de les sanes, que no perden les marques químiques. Per fer-ho, els investigadors han entrenat un algoritme que classifica les mostres de teixits a partir de l'empremta de cada cèl·lula.

Els resultats que han obtingut són molt prometedors, ja que han aconseguit una precisió “gairebé perfecta” a l'hora de diferenciar el teixit sa del càncer. En total han agafat mostres de 20 pacients amb càncer de pulmó en els primers estadis de la malaltia i els han comparat amb mostres de teixits sans. Com que les cèl·lules canceroses tenen menys marques, l'algoritme ha estat capaç de detectar-les. “La majoria dels càncers de pulmó no es diagnostiquen fins a etapes avançades. Aquí vam poder-lo detectar amb molta més antelació del que és habitual”, celebra Milenkovic, que creu que aquesta troballa pot ajudar a aconseguir més temps per als pacients.

Una “mina d'or”

Els investigadors han utilitzat una tecnologia nova anomenada seqüenciació directa d'ARN per nanopors, que permet l'anàlisi directa de molècules d'ARNr amb totes les seves modificacions químiques. Fins ara, les tècniques convencionals per seqüenciar processaven les molècules d'una manera que eliminaven les marques químiques de les cèl·lules abans que es poguessin estudiar. Els científics ho consideraven informació redundant que interferia en els seus experiments, recorda Novoa. En aquest estudi han recuperat les dades descartades i les han convertit en una “mina d'or”, afegeix la investigadora. A més, els dispositius que utilitzen per seqüenciar són petits i portàtils, caben al palmell de la mà.

A llarg termini, els investigadors volen crear un mètode de diagnòstic que pugui detectar l'empremta a l'ARN que circula a la sang. D'aquesta manera seria un enfocament menys invasiu perquè només requeriria una mostra de sang, i no s'haurien d'extreure mostres de teixit dels pacients. “Això és només la punta de l'iceberg”, insisteix Milenkovic, que creu que calen estudis més amplis per validar els biomarcadors en més pacients i més tipus de càncer.