TRIBUNALS

La investigació per denegació d’auxili a Patrascu segueix oberta

Si bé ja s’ha jutjat l’assassí confés, encara no s’ha esclarit perquè hores abans ningú va registrar la denúncia per violència de gènere contra la víctima

Què va passar el matí del 29 de maig de 2016 a les dependències de la Guàrdia Civil de Pollença? La instrucció del jutjat d’Inca encara no ha acabat però hi ha quatre guàrdies civils investigats per, presumptament, ometre la persecució d’un delicte i per denegació d’auxili a una dona anomenada Lucia Patrascu. Quinze minuts abans de les sis del matí va entrar per la porta del quarter amb la intenció de denunciar el seu marit per violència de gènere. Quatre hores després la va matar al seu domicili. La denúncia no va arribar a interposar-se.

El judici per l’assassinat de Patrascu s’ha fet aquesta setmana a l’Audiència de Palma. El jurat va emetre ahir el veredicte de presó, mentre que la defensa, que al·legava un trastorn mental transitori, en demanava l’absolució. Mentrestant però, en mig del juici, molts testimonis varen parlar de moments claus produïts en les hores prèvies a la seva mort, entre ells, dos dels investigats a l’altra causa.

A les 5.45 hores d’aquell dia Lucia Patrascu entrava per la porta del quarter de la Guàrdia Civil de Pollença. Estava a punt d’acabar el torn de vespre, de 22 a 6 hores, i s’havia de produir el relleu.

El servei de portes és el que rep les telefonades i comissiona els agents. “Quan vaig arribar ella estava asseguda a recepció. Em va dir que venia a presentar una denúncia contra el seu marit per violència de gènere. Li vaig oferir aigua i li vaig explicar que de seguida vindria un company”, explicà al tribunal un dels agents que treballaren aquell dia.

Però el seu company que entrava a fer feina a les 6 del matí no va arribar fins a les 6.40 i l’anterior, que havia acabat el torn, va partir.

“La vaig veure que s’entrevistava amb un altre agent”, va declarar un altre guàrdia civil en el judici d’aquesta setmana. “A mi em va dir que es volia separar del seu marit, que feia un mes que havia iniciat els tràmits. Se sentia assetjada per violència psicològica, tot i que va explicar que estant a Espanya mai l’havia agredit físicament”, explicà.

Segons un guàrdia civil de la patrulla de prevenció de la delinqüencia es va arribar a fer una entrevista a la sala d’espera del quarter. En aquell moment “em va mostrar un telefon amb missatges en rus i me’ls va traduir però no es veia clar que fossin amenaces”, va testificar. Patrascu els deia que tenia por i que el seu marit la perseguia. Aquest agent la va convidar a entrar. “Me’n vaig anar pensant que denunciaria”.

“Volia interposar una denúncia, però això no significa que tothom que ve la tramiti”, va explicar un altre testimoni del cos de seguretat. “Prèviament s’ha de fer una entrevista personal”. En aquest cas, “el meu company la va dur fins a un altre per assessorar-la sobre què havia de fer”, afegí durant la declaració. “És evident que no va presentar la denúncia, surt en tots els mitjans i es diu entre els companys, ara per què? No ho sé”.

Durant el judici per assasssinat s’ha sabut que en aquell interval va rebre dues cridades, que no va atendre, del seu marit. A les 6 i a les 6.30.

Va estar al quarter devers una hora i mitja. Tot i haver parlat amb gairebé tots els agents que hi devia haver abans i després del canvi de torn per explicar que se sentia assetjada, se’n va anar sense interposar cap denúncia. Segons s’ha publicat en diversos mitjans, a la interlocutòria d’aquest cas es recull que els agents al·legaren que “no tenia cap informe de lesions i que el seu marit no l’havia agredida”. Però ella no se’n va anar convençuda.

Aquell matí, abans de tornar a casa seva, va cridar també al telèfon de l’Institut Balear de la Dona, on hi ha un registre de 36 segons de cridada. “Podria ser un contestador o fins i tot que no contestàs ningú”, va explicar el tècnic.

Abans de les 10, Lucia Patrascu entrava a casa seva i inicià una fatídica discussió amb el seu marit. Ell ara està pendent de sentència, després de confessar-se autor de les sis punyalades que acabaren amb la seva vida.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF