Els informes que reconstrueixen la societat que el franquisme va destruir a les Balears

PalmaQuan es va adjudicar el contracte del IV Pla de fosses a les empreses d’arqueologia Atics i Aranzadi, en varen ser els representants, Cesc Busquets i Almudena García, respectivament, els qui proposaren a l’historiador Jaume Claret que coordinàs la vintena d’informes que el Govern havia encarregat sobre la memòria democràtica que va destruir el franquisme. Així, Claret assumí un repte gegantí i començà a seleccionar els investigadors més adients per a cada estudi, “alguns ja venien donats, perquè eren les persones que ja hi havien estat fent feina i en altres casos sí que era la meva feina pensar qui podia fer-ho millor”, apunta. “Vaig començar a coordinar-ne l'elaboració i vetllar perquè tots els treballs mantinguessin uns mateixos criteris científics i formals”, afegeix.

La premissa era senzilla: que cada tema fos desenvolupat per qui millor el coneixia. Per això es varen combinar historiadors amb una llarga trajectòria investigadora amb especialistes que ja feien recerca molt concreta sobre determinats àmbits. Entre els noms hi havia David Ginard, Manuel Aguilera, Margalida Roig, Antoni Janer i Guillem Mir. També es va incorporar la psicòloga Anna Miñarro, qui ja treballava en aquesta qüestió, per elaborar l'informe sobre el trauma i la memòria a Mallorca.

Claret explica que la seva feina consistia a distribuir els encàrrecs, controlar els terminis i garantir una certa homogeneïtat. La majoria dels informes els elaboraven una o dues persones —mai més de tres— i tots havien de tenir format d'informe científic, perquè poguessin ser validats posteriorment per la Comissió Tècnica de Fosses. A més, alguns d'aquests treballs no havien de quedar només com a publicacions acadèmiques. També havien de servir de base perquè els equips de museografia poguessin transformar-los en futures exposicions divulgatives.

Un any aturats

Per això considera especialment positiva la publicació dels estudis després que hagin estat més d'un any retinguts. Explica que el retard no es devia tant al contingut dels informes com a la voluntat que tots es publicassin conjuntament. El cens de víctimes, un dels treballs més complexos, va endarrerir el calendari i considera que el Govern va optar per esperar que tota la col·lecció estigués acabada.

Malgrat tot, l’historiador reconeix que sembla molta casualitat que l’Executiu hagi fets públics els estudis hores després que el Constitucional hagi anul·lat la derogació de la Llei de memòria democràtica i que no ho fes, per exemple, en el marc de l’acte de commemoració de l’aprovació de la Llei de fosses que es dugué a terme en el Parlament fa unes setmanes. “Hauria estat un bon moment”, apunta. Tot i això, prefereix pensar que la cronologia ha estat fruit de les circumstàncies i no d'una decisió política deliberada: “No hi veig el motiu, la feina s’ha fet i quan tocava”, comenta.

En aquest sentit, defensa que la Llei de fosses continua funcionant amb independència dels debats polítics sobre la memòria democràtica. Recorda que va ser una norma àmpliament consensuada i que, de fet, qui va negociar-la amb la impulsora de la Llei, Margalida Capellà; va ser l'actual presidenta del Govern, Marga Prohens, quan era diputada del Partit Popular. "Potser això també li fa tenir cert respecte", apunta. Igualment destaca que les factures pendents dels treballs s'han acabat abonant i que les intervencions arqueològiques han continuat amb normalitat i amb la visita de càrrecs del Govern, com la darrera excavació feta a Son Servera, on se cercaven les restes de dos milicians. "Mai no hem tingut cap entrebanc", diu i considera que qui realment té una obsessió amb aquesta qüestió és Vox. "Crec que el PP d'aquí té força clar que es tracta d'un tema de dignitat humana, més enllà de qüestions polítiques", apunta.

Més enllà de les fosses

Per al coordinador, un dels grans valors de la col·lecció és que supera la mirada estrictament centrada en les fosses comunes. Dels 20 informes, 15 aborden aspectes molt diversos de la història contemporània de les Illes.

Entre els treballs que considera més rellevants hi ha el cens de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. Destaca que, per primera vegada, es disposa d'una aproximació molt més completa al nombre de víctimes que hi va haver a les Illes. "Comptar les víctimes amb noms i llinatges és una passa imprescindible per dignificar-los i entendre la magnitud de la repressió”, apunta.

També valora l'estudi sobre els llocs de memòria i de repressió que identifica espais d'execució, presons i altres indrets vinculats a la violència franquista. Considera que ofereix una visió global que fins ara no existia i que pot servir tant per a la investigació com per a futures polítiques de memòria.

Un altre dels treballs que destaca és el cens del teixit associatiu anterior al cop d'estat del 1936, elaborat per Bartomeu Garí i Jaume Sansó. Segons explica, la investigació evidencia fins a quin punt el franquisme va desmantellar la vida associativa dels pobles mallorquins i desmunta la idea de Mallorca com a “l’Illa de la calma”. En municipis molt petits hi havia diversos ateneus, casals, societats obreres i entitats culturals que varen desaparèixer després de la repressió. “Hi havia molta activitat en aquest sentit, algunes de més polítiques i d’altres no tant”, apunta. “El fet de tenir l’Estat enfora també feia que hi hagués més iniciatives ciutadanes per tenir espais com a biblioteques”, comenta. A través de documentació dispersa —des d'arxius fins a eines com Google Maps per localitzar edificis antics— els investigadors han pogut reconstruir aquest mapa.

Igualment remarca els informes dedicats als refugis antiaeris de Palma i d'altres municipis, on hi ha participat, entre altres, Bartomeu Fiol, expert en la matèria. Recorda que pràcticament tots els pobles disposaven de refugis i que alguns eren infraestructures sorprenentment completes, amb lavabos i dipòsits d'aigua. Més enllà del valor arquitectònic, considera que expliquen molt bé l'impacte que varen tenir els bombardejos sobre la població civil i la por que es va instal·lar a l'illa, fet que va ser determinant pel que fa al posicionament de Mallorca envers el bàndol feixista.

Una història connectada amb Europa

Els informes també mostren que la Guerra Civil i les seves conseqüències a les Illes no es poden explicar de manera aïllada. N'hi ha que analitzen la presència d'alemanys i italians vinculats als règims feixistes establerts a Mallorca després de la Segona Guerra Mundial, una recerca que, segons avança, fins i tot donarà lloc a una exposició.

Altres estudis documenten els balears enterrats al Valle de los Caídos i les connexions amb el desembarcament de Bayo, on hi havia catalans i valencians lluitant, fet que posa de manifest que la Guerra Civil balear estava profundament relacionada amb el conjunt del conflicte arreu de l’Estat. Recorda que els combats no només es varen viure durant els 15 dies del desembarcament al Llevant de Mallorca, entre altres, sinó també, perquè molts mallorquins varen combatre a la Península.

Per a Claret, aquesta és precisament la principal aportació del projecte: demostrar que la memòria democràtica va molt més enllà de la localització de persones a fosses. “És reconstruir una societat, entendre com va canviar després de la guerra i recuperar històries que ajuden a entendre la complexitat dels fets i a reconstruir tot el que la Guerra i el franquisme varen destruir”.