Els informes per declarar el menorquí Bé d’Interès Cultural són nuls de ple dret

CiutadellaL’encaparrutament del conseller gonella Joan Pons Torres per declarar el menorquí i l’article salat Bé d’Interés Cultural Immaterial de Menorca (BICIM), i protegir-lo així de 'l’amenaça' del català estàndard, està a punt d’esclatar-li a les mans. Els subterfugis legals que ha cercat per tal d’imposar la seva iniciativa en contra del criteri lingüístic i acadèmic oficial d’entitats i institucions se li han girat en contra.

Ni derivar l’expedient al Servei de Patrimoni Històric i no al d’Assessorament Lingüístic, com hauria estat preceptiu, ni contractar directament els informes preceptius a l’exregidora popular Sili Pons Sabater, tot i no tenir estudis universitaris, ni de bon tros filològics, li han servit al conseller.

A petició de l’associació Fem-ho en Català, l’Ajuntament de Ciutadella ha certificat que l’autora dels informes i les fitxes sobre el menorquí, funcionària de l’Administració, no ha demanat ni té reconeguda l’autorització de compatibilitat per poder fer feines fora del Consistori. Això implicaria, segons l’entitat, que la contractació de Pons Sabater per part del Consell insular és nul·la de ple dret i, per tant, també ho són els informes que ha elaborat i pels quals ha facturat per ara 8.125 euros. 

Un cop obtinguda la certificació de la secretària municipal, Fem-ho en Català ha interposat una denúncia administrativa davant l’Ajuntament amb la petició que investigui els fets, “arribi fins al final en la via disciplinària” i obri a l’exregidora un expedient disciplinari per la infracció “greu o molt greu” que hauria comès.

L’associació invoca la llei de contractes del sector públic, que considera nuls de ple dret tots els contractes que impliquin persones o funcionaris que no disposin de la deguda autorització o no acreditin la seva solvència tècnica.

I Sili Pons no té cap títol ni estudi universitari en l’àmbit filològic o lingüístic.

Fem-ho en Català recorda que el Consell disposa dels seus propis serveis lingüístics i de patrimoni, que ja disposen de funcionaris titulats que podrien haver redactat els informes que la Conselleria de Cultura va contractar directament Sili Pons. Es tracta, diu, d’una “duplicitat del tot injustificable. Haver externalitzat aquest comès suposa un clar malbaratament de doblers públics”, denuncia i avisa que arribarà fins al fons per depurar totes les responsabilitats.

“No permetrem que es malbaratin doblers públics i s’emprin procediments irregulars per intentar donar aparença de legalitat a una croada política contra la nostra llengua”, alerta Fem-ho en Català. De fet, ja prepara la presentació de nous recursos i escrits davant el Consell perquè “aturi immediatament aquest desgavell”.

Es dona la circumstància que Sili Pons ja va exercir durant la pandèmia com a professora dels cursos de menorquí que promogué el llavors director de Sa Fundació, Joan Pons Torres, actual conseller de Cultura i impulsor de la iniciativa. Precisament, Sa Fundació –de la qual el conseller continua estant en excedència– és l’única entitat que s’ha pronunciat públicament a favor de la declaració del menorquí com a BICIM.

L’Institut Menorquí d’Estudis, la institució acadèmica que ha de redactar l’informe preceptiu perquè la declaració pugui ser aprovada pel Consell, ja ha llançat el seu avís al conseller. El president del Consell Científic de l’IME, Josep Maria Quintana, ha estat taxatiu: “Protegir el menorquí, sí; convertir la seva protecció en un instrument per separar-lo del català, no”.