La inclusió escolar de menors que han delinquit, un repte encara pendent
Els joves interns als establiments de reeducació s’enfroten a l’estigma i el rebuig a l’hora de tornar als seus centres educatius d’origen
Palma“Tenim un prestigi”, “aquest nin no encaixa aquí”, “millor que estigui tancat amb vosaltres” i “no es mereix tornar”. Aquests són alguns dels comentaris als quals s’enfronten els docents dels alumnes internats als centres de reeducació, en el moment en què aquests darrers poden tornar als seus instituts de referència. A partir d’aquí, ja difícilment es poden treure l’etiqueta: ja quasi tothom pensa que són joves problemàtics. Des de l’àmbit educatiu s’ha de fer feina amb ells per afavorir el seu procés cap a la reincorporació a la quotidianitat. A Mallorca, és l’IES Can Balo el centre que s’encarrega de la formació d’aquests estudiants mentre estan internats, malgrat que continuen matriculats als seus centres educatius d’origen. Es tracta d’un institut amb docents que posen per davant la lluita contra l’estigmatització dels alumnes. El problema que es troben és el rebuig que pateixen aquests joves, un fet que demostra que la inclusió educativa és encara un repte pendent per als estudiants amb mesures judicials de privació de llibertat.
L’IES Can Balo fou creat l’any 2017 i atén els alumnes interns als centres reeducatius d’Es Pinaret, Es Mussol, Es Fusteret, i també als que estan a Projecte Jove. A la seu física de l’institut només s’hi ofereixen alguns nivells d’FP Bàsica. No és un centre educatiu ortodox, ja que que són els docents els que es desplacen als llocs d’internament, de manera que s’estableix un procés d’itinerància: “Som 22 mestres que anam circulant en funció de les necessitats dels alumnes, malgrat que intentam fer grups estables, per garantir la familiaritat”, explica Nuria López, directora del centre. Can Balo s’organitza d’una maneraen què el benestar de l’alumne és la prioritat. D’aquesta manera, cada estudiant té el que necessita en cada moment. “Si per aconseguir motivar-lo ha d’estar durant un trimestre fent únicament música, així es fa. Es tracta de potenciar els seus punts forts, i no focalitzar-se en les debilitats, que ja s’encarrega la societat de remarcar-les”, diu.
Nuria López expressa el seu cansament per haver d’estar en lluita constant amb els directors dels centres educatius d’origen: “Em pas la vida demanant favors als centres i justificant la meva feina. Sembla que som una directora de segona categoria, i que els meus mestres i alumnes són pitjors”. López entén que els centres “tenen pocs recursos i estan desbordats”, però des de Can Balo se’ls dona suport en tot moment. “Si volen que ens telefonem cada dia per intercanviar informació, ho feim; si necessiten que cada setmana ens enviem un informe, també, però on no transigim és en la discriminació de l’alumnat, que té tot el dret a tenir oportunitats. Els nins que tenim han d’estar internats, sí, però sempre amb la idea de la reeducació”, assegura. En aquest sentit, sempre hi ha un professional de Can Balo que fa un seguiment de l’evolució de l’alumne al centre educatiu d’origen –una vegada que hi torna–, per vigilar que segueixi el curs correctament i que no tingui problemes.
Una de les dinàmiques de les quals l’institut està més orgullós és el programa Aprenentatge-Servei, en el qual els alumnes de Can Balo van a escoles –com el CEIP Anselm Turmeda– a explicar projectes que han fet. “Estam encantats, i aviat l’ampliarem al CEIP Son Anglada”, assegura López. El CEIP Son Anglada, precisament, també té unes característiques que el fan especial. És un centre petit, amb 135 alumnes, dels quals entre un 10% i un 15% estan tutelats per l’IMAS i entre un 5% i un 10% tenen oberts procediments amb Serveis Socials. Aquesta situació es deu al fet que és un centre d’atenció preferent per a l’escolarització dels infants que estan a centres de primera acollida. Maria Àngels Portilla n’és la directora, i també confirma l’estigma cap a aquests nins. “Es pensa que donaran problemes, malgrat que realment són infants que han patit situacions inimaginables, i ens hem de posar a la seva pell. Si als adults ja ens costa acceptar els cops, un nin sense bagatge emocional, com no ha d’estar d’afectat?”, es pregunta.
Situacions traumàtiques
Al CEIP Son Anglada es fa una tasca basada en les emocions dels infants i a “assegurar que estiguin tranquils”, explica Portilla. A partir d’aquí es tracta que cada infant avanci segons la seva motxilla. “S’ha de ser conscient que hi ha alumnes als quals venir a l’escola els dona pau, però també d’altres que han denunciat les situacions viscudes, no els han cregut, s’han quedat sols, i estan enfadats amb el món”. Portilla té clara una idea: “Associar un menor tutelat o de serveis socials amb un potencial perfil delictiu és un error. La majoria dels nostres estudiants continuen endavant, i són molt pocs els que després sabem que han anat per mal camí”.
La perspectiva pedagògica esdevé indispensable per entendre cap on s’hauria d’anar per millorar la inclusió dels alumnes de Can Balo. Pep Lluís Oliver, pedagog amb experiència en l’àmbit de protecció de la infància, explica que “les pors dels professors es basen en la manca de recursos disponibles per treballar amb uns joves que tenen certes particularitats, i que requereixen orientadors PTSC (Professor Tècnic de Serveis a la Comunitat) per avançar”. Aquest perfil professional es va implantant progressivament als centres on hi ha situacions d’atenció a la diversitat. Per millorar la transició entre els establiments reeducatius i els d’origen, els docents “han de rebre un informe en què s’avaluïn les necessitats dels nins, per saber què s’ha treballat amb ells i els seus requeriments. El que no es pot fer és pressuposar que tornaran a delinquir”, assegura Oliver.
La directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, considera que l’IES Can Balo és una “aposta decidida per la inclusió”, enfocada a uns alumnes que per les seves característiques “necessiten una personalització total de la seva educació”. En aquest sentit, continua, “tothom ha d’entendre que aquests alumnes són de tots, i que els centres i professionals han de fer feina de manera conjunta per afavorir el seu procés formatiu. L’educació inclusiva és una educació de tots i per a tots.”
Per la seva banda, la directora de Can Balo demana que “els adults exerceixin d’adults, i facin feina en xarxa. Ja basta de repartir culpes entre Menors, Serveis Socials i els mateixos centres. Les responsabilitats han de ser sempre compartides. A aquests joves ja els han castigat els jutges i no pot ser que un institut digui que no els vol perquè són, per exemple, uns lladres. Si aquest plantejament s’aconsegueix, s’haurà fet una gran passa”, però encara queden quilòmetres per recórrer.
