Les imitacions de la roba de llengües i d'avarques tenen els dies comptats

PalmaEls Reis d’Orient del 2024 duran un regal molt esperat al col·lectiu d’artesans de les Illes Balears, la possibilitat de disposar de la protecció d’una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) com ara tenen la sobrassada o l’ensaïmada. Dia 1 de gener entrarà en vigor el reglament pel qual la Unió Europea amplia als productes artesans i industrials aquesta figura, que fins ara estava reservada al sector alimentari.

“És una molt bona notícia”, afirma convençut Gabriel Riera, de Teixits Riera, una de les tres empreses de Mallorca que fabriquen tela de llengües. El cas d’aquest producte és un exemple clar del que pot suposar tenir una IGP que el protegeixi. “Es fa al Japó per als kimonos, a alguns països de l’Amèrica Central i a Uzbekistan per fer vestits regionals, però nosaltres tres som els únics que en fabricam a tot Europa”, explica Riera. D’aquí ve la frustració quan es pot comprovar com s’ha estès l’oferta de productes falsificats que imiten la tela de llengües. “A tots els souvenirs hi ha productes amb tela de llengües made in China. Agafen la impressora, hi fiquen la roba i en fan milers de metres en un moment i es ven com a roba de llengües. Estic cansat de veure-ho”.

Hi està totalment d’acord el director insular d’Artesania del Consell de Mallorca, Pere Ferrer. “Quan veim gent amb tote bag de tela de llengües, el més probable és que sigui falsa i, de vegades, ni tan sols ho saben i no són conscients que estan fent un greuge als productors que fabriquen un producte molt especial i únic dins Europa”. El director apunta que això també passa amb altres productes, però el cas de la roba de llengües és molt destacat i assenyala que la Indicació Geogràfica Protegida, “pel fet de ser una figura d’àmbit europeu, permetria impedir les entrades d’aquests productes postissos des de la duana”.

Un cas similar és de les avarques a Menorca. Miguel Pascual de Mibo, una de les principals empreses que fabriquen aquest calçat, explica que “això seria una gran cosa perquè la gent sàpiga que son productes fets a Menorca i que no diguin avarca menorquina i resulti que està feta a la Xina o a Elx”. Pascual apunta a una altra qüestió: “El problema d’una falsificació mal feta és que fa mal al producte original perquè si un compra una avarca mal feta o un formatge flac, diu ‘no en compraré mai mes, quina cosa més xereca’. No he vist mai cap còpia d’avarca ben feta”.

Els siurells s’hi apunten

La sol·licitud per accedir a una IGP ha de partir d’una associació de productors que haurà d’elaborar una sèrie de documentació. Per una banda, una recerca documental històrica que demostri que es tracta d’un producte diferenciat i n’avali el prestigi i la reputació. Per una altra, s’hauran d’establir les seves característiques de qualitat, que sempre hauran de ser més restrictives que les del producte general. Finalment, s’han de fixar els requisits d’elaboració que ha de tenir el producte per ser considerat candidat al reconeixement. “Aquesta feina és una de les coses que com a institució podem oferir per ajudar els artesans, i que pot garantir que això tiri endavant, perquè moltes vegades les associacions no se saben moure en aquests àmbits”, apunta Ferrer.

Una vegada fet això, s’ha de tramitar la sol·licitud davant l’estat espanyol, que ho haurà de defensar a Europa. En aquesta fase, mentre Espanya fa la sol·licitud ja es disposa d’una protecció transitòria d’àmbit estatal. “Ja ens donaria un gran avantatge davant els productes que ens fan competència deslleial”, assegura Pere Ferrer.

El director explica que hi ha tot un seguit de productes que serien susceptibles de la protecció de la IGP, com els siurells, les porqueres, els trinxets o la llata. De tots ells, la roba de llengües i els siurells són els que tenen un major reconeixement i més diferenciació, i, per tant, la tramitació podria ser més ràpida. “Ja hem mantingut contactes informals amb ells per explicar-los com s’ha de fer la tramitació i oferir-los el nostre suport”.

AMallorca només hi ha quatre siurelleres. Una d’elles és Coloma Cañellas, i explica que el siurell no té el problema de falsificacions de la roba de llengües, però si que creu que la indicació ha de servir “sobretot perquè se’ns reconegui com a artesania de Mallorca, i per dignificar la nostra feina perquè siguem més valorades. Aquestes coses li donen un segell de cosa única al món”.

A diferència dels empresaris de la tela de llengües, les siurelleres no estan constituïdes com a associació, i això és el primer que hauran d’escometre per iniciar la tramitació.

L’experiència alimentària

A les Balears hi ha 21 productes alimentaris protegits per la normativa europea, la majoria des de fa més de 20 anys. El director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, fa un balanç totalment positiu de l’existència d’aquest segell. “El més important és que protegeixes la denominació davant la competència deslleial”. Però aquest no és l’únic benefici, ja que el fet d’establir uns estàndards mínims de qualitat també fa millorar el producte. “No tot pot ser ensaïmada de Mallorca. Ha de tenir uns mínims i no es pot fer ús de la denominació en fals. Al final, s’aconsegueix dotar el producte d’un valor afegit i amb un segell avalat per la Unió Europea”.

Un dels productes alimentaris que fa més anys que tenen el reconeixement europeu, des de l’any 1996, és la sobrassada de Mallorca. “Sense cap dubte val la pena”, afirma convençut Andreu Palou, president de la IGP. “Disposar d’aquest reconeixement fa que el producte cotitzi el doble del que no té el segell “. Palou anima els productors artesans que tramitin la IGP“perquè hi ha productes molt nostres que hem de protegir i la indicació també protegeix el lloc on es fabrica, així com una manera de fer.

El segell no es regala. L’administració s’encarrega de fer els controls, la certificació i la inspecció de tots els productors, que tenen, com a mínim, una auditoria anual i estan molt controlats per mantenir la qualitat.

Un dels aspectes que es deriven de l’existència de la IGPés el de les sancions. Aquesta competència correspon al Govern i Llabrés explica que només el 2022 s’han tramitat 76 expedients per mal ús de noms geogràfics en informació alimentària. Els productes amb més infraccions han estat, per aquest ordre,oli, vi, carn, sobrassada i ensaïmada. Llabrés fa un especial esment al fet que la protecció dels productes afecta tota la Unió. “De vegades detectam frau a altres països, sobretot online i ho traslladam a les autoritats del país perquè actuïn”.

Les sancions poden arribar a ser importants. En tema alimentari, l’ús inadequat de la denominació protegida té una sanció mínima de 3.000 euros, però pot arribar fins als 15.000. En el cas d’infraccions molt greus, les xifres superen els 15.000 euros i poden ser molt serioses.

El director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, està convençut que tant les teles de llengües com les avarques notaran un canvi important en existir la protecció que es deriva de la Indicació Geogràfica Protegida. Fins i tot, en els casos de col·lectius molt petits, els que ara els falsifiquen, pot ser que pugin al carro en veure que fabricar el producte amb les condicions adequades genera molt més benefici”.