Fa un mes –el 5 de març–, que la Fundació La Caixa, de la qual depèn CriteriaCaixa, va anunciar el retorn de la seva seu social a Barcelona, després de set anys radicada a Palma. Una passa semblant a la que acabava de fer el Banc de Sabadell, en aquest cas procedent del País Valencià. El govern espanyol, per boca del ministre d’Economia Carlos Cuerpo, va sortir tot d’una a valorar positivament aquests moviments pel fet que confirmen “la normalitat, estabilitat i seguretat jurídica” del moment a Catalunya. També el president de la Generalitat catalana, Salvador Illa, i un bon grapat d’agents econòmics, coincidiren a assenyalar que es tracta d’una “molt bona notícia”. En tot cas, els trasllats de la Fundació La Caixa i CriteriaCaixa suposen un canvi de domicili social, però no hi ha hagut un gran canvi en matèria operativa, ja que “no implica el moviment de persones ni d’espais ni serveis corporatius, atès que la major part dels empleats i centres de treball han estat sempre a Barcelona”, varen remarcar les entitats.
Les Illes han ‘robat’ 1.357 empreses a altres comunitats, la majoria a Catalunya
Els anys de més intensitat del procés independentista, les Balears varen rebre centenars de societats procedents de Barcelona
Palma1.354 empreses s’han instal·lat a les Balears procedents d’altres comunitats autònomes entre 2017 i 2024. Una xifra que, restades les 897 que han fet el procés en el sentit contrari, deixa un saldo final positiu de 457 societats.
Prop de la meitat d’aquestes empreses que les Balears han aconseguit atreure els darrers vuit anys provenen de Catalunya, una comunitat que ha patit un èxode de companyies proper a les 3.000 i que molts experts atribueixen parcialment al procés independentista. En concret, entre 2017 i 2024 han arribat a les Illes 649 empreses procedents de Catalunya, mentre que 225 han marxat, el que representa un balanç de 424 a favor de les Illes.
Per províncies, Barcelona és amb molta diferència la que va aportar a les Illes un nombre més gran de societats en el període analitzat, amb un saldo de 603 a favor de les Balears entre 2017 i 2024. Aquesta xifra suposa el 92% del total del balanç negatiu que arrossega Catalunya amb les Illes durant aquest període.
Cap altra comunitat autònoma de l’Estat ha aportat tantes empreses noves a les Illes els darrers anys. La següent en importància és la Comunitat de Madrid, amb un saldo positiu per a les Balears de 15 empreses, la mateixa xifra que les Canàries.
A l’altra banda, entre les comunitats que tenen un balanç a favor seu quant a empreses procedents de les Balears, hi ha Andalusia, que entre 2017 i 2024 va veure com 85 empreses de les Illes s’instal·laven a la comunitat, mentre que, en sentit contrari, hi va haver 69 fugues cap a l’Arxipèlag. Un saldo de 16 empreses a favor seu. El País Valencià i Múrcia, cadascuna amb quatre empreses més a favor seu en comparació amb les Illes, formen part també del grup de les que va acabar el període amb un balanç positiu.
Per anualitats, el 2017 i el 2018 són els anys que es varen inscriure més empreses a les Balears procedents d’altres territoris de l’Estat, amb 201 i 235 arribades, respectivament. D’altra banda, en varen partir 89 el 2017 i 122 el 2018. De nou, bona part d’aquest flux el van protagonitzar empreses radicades fins aleshores a Catalunya. Els anys 2017 i 2018 varen estar marcats per la tensió política del procés i, en el cas de les Illes, això va suposar que hi arribassin 110 empreses procedents del Principat el 2017 i 157 el 2018. En sentit contrari, només 24 i 22 empreses es van mudar de les Balears a Catalunya aquells dos anys.
La pandèmia, saldo positiu
Les Balears també van aconseguir un flux positiu d’empreses durant la pandèmia, tot i ser una de les comunitats autònomes on més va repercutir el covid perquè l’aturada de l’activitat turística va paralitzar l’economia illenca. D’aquesta manera, el 2020 hi varen arribar 98 empreses i en varen partir 92, i el 2021 es van establir a les Illes 197 companyies, per només 114 fugades.
Hem de recordar que tant l’any 2020 com el 2021, l’activitat econòmica de les Illes va experimentar una desacceleració molt significativa, amb un descens del PIB del 21,7%, la caiguda més gran de l’Estat.
Tenint en compte que el marc jurídic que ofereixen les Balears a les empreses no és especialment diferenciat respecte de la resta de comunitats, els motius d’aquest saldo positiu de prop de mig miler d’empreses que han decidit mudar-se a les Illes “no és fàcil d’analitzar”, segons assenyala l’assessor d’empreses Miguel Sastre. A parer seu, aquest flux pot tenir més a veure amb “el mercat immobiliari, que realment ha marcat la dinàmica societària dels darrers anys”. “Desembarquen i es creen societats per fer-hi operacions. Són empreses que aprofiten l’increment del valor de les propietats” afegeix.
De fet, aquestes operacions de compravenda d’actius immobiliaris “poden tenir millor comportament per a una societat que per a un particular, i els inversors ho saben, especialment si compres a una altra societat. És una dinàmica més especulativa que no creadora de valor empresarial”, adverteix.
Per la seva banda, a l’hora d’analitzar les xifres, la directora general d’Economia del Govern, Catalina Barceló, considera que, per damunt de qualsevol altre aspecte, “les empreses cerquen estabilitat financera i administrativa, i sempre estan a l’aguait dels règims fiscals que puguin ser més beneficiosos”, apunta. En tot cas, considera que el motiu fonamental de la captació d’empreses que s’ha produït a les Balears els darrers anys està vinculat sobretot a “un important creixement econòmic, que, a més a més, acumula una sèrie d’anys”. “Podem parlar d’un creixement sostingut en el temps”, sentencia.