Les Illes engoleixen territori: creix un 65% el sòl artificial
Un estudi basat en l’anàlisi europea dels usos del territori confirma que les Balears han desbocat la transformació de la terra els darrers 30 anys. Els experts adverteixen del procés de degradació que viu ara el camp
PalmaL’artificialització del territori de les Balears ha augmentat un 65% en menys de 30 anys (1990-2018).Aquesta és una de les conclusions més contundents que es desprenen de l’anàlisi de les dades del sistema europeu que segueix l’evolució dels usos del sòl, el Corine Land Cover, realitzat per la geògrafa Marta Pieras. Segons l'especialista, les xifres retraten “una situació de consum de territori desbocat, que reflecteix un model molt preocupant". Entre 1990 i 2018, la superfície ocupada per zones urbanes, infraestructures i àrees vinculades a l’activitat turística ha crescut de manera sostinguda, mentre que els cultius i el paisatge s’esvaeixen a marxes forçades, segons la mateixa anàlisi.
El Corine Land Cover és un projecte que coordina l’Agència Europea del Medi Ambient i que classifica el territori en grans categories segons el seu ús:zones artificials, agrícoles, forestals i humides, i masses d’aigua. En el cas de les Illes, l’augment desorbitat de la transformació i conversió en un territori cada vegada més artificial es completa i se suma a l’abandonament dels cultius, que ha augmentat un 12% en els darrers 30 anys. Els experts consideren que bona part d’aquesta pèrdua de l’activitat agrària es compensa amb l’increment de la massa forestal, si bé “també hi ha un procés enorme d’urbanització del camp, i no sempre es recull en el model. D’aquesta manera, és possible que, en realitat, la transformació del territori encara hagi estat major els darrers 30 anys”, confirma Marta Pieras.
El catedràtic de Geografia de la UIB Macià Blázquez coincideix amb aquesta visió. Segons aquest expert, un dels aspectes més preocupants és precisament la degradació dels espais rurals, principalment a Mallorca i a Menorca.“És un procés lent i sostingut. Es compren els terrenys, es parcel·len i s’hi van fent xalets. Després, s’hi fa una piscina, pistes de tennis... tot el que vindria a ser una conversió del camp en un territori urbà. Com aquelles imatges de l’entorn de les ciutats nord-americanes, amb jardinets per fer-hi torrades”, explica Blázquez, i assegura que “això és una artificialització completa”. “Per molt que a alguns urbanites els pugui semblar autèntic, el que es fa és urbanitzar i allunyar el camp de la seva funció, que és produir paisatge i aliments”, conclou.
Un 88% més de gent
Aquesta transformació de la terra es produeix en paral·lel a les evolucions demogràfiques més intenses que han experimentat les Balears. Les Illes han passat dels 655.000 habitants l’any 1981 als més d’1,2 milions el 2024, la qual cosa suposa un augment proper al 88%. En el cas de les Pitiüses, Eivissa ha vist com la seva població creixia un 157% i Formentera, un 170% en quatre dècades. “El problema principal és que hem convertit aquest consum de territori en un model econòmic. Vivim de capolar el territori, i això té conseqüències en tots els àmbits”, explica la portaveu del GEN-GOB, Neus Prats, qui recorda que “no hi ha aigua, o se n’ha de fabricar, i contaminar cada vegada més”. “Hem d’enviar els residus a Mallorca perquè no hi caben, i hem perdut per sempre espais naturals d’altíssim valor. És ben hora que les autoritats es prenguin seriosament la situació perquè ens ho estam carregant tot”, denuncia.
Un dels processos que s’amaguen darrere d’aquestes xifres d’artificialització del territori és el que alguns experts han qualificat d’“acaparament verd”, apunta Macià Blázquez, i adverteix que “durant anys les mobilitzacions ciutadanes eren per aturar una gran urbanització a la costa i, fins i tot, a l’interior”. “Eren projectes enormes, de molts xalets, que amb el temps es varen aturar perquè eren insostenibles. Però ara ha vingut una segona fornada, bàsicament promoguda per persones d’alt poder adquisitiu, que compren a l’interior de les Illes, al món rural. Es fan passar per pagesos, es treuen una autorització d’agricultor preferent, munten un celler, hi comença a haver activitats i, quan te n’adones, és un espai d’oci que poc o res té a veure amb el camp”, afegeix.
Aquest sistema d’entrada en el món rural és un “degoteig contra el qual no actua cap administració, perquè en el fons en la majoria de casos la llei ho permet”, critica Blázquez. “La parcel·la mínima, amb l’excepció de Menorca, és de 14.000 metres en rústic, i avui dia hi ha cops de colze per aconseguir-ne una i urbanitzar-la. No hi ha cap debat sobre augmentar els metres quadrats necessaris per construir en rústic, ni tan sols en els municipis governats per partits progressistes. Hem reculat en aquest sentit i perdem el camp”, lamenta.
El Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha advertit en diferents ocasions de la importància de “preservar el sòl rústic” com a darrer bastió territorial, més encara en un moment en què l’augment de població ha fet que els actuals governants cerquin en aquests terrenys una opció per fer-hi finques de pisos.El camp no hauria d’acollir “ni un pam de ciment més”, va remarcar el degà de Mallorca del COAIB, Joan Cerdà, quan es va aprovar per llei aquesta opció.
El rerefons de tot plegat és un model econòmic que necessita continuar construint per donar feina a la població que avui dia resideix a les Illes. El sector hoteler va alçar la veu quan la llei agrària, ara mateix en projecte, va incloure la possibilitat de ficar turistes al camp. Però la realitat és que el consens teòric no es tradueix en noves fórmules que plantegin alternatives i permetin aturar “l’engolidor de territori que és el sistema actual”, etziba Macià Blázquez.
El Fòrum de la Societat Civil, que aglutina entitats preocupades pel futur social i ambiental de les Illes, considera que “la transició del model econòmic basat en el turisme i la construcció cap a un de més diversificat no s’està complint”. Així ho ha assenyalat en més d’una ocasió el seu portaveu, Jaume Garau, qui recorda que s’està perpetuant la pressió sobre el territori i els recursos naturals “sense generar beneficis socials ni econòmics equilibrats”. Encara que els darrers anys el turisme ha perdut una mica de pes en el conjunt de l’economia, “ni el sector agrari ni la indústria mostren indicadors que permetin pensar que es pot combatre l’excessiva dependència no només del turisme, sinó sobretot de la construcció immobiliària”, es remarca en un informe recent del Fòrum.
Altres veus reclamen que, per canviar una manera de viure orientada al binomi ciment i turisme, cal apostar de veritat per la recerca. Un territori que el 2024 va rebre 18,7 milions de turistes només ha invertit un 0,48% del seu PIBen investigació i desenvolupament (I+D). “Som presoners d’un patró de creixement econòmic molt més intensiu en recursos naturals i mà d’obra. Ens cal fer la transició”, subratlla el catedràtic d’Economia Antoni Riera.