Les Illes Balears, vestides de blanc per a la nit dels Reis
Analitzarem la gelada que afectà més de la meitat de Mallorca i una quarta part de les Pitiüses
La passada nit dels Reis ja avançava que seria freda. El cel va quedar ben estirat, deixant fugir la mica d’escalfor acumulada durant el dia, mentre apareixien els primers estels, que just ens podien escalfar l’ànima, ja que es troben massa lluny per escalfar-nos la pell.
L’endemà, després de la cavalcada virtual, despertàrem amb una part important del territori illenc emblanquinat. Va gelar a més de la meitat de la superfície de Mallorca (53%), així com a una quarta part de la superfície d’Eivissa i de Formentera (24,2% i 23,1%), respectivament. En canvi, a Menorca, la glaçada fou testimonial (6%).
Durant la nit, el satèl·lit Aqua, de la NASA, va fer el seu atalaiament nocturn sobre les Illes Balears, de la mateixa manera que ho ha fet, cada nit, de manera ininterrompuda, els darrers 18 anys. Tot un prodigi per a un enginy que sembla aliè a la imposició de l’obsolescència programada. A veure fins quan tindrà corda.
El sensor tèrmic del satèl·lit va poder capturar la temperatura de la superfície insular a nivell de sòl. Com hem dit abans, al cel hi dominaven les clarianes i tan sols la part més septentrional de la serra de Tramuntana presentava alguns niguls. I ja ho sabem, les nits clares deixen escapar la mica d’escalfor del dia cap a l’espai, cosa que engega el refredament de la superfície terrestre –sort dels gasos d’efecte hivernacle, que impedeixen que la Terra sigui una bolla de gel.
Si observam la imatge que representa, en tonalitats de color blau, aquells indrets del territori on la temperatura de la superfície del sòl va quedar sota zero, ens adonarem de la magnitud de la gelada. Aquesta va ser la protagonista del 43% de la superfície de les Illes Balears, amb registres que caigueren fins als -2,67°C. Alguns municipis, com Sencelles o Vilafranca, tenien el 100% del seu territori gebrat, i altres, molt més grans, com Llucmajor i Campos, s’enfilaven al 80%. Fins i tot, va glaçar a Formentera.
Anem a esbrinar alguns dels patrons que dibuixava el fred. Per instal·lar-se, cercava desembocadures de torrents, com el riuet del port de Manacor o el riu de Santa Eulària. També trobà el seu cau en els sistemes intradunars com a Son Real, a Santa Margalida o al sud de Sant Ferran, a Formentera, amagant-se de la temperatura de la mar, que s’enfilava fina als 15,5 °C.
També són curioses les clotades, identificables amb el topònim ‘camp’, com el camp d’en Torrella, a Santanyí, o el camp Lledó, a ses Salines. El fred més intens, amb temperatures de 2 graus sota zero, visitava la franja del raiguer que travessa Felanitx i Manacor.
Topografia a la inversa
En definitiva, una topografia a la inversa on, lluny del que un es pot imaginar, el fred no es trobava als cims, sinó a les planes i a les depressions. Especialment a les clotades, on l’aire que es refreda als vessants baixa cap a les valls, on quedava atrapat.
En resum, un ‘mal’ va impedir la cavalcada dels Reis, que ens visitaren de manera virtual. Tal vegada el mantell blanc fou el seu regal. Un regal de consolació per compensar la desaparició dels ametlers, que ja no ens regalen el seu cromatisme florit blanc i rosat. Un paisatge afectat també per un altre ‘mal’. I és que record que fa dos hiverns, fent treball de camp per Sant Llorenç amb el geògraf Miquel Grimalt, parlant amb un pagès sobre la mortalitat dels ametlers, ens va comentar que els arbres morien pel “mal de ses moneies”. Tot va començar quan veien que els ametlers finaven de manera misteriosa i que el mal s’anava escampant per la contrada i pensaren en atribuir l’origen als primats de l’autosafari veí a les primeres cloves on va aparèixer la pesta.