Societat 18/04/2024

"És il·legal, ineficaç i conflictiu": l'OCB demana als directors que no se sumin al Pla de segregació lingüística

L'entitat ha enviat més de 400 cartes als equips directius dels centres públics i a les titularitats dels concertats

5 min
Presentació del decàleg amb 10 motius per no sumar-se al pla de segregació lingüística.

PalmaL'Obra Cultural Balear (OCB) ha enviat aquest dijous dematí més de 400 cartes als equips directius dels centres educatius públics i a les titularitats dels concertats per demanar-los que no s'adhereixin al Pla pilot de segregació lingüística, que es començarà a implantar el curs vinent a segon i tercer cicle de Primària. Per altra banda, tan aviat com es presenti la resolució definitiva del pla, que previsiblement sortirà al BOIB aquest dissabte, l'OCB en demanarà per via judicial la suspensió cautelar per al curs 2024-2025. El president de l'entitat, Antoni Llabrés, ha recordat que el Pla és una imposició de Vox, que no ha estat consensuada amb la comunitat educativa, "que n'ha demanat la retirada". L'OCB, ha dit Llabrés, "confia plenament" en els equips directius i els centres, "que són els més indicats per valorar quin és el nivell lingüístic dels seus alumnes i veure si cal modificar el projecte lingüístic sense interferències de cap tipus".

Per altra banda, l'OCB ha presentat una bateria de deu motius "per dir 'no'" al Pla pilot, que també s'ha remès als directors.

Incoherent. "No és ni tan sols un pla", ha dit Miquel Sbert, membre del consell assessor de l'OCB, i exdirector general d'Innovació i de l'IAQSE. "És incoherent perquè du per títol que és un pla, i de Pla no en té res. Perquè un Pla ha de tenir un diagnòstic, uns objectius específics plantejats, uns recursos clars i definits que s'hi destinaran i un sistema de seguiment per si cal corregir alguna cosa en el decurs de la seva aplicació", ha defensat.

Vulnera la igualtat d'oportunitats

Il·legal. El pla, defensa l'Obra, pretén alterar una de les bases del model lingüístic vigent a les Illes Balears, el model de bilingüisme integral o de conjunció lingüística, avalat pels tribunals de justícia, entre els quals hi ha el Tribunal Constitucional. Aquest model "no és compatible" amb el principi de lliure elecció de llengua per part de les famílies en els termes que invoca la resolució. Modifica el Decret de Mínims quant a determinades àrees que, necessàriament, han d'impartir-se en llengua catalana. Tampoc encaixa amb l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia ni amb l'article 2 i el títol segon de Llei de normalització lingüística. És a dir, asssegura l'Obra, "no hi ha coherència entre aquesta resolució i el procés obligatori de normalització lingüística a què estan obligats els poders públics de les Balears". Per altra banda, Sbert ha recordat que una resolució (com la que donarà forma al pla) no pot entrar a modificar la legislació vigent. "Per tant, el Pla és il·legal".

Inequitatiu. L'objectiu que és marca el Pla és d'aconseguir que els alumnes acabin l'escolarització amb el mateix nivell de català i de castellà, una meta que coincideix amb la que es marca el sistema educatiu. A partir d'aquest punt, "donar recursos als centres que treballin per aconseguir aquest objectiu d'una determinada manera, en detriment dels altres, vulnera la igualtat d'oportunitats", ha argumentat Sbert.

Segregador. D'ençà que el va anunciar al febrer, el conseller d'Educació, Antoni Vera, ha insistit que no hi haurà segregació de l'alumnat. Però ni Sbert ni l'OCB hi estan d'acord. "Es parla (al pla) que hi haurà alumnes participants i grups, cosa que deixa veure clarament que hi haurà grups en català i en castellà", ha dit Sbert. Per altra banda, ha recordat que un dels requisits per poder adherir-se al Pla és disposar de les instal·lacions idònies, "és a dir, aules". Pocs centres de les Balears tenen aules lliures, atès que la població acadèmica no ha aturat de créixer i la construcció de centres no ha anat al mateix ritme. "Que em diguin –la Conselleria– quants centres públics tenen espai", ha demanat Sbert, que també ha assenyalat que és un Pla que afavorirà majoritàriament l'escola concertada.

Ineficaç. Ho és des del moment en què no dona serenitat als centres ni tranquil·litat per poder aplicar els seus projectes lingüístics, ha defensat Sbert. "La inestabilitat, dins el sistema educatiu, produeix ineficàcia i ineficiència", ha dit. En aquest punt, l'OCB també qüestiona com es distribuiran els recursos. Al Pla parla d'una avaluació al principi del procés i una al final. "Però que passarà si un alumne que hi participi canvia de centre, o si durant aquests tres anys canvien els professors? No es podrà avaluar amb els mateixos paràmetres inicials", ha assenyalat Sbert.

Atempta contra l'autonomia de centre. La vicepresidenta de l'OCB, Lena Serra, ha destacat que el Pla pretén afegir regles de funcionament "invasives de l'autonomia de centre", com és modificar el projecte lingüístic o la dedicació horària a cadascuna de les llengües.

La decisió, en mans de càrrecs polítics

Arbitrari en la selecció dels centres participants. És així perquè s'hi fixen uns requisits, però no barems per a cadascun d'ells, diu l'Obra. "Es preveu una comissió tècnica de selecció quan realment és una comissió tècnica d'admissió", ha dit Serra. Cal recordar, però, que aquesta comissió la integraran càrrecs polítics o de lliure designació. 

Conflictiu. Tant en l'àmbit intern dels centres com en la interacció d'aquests amb les famílies, la resolució pot implicar "punts de conflictivitat gratuïta", ha defensat Serra. És així per "les múltiples inexactituds legals, les mancances de claredat, la incertesa en els procediments de participació en l'hipotètic Pla pilot, les ambigüitats del text de la resolució que permeten interpretacions molt diverses, les incursions —il·legals— en l'àmbit de decisió dels òrgans dels centres i la inconsistència del paper de les famílies en l'aplicació de Pla pilot", assenyala l'OCB. Aquests elements i d'altres, considera l'entitat, fan que l'Administració responsabilitzi els centres, i especialment els equips directius, "d'una problemàtica que, atesa la fragilitat estructural de la mesura, forçosament derivarà en conflictes innecessaris i distorsionadors del clima d'estabilitat necessari per a un eficaç desenvolupament de l'activitat educativa".

Insegur jurídicament. Es considera que el Pla deixa els centres en una situació d'inseguretat jurídica. La resolució, s'explica en l'argumentari enviat als centres, planteja interrogants sobre la seva legalitat. "Provoca la impossibilitat d'atendre equitativament el conjunt de centres perquè afavoreix uns centres sobre els altres per una raó tan injusta com els espais disponibles; no esbrina amb claredat els drets dels uns i els altres; confon objectius generals del sistema amb hipotètiques actuacions específiques circumscrites a un grup inespecífic de centres per resoldre situacions indefinides; amb l'excusa d'una llibertat no gens clara propicia l'exercici del dret fals de tria lingüística per part de les famílies", es diu al document.

Desequilibrador entre pública i concertada. Finalment, Serra ha posat el focus en una realitat que genera malestar a l'escola pública. "El Pla suposa un desequilibri entre aquests centres i els concertats, perquè les regles del joc no són iguals per a tots. El que s'ha de fer és dotar l'ensenyament públic, que és el que necessita ser reforçat", ha reclamat. Per altra banda, el mecanisme de decisió, tant d’aspirar al Pla pilot com de modificar els projectes de centre, és molt més "fàcil" als centres privats-concerts. Basta que ho autoritzi la titularitat, mentre que als públics ho ha de proposar l'equip directiu i validar el claustre i el consell escolar.

stats