Identifiquen per la closca els ous de dinosaure del Pirineu
Si la majoria de les espècies de la Terra ens extingíssim i aquest ou arribés a ser un fòssil que fos descobert per una civilització futura, seria analitzant la closca com sabrien a quina espècie va pertànyer
QUAN TINGUEU UN OU A LES MANS i aneu a trencar-lo, mireu la closca amb interès. Si la majoria de les espècies de la Terra ens extingíssim i aquest ou arribés a ser un fòssil que fos descobert per una civilització futura, seria analitzant la closca com sabrien a quina espècie va pertànyer. Així és com els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han pogut determinar l’espècie a la qual corresponen uns ous de dinosaure que van viure a la Terra fa entre 71 i 72 milions d’anys. Formen part del conjunt de restes fòssils trobades els últims anys al jaciment de Coll de Nargó, al Pirineu de Lleida, una de les àrees de nidificació de dinosaures més importants d’Europa. S’hi han identificat milers d’ous de dinosaures del Cretaci superior, closques i nius atribuïts a dinosaures sauròpodes que van habitar aquesta zona fa uns 70 milions d’anys, poc abans de la seva extinció a tot el planeta, datada fa uns 66 milions d’anys.
L’estudi de la microestructura de la closca de l’ou, amb el nom científic Cairanoolithus, fet pels investigadors de l’ICP Albert G. Sellés i Àngel Galobart, ha permès descartar justament que els ous siguin d’un dinosaure sauròpode. Creuen que els seus progenitors van ser anquilosaures, possiblement Struthiosaurus, un gènere de dinosaure cuirassat.
IDENTIFICAR UN OU
Assignar els ous que es troben durant les excavacions a un dinosaure o un grup de dinosaures concret és una tasca extremadament complicada per als paleontòlegs. L’absència als nius d’ossos que puguin correspondre als progenitors, i la baixíssima probabilitat que es conservin restes embrionàries a l’interior dels ous que ajudin a identificar-los, fa que en comptades ocasions es pugui relacionar un determinat ou amb el dinosaure que el va pondre. Això ha dut a dissenyar un sistema de nomenclatura propi per als ous fòssils, de manera que s’utilitzen conceptes com oogènere i ooespècie per classificar-los.
El Cairanoolithus és un oogènere descobert i descrit a principis dels anys 90. El seu nom fa referència al primer lloc del món on es va trobar, un jaciment pròxim a Cairanne, un municipi occità 48 quilòmetres al nord d’Avinyó. Posteriorment se n’han identificat en un total de 25 jaciments diferents. Els ous Cairanoolithus tenen entre 72,2 i 71,4 milions d’anys, són de grans dimensions (fan més de 15 cm de diàmetre) i tenen una forma arrodonida. Aquestes característiques són típiques dels ous dels sauròpodes, els grans dinosaures herbívors, amb colls i cues llargs, el grup al qual tradicionalment s’havien associat.
En un article publicat a la revista Historical Biology, els paleontòlegs de l’ICP han donat a conèixer les dades que han obtingut estudiant la microestructura de la closca del Cairanoolithus. “Al microscopi observem una superfície llisa i un sistema de porus propi dels ous dels ornitisquis, no pas dels sauròpodes”, diu Albert G. Sellés.
NOVES INCÒGNITES
Els ornitisquis són un grup de dinosaures molt divers que inclou formes tan conegudes com el triceratop i l’iguanodont. Als jaciments europeus les restes més abundants d’ornitisquis pertanyen al grup dels hadrosaures. “El més intrigant de la troballa, però, és que en el període en què apareix el Cairanoolithus no hi havia hadrosaures a Europa”, explica Sellés. De qui era aquell ou, doncs?
Tenint en compte l’estructura de la closca i les anàlisis filogenètiques, els investigadors han plantejat una nova hipòtesi per mirar de resoldre l’enigma. A banda dels hadrosaures, a dins dels ornitisquis europeus trobem dos grups més: els rhabdodòntids i els anquilosaures nodosàurids, que sí que són presents en el registre fòssil europeu del període, però dels quals no es coneixen els ous. Per saber a quin grup van pertànyer, els investigadors van fer un estudi anatòmic comparant la mida dels ous amb la mida de l’obertura pèlvica de rhabdodòntids i nodosàurids, i han arribat a la conclusió que l’únic gènere que tenia un canal pèlvic prou gran per pondre aquest ou és l’ Struthiosaurus.
Si aquesta hipòtesi és certa, el Cairanoolithus seria el primer i únic ou conegut de tireòfor al món, el grup de dinosaures que inclou els anquilosaures i els estegosaures.
UN DINOSAURE AMB ESPINES
En els últims anys s’ha posat en evidència la riquesa i diversitat d’ous de dinosaures al sud-oest d’Europa, que inclou restes d’ous de sauròpodes, teròpodes i ornitòpodes. Aquest registre fòssil excepcional encara amaga molts misteris per resoldre.Els pares de l’ou, els Struthiosaurus, van ser uns dinosaures herbívors que van viure a Europa fa entre 83 i 69 milions d’anys. Feien uns 3 metres de llarg, pesaven entre 300 i 400 quilos i tenien una armadura de plaques òssies i grans espines.