Pep Martorell: "La IA no té memòria ni emmagatzema les nostres dades"

PalmaPep Martorell és físic, doctor en Ciències de la Computació i soci de la gestora Invivo Partners, on ajuda a desenvolupar projectes d’intel·ligència artificial (IA). Com a expert en la matèria, participa aquest dijous 12 de març en el simposi Empreses amb rostre humà, a Palma, per parlar sobre les tendències que marcaran la IA la pròxima dècada.

Explicat per a qui no en tingui ni idea: què necessita una IA per funcionar?

— Bàsicament, tres coses: algoritmes, que aprenen de dades; dades; i energia, la qual és imprescindible.

Quin paper fa la IA en la redefinició de l’ordre mundial?

— M’agrada dir que la relació entre els països ha estat determinada per factors materials, com les fronteres, les matèries primeres i el petroli. Ara, s’hi ha afegit la tecnologia. Tot el digital acaba determinant el progrés econòmic i social, i una part important de les discussions giren al voltant d’això: el control del talent, de les dades i de l’energia. Tot es transforma cap al terreny de la tecnologia. Els americans diuen: “Who doesn’t compute, doesn’t compete”. És a dir, qui no té capacitat per desenvolupar competències digitals no competeix, des d’un punt de vista polític i econòmic. Si al teu ecosistema no pots donar-li això, no és competitiu. L’exemple més senzill és internet: ningú no s’imagina avui dia competir sense tenir internet. És molt obvi. Passarà el mateix amb la IA.

Qui lidera avui aquesta cursa tecnològica?

— Els Estats Units i la Xina, amb alguns elements més avançats l’un que l’altra. La Xina té més desenvolupada la capacitat energètica. Els Estats Units lideren més els models d’IA. Després, hi ha continents que queden com a usuaris, a molta distància.

I Europa?

— Té un paper molt complicat. Tot i que hem millorat en la consciència de fins a quin punt és obligatori intentar competir, encara no som capaços de desenvolupar la tecnologia al ritme necessari. Un exemple són les gigafactories: grans centres de dades que es volen posar en marxa a Europa per competir. Ursula von der Leyen ho va anunciar el febrer del 2025. Tothom ho va rebre en positiu. Però tenim el problema típic: ha passat un any i no sabem ni tan sols on se situaran. Encara ha de sortir la crida per seleccionar-ne els projectes. Europa ha avançat en la consciència de la importància de la IA, però el ritme és massa lent.

Quin és el risc principal per a Europa?

— El perill fonamental és la pèrdua de competitivitat. Si les teves empreses no hi poden accedir, no poden oferir els mateixos preus ni obrir mercats nous. N’hi ha altres de derivats: la IA és l’element més fonamental per fer avançar la recerca. Si no pots garantir que els teus científics hi accedeixen, els relegues a una segona categoria. Tot i que a Europa això sí que s’està fent. Barcelona ha reaccionat ràpidament amb el MareNostrum, una de les grans màquines de càlcul del món. A les Illes teniu també un projecte molt interessant: la nova infraestructura de càlcul que posarà en marxa la UIB.

Quins efectes pràctics pot tenir la investigació biomèdica en els pacients?

— L’aplicació de la IA escurça el cicle científic. Des que investigues en una àrea concreta fins que s’obté un resultat passen anys. Ara, moltes tasques es poden accelerar moltíssim gràcies a l’ús de la IA. Una altra virtut és que ens permet resoldre problemes que abans eren irresolubles. N'és un exemple el plegament de les proteïnes. La seva forma geomètrica determina com interactuen amb l’entorn. Si les has de dissenyar perquè ho facin amb un tumor, ara ja pots saber com acabaran plegant-se i preveure què passarà. La solució l’ha donat una IA i la recerca va rebre el premi Nobel de Química el 2024.

Com es relaciona el creixement de la IA amb les dades que generam amb els telèfons mòbils?

— Al 100%. Els models d’IA s’entrenen amb les nostres dades, incloses les dades públiques de les xarxes. Els darrers deu anys hi ha hagut un canvi important: la universalització dels telèfons intel·ligents com a fonts de dades. Amb un mòbil a la butxaca ens hem convertit en proporcionadors constants de dades per a la IA. Però, en contra del que pensa molta gent, la IA no té memòria ni emmagatzema les nostres dades com a tal. Les empra per entrenar-se, però no les desa de manera individual.

Pot la IA acabar generant més desigualtat alhora que impulsa el progrés?

— No som economista, però tendeixo a ser bastant optimista. Diria que és una tecnologia i una eina que en poc temps és d’accés universal, en contraposició a altres tecnologies que generen desigualtat. Ara és en mans d’uns pocs, cosa que pot generar problemes de governança si s'hi han d’aplicar regulacions o limitacions. Però se n'ha universalitzat l'accés molt ràpidament. Cada vegada veus més gent que, amb pocs mitjans, pot crear projectes bons. Per a territoris com les Illes Balears és una oportunitat. Les grans companyies ho dominaran tot? Ara per ara, veiem el contrari. Veiem despatxos d’advocats i consultores petites que poden competir amb empreses molt més grans. Ningú sap ben bé com evolucionarà, però ho veig més com una oportunitat que com una amenaça, en termes d’igualtat.

Els canvis poden ser tan ràpids que la societat no els pugui assimilar?

— Separaria la rapidesa amb què evoluciona la tecnologia de l’impacte en la vida quotidiana. Si ho pensem bé, la teva vida diària ha canviat tant per l’arribada de la IA? La sensació és que tot va molt ràpidament, però l’adopció d’aquesta tecnologia no ho serà tant. Els humans adopten la tecnologia i les organitzacions a un ritme més humà. Ens permetrà un ritme raonable i tranquil.

La IA et dona la raó i et diu el que vols sentir.

— La manera com les hem entrenat implica que tenen un incentiu per respondre sempre i per fer-ho de manera satisfactòria. És una cosa bastant simple. Els tests que avaluen com n'és de bo un sistema mesuren en quin percentatge respon al que demanes. No hi ha cap història estranya darrere.

Què podrà oferir un treballador per mantenir la seva feina davant la IA? Quines habilitats humanes tornaran més valuoses?

— Citaria un informe del Fòrum de Davos en el qual es parlava de dues competències molt importants: una és la capacitat de generar confiança en el client. La interacció client-proveïdor no és només transaccional, sinó de confiança: des de la farmàcia de barri fins a un advocat que t’orienta. En aquest àmbit, encara que un sistema d’IA et pugui donar el mateix consell, encara prioritzarem professionals que ens generin confiança. L’altra és la cultura general tecnològica. La teva gent té coneixements de tecnologia? Cal tenir competències per utilitzar-la bé i saber per què funciona com funciona. Hi haurà un increment de la formació en aquest camp. Si es vol contractar algú, cada vegada valorarem més això: si sap aprofitar la nova eina que ha sortit, si té una mínima cultura tecnològica.

Hi ha una bombolla al voltant d’aquesta tecnologia?

— Més que una bombolla hi podria haver un incendi. Com en qualsevol tecnologia, pot arribar un moment en què, per valoracions excessives o per acumulació de capital en alguna companyia, hi hagi una correcció. El que no passarà és que la tecnologia torni irrellevant. La gent ha de separar el que passa a la borsa del que passa al món real. Ja ho vam veure amb la crisi de les puntcoms l’any 2000: moltes empreses van perdre diners, però internet va continuar.

Quins dilemes ètics us sorgeixen com a inversor en projectes d’IA?

— No en tenim gaire, perquè els projectes venen d’hospitals i centres de recerca que ja tenen els seus comitès ètics. Ja han passat per molts filtres. No tenim cap problema en aquest sentit.

Com s’hauria de regular la IA per evitar abusos i garantir transparència?

— Una manera interessant és el que fa ara Europa. La regulació ha estat criticada, però m’agrada que intenti preveure problemes. Està ben pensada, sobretot, perquè regula els usos de la tecnologia: en prohibeix uns i imposa regulacions específiques per a d’altres. No afecta només el titular de la tecnologia, sinó qualsevol empresa que actuï a Europa.

Quin impacte poden tenir les IA en la democràcia, a través de l’ús a les xarxes socials i la informació?

— Un dels grans reptes de la IA és la desinformació. Però no és un problema nou. A través d'un diari tradicional també es pot desinformar, però existeixen els límits de la signatura i el prestigi del mitjà. El que fa la IA és exagerar una situació que ja tenim al món digital. No descarto que en el futur s’hagin d’introduir marques d’aigua o sistemes que identifiquin si un contingut s’ha generat amb IA.

Quin impacte tenen els grans models d’IA en el consum energètic i el medi ambient?

— De totes les coses que hem dit, l’element que més limitarà el creixement de la IA és l’energia. Hi ha una disjuntiva: si en generem noves fonts per satisfer la demanda de la IA, potser haurem de recórrer a d'altres que no són del tot netes. Volem una Europa neta, però al mateix temps la Xina no té cap problema a incrementar el seu consum energètic. Ens trobarem davant una contradicció mala de gestionar. Alguns països avançaran molt ràpidament. Si mires la nova capacitat energètica que posa en marxa la Xina cada any, està molt per sobre dels Estats Units i d’Europa. La discussió a Europa serà quin sentit té limitar-ne el creixement si a altres llocs del món no els importa. Si no fas el mateix, quedes enrere. I si els altres no s’aturen, les teves mesures tampoc no serveixen gaire.