Nouvinguts expliquen com han après català

PalmaCefe, Francesca, Hartmut, Heike, Irina, Nicole, Nacho, Rumiko i Vincent són algunes de les persones nouvingudes que han après el català, ja sigui de manera espontània o bé acadèmica. Ells són un exemple de ciutadans que coneixen la llengua del lloc on viuen, i per això han format part del projecte 'Històries del català', un recull de vivències personals que explica el testimoni de persones que han après la llengua catalana sense ser-ne la llengua materna i que resideixen a les Illes Balears.

I és que 'Històries del català' és una campanya de sensibilització sobre l'ús de la llengua catalana, un projecte que es va engendrar a Formentera i que ara s'estén per totes les Illes Balears.

Aquest dimecres s'ha presentat a la Misericòrdia amb la presència d'autoritats del Consell Insular de Mallorca, la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i batles i regidors dels ajuntaments que participen en la campanya. La iniciativa compta, a Mallorca, amb la implicació de 20 ajuntaments i un total de 37 testimonis de persones que varen venir a viure a Mallorca i que, per motivacions ben diverses, han decidit aprendre el català.

És el cas de Jane, que va arribar d'Anglaterra a Sencelles fa 25 anys i ha explicat que va aprendre català perquè "és el que parlava la gent i volia formar part del poble on havia anat a viure". Un altre dels casos és el de Quique, de Madrid, que va aprendre el català de manera autodidàctica arran de la seva feina i que avui és l'idioma amb el qual parla als seus fills.

'Històries del català' consta d'un seguit d'entrevistes personals als protagonistes, que queden reflectides en vídeos de curta durada, i d'una sessió fotogràfica en un punt identificable del poble. Els vídeos poden veure's al lloc web www.historiesdelcatala.org.