Per què hi ha estudiants triant un grau que, a priori, no té sortides?

BarcelonaLa pregunta ens persegueix a tots des de ben petits: "Què vols ser quan siguis gran?" Els primers cops que es fa, el podi de respostes l'acostumen a ocupar les professions de policia, bomber, veterinari, futbolista o la recentment afegida influencer. Mentre s'és petit la reacció dels adults davant d'aquestes idees acostuma a ser una barreja entre tendresa i gràcia, però a mesura que va passant el temps tot plegat deriva en la gran pregunta: "Ja trobaràs feina, si estudies això?" I aquí sovint hi surten perjudicades les branques humanístiques.

"Portem uns anys amb un descrèdit absolut per les humanitats i tot el que es considera com a cultural, intel·lectual o qualsevol element que impliqui un esforç i un domini del llenguatge. Sembla que sigui un sector elitista, quan abans eren elements bàsics de tota la ciutadania", adverteix la vicedegana d'humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Meritxell Ferrer. "Aquí cal afegir-hi el fet que cada cop estem més en un marc de màxim qüestionament dels estudis en termes de rendibilitat laboral i, probablement, que no hem sabut explicar prou bé com, paradoxalment, ara les empreses demanen moltes qualitats que s'adquireixen als graus d'humanitats", insisteix la coordinadora del grau en humanitats de la UPF, Núria Fernández.

El panorama és similar en graus com traducció, on el desconeixement del tipus de feina i la creença que amb les noves tecnologies poden ser professions desfasades crea prejudicis a l'hora de decantar-s'hi. "Encara preval la idea del traductor que treballa sol en pijama des de casa i això cada cop és menys freqüent. Nosaltres ara ens trobem que més del 90% dels nostres estudiants estan treballant en feines relacionades amb el que han estudiat sis mesos després de graduar-se. Hi ha moltíssimes sortides per treballar en diferents ambients, en grups i en empreses", reivindica la degana de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, Carme Bach.

Tant en el cas d'humanitats com en el de traducció, fa temps que s'està treballant per capgirar aquests prejudicis respecte a les sortides professionals dels estudis, però és cert que entre els estudiants que han acudit a les jornades de portes obertes que organitza la UPF, un dels factors que més pesa és "la passió" pel que els agrada. "Jo estic interessada a fer humanitats perquè combina història, història de l'art i geografia i tot són assignatures que m'agraden. M'agrada la idea de poder-ho combinar tot i no decantar-me només per una cosa", explica la Maria, que encara ha de decidir quin grau vol fer. Reconeix que l'interrogatori sobre les sortides "és recurrent", però que com que també dubta entre arqueologia i criminologia, es troba amb la mateixa pressió en tots els casos.

En canvi, l'Anna és molt més dràstica: "Soc molt curiosa, per tant, m'interessa perquè aquest grau em donarà una base cultural sòlida". També ho és l'Andreu, que ha vingut a les portes obertes acompanyat del seu pare. "A mi la cultura i la història m'agraden. Busco un grau que em doni futur, però vull fer alguna cosa que m'agradi". Ara bé, el seu cas és una mica excepcional. "Vull fer la carrera perquè la necessito per ser mosso d'esquadra, per tant, almenys vull estudiar una cosa que m'interessi". A més, ell té el suport incondicional del seu pare: "El primer és que se'n surti, i si fa una cosa que no li agrada no se'n sortirà. Jo vaig fer econòmiques quan no m'agradava i al final vaig acabar el grau amb 50 anys", insisteix, assegut al costat del fill.

Però, hi ha feina?

Entre les desenes de joves que han vingut a interessar-se pels graus d'humanitats i traducció de la UPF també n'hi ha molts que tenen clar que el que volen ser és professors de secundària. De fet, aquesta és una de les principals sortides d'aquests graus, però en cap cas l'única. "S'està estenent la idea que amb el ChatGPT la nostra feina ja no té futur i, precisament, és al contrari. Ens arriben moltes ofertes de feina de lingüística computacional que demanen professionals que entrenin les eines d'intel·ligència artificial", detalla Bach.

També explica que hi ha antics estudiants treballant en un projecte de Siri en català i que hi ha moltes empreses relacionades amb les noves tecnologies que requereixen perfils de traducció. "Ens venen a buscar des del Barcelona Supercomputing Center (BSC) perquè necessiten estudiants nostres que sàpiguen com dialogar amb aquestes màquines, dir-los el que es necessita pel que fa a lingüística. Per exemple, la IA no pot entendre la ironia o ser empàtica o entendre un doble sentit", insisteix Bach.

Més enllà de la IA, la degana detalla que amb l'augment de ciutadans que no entenen el català, tenen una gran demanda de professionals que treballin de dinamitzadors lingüístics i socials. També que hi ha graduats que es dediquen a idear les estratègies comunicatives i lingüístiques de grans empreses o que treballen en feines més tradicionals com la traducció simultània o l'impuls de la llengua de signes en diversos sectors.

En el cas del grau d'humanitats, Ferrer i Fernández insisteixen que són uns estudis "tan amplis" que a l'hora de la veritat serveixen com a base per a feines molt diverses. Un sector evident és l'universitari i el de la recerca, però també hi ha molts estudiants que acaben fent feines de gestió cultural i patrimoni, des d'agafar la direcció d'un museu fins a dedicar-se a l'arxivística. I a la vegada hi ha sortides que s'allunyen força de la idea preestablerta que es pot tenir d'algú que fa humanitats com ser responsable de comunicació digital d'una empresa o especialitzar-se en qüestions d'economia social o de cooperació internacional.

"Segons el Fòrum Econòmic Internacional, entre les habilitats laborals que es demanaran més en el futur hi ha el pensament crític, la capacitat de connectar coneixements i la resolució creativa de problemes. Tot això són humanitats i demostra que estem en un moment realment de màxima necessitat d'aquests estudis", conclou Fernández.