Societat 14/11/2022

"M'he fet nas, llavis i bòtox. Encara tenc gesticulació"

Quatre testimonis, de 20 a 40 anys, expliquen les seves experiències amb la medicina estètica

1 min

PalmaEl pacient tipus de la medicina estètica era una dona, d’uns 45 anys i de classe mitjana-alta, fins que han aparegut perfils nous. Els darrers a accedir-hi han estat els adolescents, els homes i les classes socials mitjanes-baixes.

“M’he fet nas, pits i llavis”

Antònia Moyà, 32 anys “M’he fet diverses intervencions: una rinomodelació, em vaig operar del pit, m’he posat àcid hialurònic als llavis i a les bosses dels ulls i bòtox. Ah! I la depilació làser”, enumera Antònia Moyà. A la primera de totes, tenia 24 anys. Reconeix que “el pit va ser més per caprici”, però el nas, “per complex” i la resta, per veure’s millor. “Encara tenc gesticulació i la mateixa cara, però em not com si hagués tornat d’una setmana de vacances”, defensa la jove. “Òbviament, ajuda en l’autoestima. Abans gairebé no reia per un complex amb les genives i ara m’encanta fer-ho”, celebra.

“Li vaig demanar més cul al meu metge”

Tomàs (anònim), gairebé 40 anys Tot i que es reivindica com el “testimoni perfecte” perquè ho ha “provat gairebé tot” de la medicina estètica, prefereix mantenir-se en l’anonimat. Tomàs (nom fictici) és una persona coneguda i amb un càrrec de responsabilitat a Palma. Està al final de la trentena i es va iniciar a 33 anys en el món de l’estètica. “Vaig començar amb cremes cares –de més de 100 euros–, però vaig veure que era tot mentida. Des del meu punt de vista, si et punxes el que toca, t’estalvies doblers. Jo duc àcid hialurònic a les bosses dels ulls, la barbeta i la mandíbula, per masculinitzar la cara. Vaig provar el bòtox, però ara només me’l pos a les potes de gall”, relata. Encara que Tomàs s’ha centrat en tractaments antiedat, fa poc va demanar “més cul” al seu metge d’estètica. “Però em va dir: ‘de cul, no vas malament, et quedarà antiestètic’ i em va recomanar anar més al gimnàs”, lamenta.

“Em volia operar des de petita”

Maria Ensenyat, 25 anys A 20 anys, Maria Ensenyat es va fer un augment de pit, quelcom que pensava des de feia ja molt de temps. “Se’m va desenvolupar tot menys les mames. De petita, sempre deia que, si podia, em volia fer una operació estètica”, relata. “També me la vaig fer perquè vaig tenir un trastorn alimentari i a casa vaig explicar que no em sentia bé amb el meu cos pel pit. Arran d’això, em varen demanar si em volia operar i vaig dir que sí. Vaig tenir tot el suport dels meus pares”, conta Ensenyat. Ara, no descarta retocar-se el nas.

“Em punx bòtox cada vuit mesos”

Carmen Sánchez, 46 anys “No sé si tenc cap amiga del grup de tota la vida que no s’hagi fet cap retoc”, confessa Carmen Sánchez, de 46 anys. En el seu cas, es va atrevir amb el bòtox a 30 anys perquè moltes de les seves amistats “estan vinculades a l’estètica” i actualment se’n posa “cada vuit mesos”. La seva intenció era veure’s millor, perquè trobava que “tenia massa arrugues a l’entrecella i la parpella caiguda”. “No vull canviar la meva cara, vull veure’m millor. Trobava que feia cara de cansada i trista, i això no és el que sent ni el que vull transmetre”, assenyala Sánchez. Amb tot, recorda que “d’ençà que era petita” li deien “que tindria arrugues”, per com gesticulava. Després del bòtox, s’ha plantejat fer-se una operació a les parpelles per llevar-se pell, la qual cosa suposa passar pel quiròfan, però diu que li fa “por”. Sigui com sigui, té clar que ella no vol “tenir la cara d’una altra persona”, fet que sí que cerquen les generacions més joves. “Ara la finalitat ha canviat”, manté.