Societat11/09/2021

Els 'guiris' envaeixen Tinder: de cercar parella a convertir-te en guia turístic

Amb l'arribada de l'estiu, els perfils de turistes es multipliquen a l'aplicació de cites, fet que empeny els residents de Mallorca a abandonar-la

Palma“Som tres al·lots que cerquen festa a Mallorca, a Alcúdia”. “Cercam algú per compartir una paella. A Magaluf només aquesta nit”. “A Mallorca de l’1 al 6 de setembre. Algú que em tregui a conèixer l’illa?”. Aquestes són les cartes de presentació més comunes que es poden trobar entre els usuaris de Tinder a Mallorca durant l’estiu. L’aplicació de cites va néixer fa gairebé una dècada i ja hi ha més de 60 milions d’usuaris arreu del món que cerquen “fer match”. Aquest és el terme que l’app fa servir quan dues persones s’han agradat i juga amb els seus dos significats: misto –d’aquí el seu logotip, una flama– i parella. Però experts en sociologia, antropologia i turisme coincideixen que això no és l’únic que cerquen les persones que s’obren un compte a Tinder.

Entretenir-se i riure una estona, conèixer gent en general i, ara també, fer turisme són altres de les intencions que hi ha a l’altra banda de la pantalla. Això, afegit a l’afluència de turistes que hi ha a Mallorca a l’estiu, fa que més de la meitat dels perfils que hi ha actius a hores d’ara siguin d’estrangers que estan de vacances a l’illa. A conseqüència d’aquesta saturació, hi ha residents que desisteixen de trobar parella a través de l’aplicació i l’abandonen durant la temporada estiuenca, així que la seva presència hi és encara més residual.

Per tal de contrastar-ho, hem fet la prova. Amb el perfil fals d’una al·lota de 26 anys de Palma, hem vist fins a 132 perfils sota filtres d’edat i ubicació: cercàvem homes d’entre 18 i 36 anys i que estiguessin a un màxim de 50 quilòmetres de distància de Palma. El resultat: un 57% (75) eren turistes, la majoria dels quals estrangers; un 22% eren residents (29) i un 21% no deixaven clar en el perfil si la seva ubicació era Mallorca perquè viuen aquí o perquè hi són temporalment. Això vol dir que ni en el cas que els usuaris que no especifiquen la seva residència fossin tots de l’illa superarien els registrats que hi estan de vacances.

Cargando
No hay anuncios

“Tinder ara és com cercar una agulla en un paller”, admet Sara, una usuària de 26 anys de Palma que prefereix identificar-se només amb el nom. La jove assegura que, tot i que ella cerca “aprofundir, entaular una amistat i veure què sorgeix”, el que més hi troba ara són “guiris que tenen ganes de lligar i que posen l’excusa que els mostris l’illa”. “Venen aquí desinhibits, a fer el que normalment no fan. Moltes vegades veus que volen al·lotes per omplir la festa”, reflexiona la usuària, que troba que hi ha molta diferència amb la gent que viu aquí. “Van amb més calma. En canvi, quan xerres amb algú que està de vacances, de seguida et diu quan se’n va i vol quedar el mateix dia o l’endemà”, apunta Sara, que ja s’hi ha resignat. “Aquest agost ja ni hi entrava. He decidit no utilitzar-lo i, si en torn a tenir ganes, me l’obriré a final de setembre”, argumenta.

Reaccions com la de Sara formen part de la “dicotomia” que, segons el professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en Turisme i TIC, Pablo Díaz, sorgeixen del xoc d’interessos entre uns i altres. Per una banda, hi ha els “turistes que cerquen població local per relacionar-se i que els duguin a llocs més autèntics i menys comuns” i, per l’altra, “el cansament de la població local, que es queixa que no és a l’aplicació per fer de guia turística”, argumenta. A més, Díaz adverteix que aquesta recerca dels viatgers també pot agreujar els problemes de massificació. “Com més xerres d’allò autèntic, més ho deteriores, perquè més gent hi va”, diu. “Aquesta problemàtica es dona més als llocs saturats, com ara Mallorca i Barcelona, on els usuaris poden arribar a veure que l’aplicació està plena de turistes i que no aconseguiran parella”, manifesta l’expert.

L’algoritme amagat

Aquest és el cas de Biel Regis, un jove de Lloret de Vistalegre de 21 anys que fa dos anys que és a Tinder i critica que ara “és molt difícil trobar el que cerques”, perquè “tot són guiris que cerquen festa i res més”. Ell és un exemple més del procés gairebé colonitzador del turisme a la plataforma, que aconsegueix expulsar-ne la gent resident. “Tot això fa que em cansi de l’aplicació i l’esborri”, lamenta Regis. Per part seva, R. F. –de 26 anys i que prefereix no revelar la seva identitat– també manifesta que durant els mesos d’estiu es troba “un 80% de turistes” entre els usuaris que li apareixen a l’aplicació. Segons el jove, el que cerquen són “festes privades, gent amb vaixell o persones amb vil·les”. Però ell tampoc es tanca portes, perquè el que cerca és “conèixer gent”, sobretot perquè “amb el covid és més difícil”. “Mai saps què pot passar. Pots trobar aquella persona que t’ompli i, si no va bé, serà com un record d’estiu”, conclou.

Cargando
No hay anuncios

El mecanisme de Tinder és senzill i està dissenyat perquè l’usuari el vegi gairebé com un joc. A la pantalla van apareixent fotos dels perfils que encaixen amb els filtres que has triat, bàsicament sexe, edat i localització. Si no t’agrada el que veus, llisques cap a l’esquerra i voldrà dir que has descartat aquesta persona. En canvi, si t’agrada, llisques a la dreta i, en cas que aquesta també ho hagi fet, haureu fet match i podreu xerrar per xat privat. Tot això, però, depèn d’un algoritme del qual l’empresa es nega a donar informació. L’ARA Balears s’ha posat en contacte amb Tinder per demanar informació sobre els mecanismes que fa servir l’aplicació per mostrar uns perfils o altres, però el departament de comunicació manifesta que no tenen “informació sobre l’algoritme ni dades d’àmbit regional”. Ara bé, puntualitzen que sí que tenen “una guia dels millors llocs per tenir una cita Tinder i, evidentment, les Illes Balears hi estan incloses”.

El sociòleg i doctor en Psicologia Ángel Castro –juntament amb el seu company i doctor Juan Ramón Barrad– ha estudiat el comportament dels joves a les aplicacions de cites, principalment a Tinder i el seu homòleg per a persones homosexuals, Grindr. Castro, que és investigador en ciències del comportament, salut i tecnologies a la Universitat de Saragossa, afirma que “Tinder no dona ni una sola dada sobre el seu algoritme” i recorda que hi ha versions de pagament de l’aplicació que fa que, “si t’hi deixes els doblers, t’afavoreix fent-te sortir amb més freqüència”. Però no creu que això sigui l’únic factor que influeixi en la promoció de certs perfils. “Segurament hauran comprovat que hi ha molt de turisme de Tinder”, esmenta, i no descarta que “intentin promoure la gent que està de pas i que fa servir molt, però puntualment, l’aplicació”, com passa amb els turistes.

Tot plegat pot fer que “canviï la percepció i que ajusti i modifiqui les teves expectatives”, reflexiona en referència als usuaris residents que cerquen parella a la plataforma. Al final, diu entre rialles, “acabes que només vols algú que no estigui semiinconscient a Magaluf, que m’entengui quan xerri”. Ara bé, Castro deixa molt clar que “els usuaris d’aquestes apps no són beneits: puc tenir aquesta aplicació per la raó que sigui, però després puc dir-hi la meva”, tant a l’hora de tenir una cita com per veure que al final conèixer aquella persona ha estat un fracàs. De fet, ja hi ha alguns usuaris que han après d’aquestes experiències i que demanen explícitament als seus perfils que els rebutgin “Si no vius a Mallorca”.

Cargando
No hay anuncios

Banalitzar les relacions

Això no treu, segons el sociòleg, que Tinder tingui un efecte “banalitzador” en el procés de trobar parella. “Només amb l’estètica –les imatges, els colors, els cors...– és com veure un mercat. És molt més saludable mirar una pàgina web d’una botiga de sabates que no Tinder”, declara. D’aquesta manera, l’aplicació aconsegueix que l’usuari s’allunyi del propòsit principal, que és trobar una parella, i “dona peu a usar l’aplicació per riure mirant les fotos, xafardejar o passar una estona amb les amigues”. En canvi, per a altres persones pot ser una oportunitat d’“alliberar-se”, sobretot quan es troben en el seu lloc de residència. “Per exemple, si jo som de Terol i només em surten vuit persones, puc no voler utilitzar l’aplicació perquè aquí saben qui som i desitjar fer-ho a València o a Mallorca quan me’n vagi de vacances. El component de vergonya desapareix perquè allà no em coneix ningú i se suma al fet que és estiu i som en una illa turística”, comenta.

Precisament aquesta actitud té molt a veure amb el model turístic que encara persisteix a les Balears. “El turisme de masses es basa en el fet que jo vaig a fer una cosa que respon a una necessitat que crec que és meva”, apunta el doctor en Antropologia de la Universitat de les Illes Balears, Alexandre Miquel. Però “aquesta necessitat implica fer coses que no puc fer a casa meva i que si entr en contacte amb alguna persona local, ha d’estar dins el paquet turístic i que et mostri l’illa”, manté el professor de la UIB. I quan aplicacions com Tinder entren dins l’equació, el resultat és un missatge de “no perdis el temps cercant la informació, nosaltres te la donam”, adverteix. “El resultat és terrible, perquè per molt que una persona conegui l’illa i et pugui explicar alguna cosa interessant, només es fica en aquesta aplicació per lligar” –recorda Miquel– i no per fer de guies.