Guerra tecnològica: el mòbil dels narcos contra els troians de la policia

Barcelona“Cada vegada que veiem un Google Pixel pensem que pot ser un narcotraficant”. La frase és d’un dels responsables de la lluita contra la droga de la Policia Nacional a Catalunya. Les bandes van sempre un pas a davant i extremen la seguretat en les seves comunicacions per no ser descoberts o donar pistes o fins i tot proves a la policia. El Google Pixel és un mòbil que en els darrers anys s’ha popularitzat entre els narcotraficants, juntament amb el sistema operatiu Graphene OS, que permet una comunicació xifrada impossible de rastrejar per a la policia. A més, aquests dispositius estan ideats per formatejar-se si erres diversos cops en el PIN. Per no perdre la informació dels dispositius comissats als narcotraficants, la policia aïlla els mòbils en bosses especials per evitar així que hi puguin fer un reset remotament i esborrar tot rastre de la seva activitat delictiva.

Google Pixel és un dels molts exemples de dispositius que usa el crim organitzat, tal com explica l'expert en ciberseguretat de l'InLab FIB René Serral. Aquest mòbil permet que "s'instal·li lliurement qualsevol sistema operatiu", i en fer-ho amb Graphene OS, que no requereix tenir les aplicacions de Google, permet als membres del crim organitzat tenir una eina idònia per evitar el control policial. És el que es va trobar la Policia Nacional en l'operació Cuervo, un operatiu que va permetre decomissar 378 kg de cocaïna que s'enviaven de Barcelona a Austràlia, via Qatar, a través d'un entramat d'empreses i amagat enmig de material sanitari. Segons fonts policials, els peons de l'operatiu eren colombians, mentre que la cúpula i qui els finançava eren albanesos. El conductor que portava la droga fins a un magatzem de la Zona Franca era colombià i duia dos telèfons, un d'ells un Google Pixel.

Les escoltes no funcionen

Durant l’última dècada els narcotraficants han anat buscant aquest tipus de dispositius i sistemes operatius que els blindin del control policial, com Sky ECC, un sistema de comunicació xifrada contra el qual hi va haver un gran operatiu aquest inici d'any a Espanya. Saben que és més que probable que la policia els estigui escoltant durant el seu dia a dia, i han eliminat les trucades convencionals. Es truquen per whatsapp i altres aplicacions, i això ha provocat, tal com admeten fonts policials, que el sistema d’escoltes ja no sigui útil per investigar el crim organitzat. Accepten que són hores i hores d’escoltar converses, que en moltes ocasions requereixen traducció i intèrprets, i ja no donen els resultats d’abans. 

La policia catalana ha detectat darrerament com membres de bandes autòctones, d'ètnia gitana, acudeixen a botigues de telefonia del barri del Raval de Barcelona per adequar els seus mòbils a les necessitats del negoci: fan que els eliminin les opcions de micròfon, càmera i el GPS, perquè no puguin ser ni escoltats ni rastrejats.

En la particular guerra tecnològica entre els narcotraficants i la policia, en els últims temps hi ha entrat en joc un element important: els troians. Sota autorització judicial, la policia infecta els telèfons dels traficants i, d’aquesta manera, tenen accés a la majoria d’aplicacions, imatges i documents d’un terminal. Per exemple, la Guàrdia Civil en va fer servir en la investigació contra el Lucky, considerat el líder d’una de les principals màfies que controlava la cocaïna que entrava pel port de Barcelona. Posar un troià representa un accés directe a tot el telèfon d’una persona. “Per perseguir el crim organitzat o el terrorisme, si no hi fiques troians, estàs mort”, admet un investigador dels Mossos d’Esquadra. Infectar els mòbils amb troians que poden monitoritzar tot el que fa l’usuari dificulta molt la feina dels advocats, que critiquen la falta de límits i supervisió en aquests casos. “No sé què ha vist la policia del meu client, perquè no tot surt als informes que després fan”, explica la penalista Clara Martínez. També ho qüestiona Serral, ja que hi ha una intromissió en la privacitat de les persones perquè es té accés a tot el contingut dels seus dispositius. "El fi justifica els mitjans?", es pregunta aquest expert en ciberseguretat.

El cas Encrochat

És el que va passar amb Encrochat l’any 2020. Es tractava d’una xarxa de comunicacions que tenia els servidors a França i que l’utilitzaven fonamentalment les bandes del crim organitzat, que compraven dispositius a Encrochat per uns 1.500 euros i pagaven uns 3.000 euros l’any de subscripció a la xarxa. Dispositius que com Google Pixel permetien esborrar a distància el contingut, garantien l’anonimat o impedien la traçabilitat. 

La policia francesa va infiltrar un troià al sistema que va permetre extreure 115 milions de converses delictives de 60.000 usuaris diferents. Gairebé el 90% d’aquestes comunicacions es referien al tràfic de drogues. Encrochat va detectar la infiltració al seu sistema i va enviar un missatge perquè els usuaris destruïssin els dispositius. Segons l’Europol, l’operatiu, que va liderar França conjuntament amb altres països de la Unió Europea, va permetre detenir 6.658 delinqüents, intervenir més de 730 milions en efectiu, 270 tones de cocaïna, cànnabis i heroïna, 30 milions de pastilles i 923 armes de foc. Com que la policia va tenir accés a la memòria dels mòbils, va recuperar converses anteriors, i estava en joc una qüestió de drets fonamentals i confidencialitat, així que el cas va arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va avalar amb condicionants el cas Encrochat. 

Punxar els cotxes

Segons fonts policials, també està resultant efectiu punxar els cotxes dels investigats, ja que parlen pel mans lliures i la conversa es pot gravar. “Escolta, ets dins d'un cotxe? Hi posen micros de tota la vida. No sé què estàs fent", capta una de les gravacions de la investigació contra els Casuals, una altra de les màfies de la droga a Catalunya. Abans que un dels membres del grup, Paco el Gordo, se n’adonés, la policia havia captat una llarga conversa sobre un segrest. 

Amb tot, enmig d’aquesta guerra tecnològica, fonts policials admeten que estan tornant a agafar molta importància les fonts humanes. És a dir, els confidents i també els infiltrats. Moltes vegades, quan la policia enxampa un desembarcament d’haixix a la costa o troba un contenidor amb cocaïna al port és precisament perquè algú ha estat indiscret. Aquesta xarxa de fonts humanes en els darrers temps ha tornat a agafar més força que mai. “Cal fer molt carrer”, explica un investigador de la Policia Nacional.