El Govern es gastarà 800.000 euros en la compra d'excedent de productes frescos
En aquesta ocasió, es podran repartir llet, carn, fruita i hortalisses de Menorca a les entitats socials de l’illa
El Govern balear, a través de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, comprarà per valor de 800.000 euros els excedents del sector primari per destinar-los a entitats socials de la Comunitat. Un total de deu empreses entregaran productes frescos, com fruites, verdures, carn i llet, a 12 entitats socials de totes les illes, com el Banc d’Aliments, la Creu Roja, Mallorca sense Fam, Monti-sion Solidaris, Zaqueo, Tardor, Pa i Mel, Cáritas o SOS Mamás. La previsió és que aquesta fase, que durarà fins al 31 de desembre, arribi a 63.000 famílies de les Illes.
La novetat respecte de la segona fase de compra pública és que en aquesta ocasió es podran repartir llet, carn, fruita i hortalisses de Menorca a les entitats socials de l’illa. El motiu és que dues empreses menorquines, una de llet i l’altra de carn, fruites i hortalisses es varen presentar a la licitació que es va fer per a aquesta tercera fase de compra pública. Pel que fa a Mallorca, set empreses serviran producte fresc, i a Eivissa, una.
La directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero, explica: "La inclusió d’aquestes dues empreses de Menorca permetrà que les entitats de l’illa disposin d’aquests aliments frescs i locals per servir a les famílies que més ho necessiten". Fins ara, entre la primera i la segona fase de compra pública, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha comprat 324.292 quilos de fruita i verdura, 44.252 quilos de carn i 292.593 litres de llet.
La compra pública alimentària amb destinació a entitats socials és un projecte que va néixer en plena pandèmia amb un objectiu doble: comprar excedents al sector primari i agroalimentari, que tenia moltes dificultats per vendre els seus productes pel tancament del canal Horeca (hotels, restaurants i càtering), i ajudar les famílies més necessitades, afectades pels efectes socioeconòmics de la crisi sanitària.
