Classes de civisme per als gossos i els seus amos

Barcelona engega un pla pilot amb cursos gratuïts a Sants-Montjuïc davant l’augment de queixes veïnals

Mariona Folguera Blasco
11/11/2016

Barcelona“Si el teu gos és molt impulsiu i no sap reaccionar adequadament al carrer quan veu un cotxe és perquè no l’has ensinistrat bé, no perquè sigui un salvatge”. Així justifica Rosa Sagués, educadora canina de l’Associació Udols, la majoria de conductes desagradables o incíviques dels gossos. La Guàrdia Urbana, juntament amb el departament de Protecció dels Animals de l’Ajuntament, volen mirar de posar-hi remei amb un pla pilot al districte de Sants-Montjuïc. L’activitat, en el marc de l’ordenança sobre protecció, tinença i venda d’animals, va a càrrec de dues membres d’Udols, una entitat que treballa per la convivència entre ciutadans i gossos a les grans urbs: Patrícia Ventura i la mateixa Sagués.

La zona no ha estat escollida a l’atzar. En els darrers mesos, l’Ajuntament ha notat un increment de les queixes veïnals pel que fa a la troballa d’excrements al mig de la via pública en aquest districte, segons expliquen fonts del consistori. A més, entre gener i setembre d’aquest any, la Guàrdia Urbana ja ha interposat 1.710 denúncies per infraccions sobre la tinença responsable d’animals per actituds inapropiades de gossos, com orinar o defecar al mig del carrer, dur-los sense el microxip identificatiu o sense morrió. Durant tot l’any passat n’havien tramitat menys, 1.417.

Cargando
No hay anuncios

L’objectiu de la campanya, per tant, és conscienciar sobre la tinença responsable d’animals de companyia i promoure el control del comerç de la venda d’animals. La tasca, com reconeixen tant Sagués com Ventura, es dirigeix més als propietaris, ja que són els darrers culpables de no recollir l’excrement o no saber controlar el gos en un pas de vianants. “Els gossos no poden ser cívics, nets i educats si els seus propietaris no ho són”, afirma Sagués, que reconeix que la missió que s’han proposat és fer entendre a la gent que l’incivisme no és “caní”, sinó “humà”. “De fet, la gent del barri ens ha explicat que només són dues o tres persones, que tenen controlades, les que no recullen les caques”, apunta. Tot i això, admet que cada cop hi ha més gent que treu el gos i “estan més pendents del mòbil que d’on defeca o orina, i llavors no ho recullen”, exemplifica.

Fòrums oberts

Cargando
No hay anuncios

Les trobades amb les educadores, que es fan al llarg d’aquest mes de novembre en sis parcs del districte, no són classes magistrals, sinó que es presenten més com a fòrums oberts on els propietaris poden compartir els seus dubtes respecte a les actituds dels seus gossos. “La gent, de fet, està molt agraïda, perquè veuen que allò que creien que era impossible té solució”, reconeix Ventura. El que volen aconseguir és, sobretot, harmonitzar la relació entre gos i propietari, i entre l’animal i l’entorn que l’envolta. “Per això, les sessions les fem en espais públics que freqüenten, per saber com responen allà”, diu Ventura.

A molts propietaris, com comenten, al principi els costa reconèixer els conflictes amb el seu gos, “però si els poses algun exemple de comportament incorrecte se n’adonen”, reflexiona Ventura. Sagués relata que una dona els va anar a veure perquè la seva pastor alemany, de 10 mesos, es comportava d’una manera “estranya”. “Després d’observar-la, vam veure que la duia amb un collar de punxes, prohibits per l’ordenança, i que són perjudicials pels gossos”, detalla. Quan l'hi van treure, la gossa va deixar de caminar malament, i la propietària, a la següent sessió, els va confessar que “semblava una altra gossa”.

Cargando
No hay anuncios

De fet, molts dels usuaris que atenen els fan preguntes sobre l’ordenança, que no acaben de dominar. Tot i que ambdues educadores es mostren “molt satisfetes” amb els resultats que està obtenint el projecte, asseguren que la ciutat necessita zones més grans per a gossos, perquè “les que hi ha són inoperatives i petites, de tothom i de ningú, que creen conflictes perquè les usen molts gossos i no poden delimitar el seu espai”, explica Sagués.

Tot i això, els gossos necessiten atenció, igual que els humans. “Per molt espai que tinguin, sempre buscaran jugar amb el seu amo, per crear un vincle estret”, apunta.