El GOB denuncia que "el Decret llei d'habitatge vulnera el Pla hidrològic i la normativa europea de l'aigua"

PalmaLa informació revelada aquest cap de setmana per l'ARA Balears sobre la manca d'aigua a Palma per fer front als 20.000 pisos que ha autoritzat el Parlament en validar el Decret llei d'Habitatge ha fet reaccionar el GOB. L'entitat ecologista critica amb duresa aquesta norma, que amb el pretext de resoldre la manca de pisos per als ciutadans de l'illa, ha ignorat la situació dels recursos hídrics del municipi de Palma. "Ja vàrem advertir que habilitar aquest augment de construcció sense les tramitacions pertinents dels instruments urbanístics i, per tant, sense estudis d’impacte previs, pot derivar en problemes greus vinculats. Per exemple, pel que fa a la gestió i disponibilitat dels recursos hídrics", ha dit la portaveu ecologista Margalida Ramis.

Ramis assegura que una norma tan important, que ara mateix s'està tramitant com a projecte de llei, "no pot incomplir normatives tan bàsiques com el Pla Hidrològic de les Illes Balears i la directiva europea de l'aigua. És urgent que el Govern doni explicacions i sobretot que ara durant la tramitació parlamentària del projecte de llei quedi clar que sense aigua és inviable fer aquests nous pisos", ha dit en declaracions a l'ARA Balears.

El GOB estudiarà el projecte de llei d'habitatge perquè precisament el tràmit de passar la norma pel Parlament permet que les entitats ciutadanes puguin fer arribar les seves opinions i arguments als grups parlamentaris. Els ecologistes volen aclarir si realment s'ha dibuixat un creixement de manera improvisada, que, per tant, pot posar en risc molt greu la situació de l'aigua subterrània de Palma, que ja pateix per sobreexplotació.

Precipitació del Govern

Segons el GOB, el Decret llei d'habitatge ha intentat donar una resposta precipitada al problema de la manca de pisos i cases per a la població local de Palma, però la seva tramitació no té en compte elements i principis bàsics: "No s'ha analitzat la manca de serveis i dotacions per l’increment de població que afecta la mobilitat i, en definitiva, la densificació de la ciutat sense la pertinent planificació", ha afegit Margalida Ramis, portaveu ecologista.

El GOB considera que si els informes de Recursos Hídrics sobre el Pla General ja advertien que fer 26.000 habitatges nous a la ciutat era posar al límit un recurs tan fonamental com l'aigua, "ara, la construcció de cop de 20.000 habitatges més, suposa una temeritat per part de l'Ajuntament i del Govern", assegura l'entitat. I recorda que "la situació hídrica de Palma ja és molt greu pel que fa a la sobreexplotació dels aqüífers, perquè alguns ja superen els límits legals d'extracció i estan en estat crític; per la intrusió marina, per la sobreexplotació, cosa que pot fer impossible la recuperació dels aqüífers, i per una dependència creixent de la dessalació que genera un alt impacte energètic i d'emissions de CO₂", sentencia la responsable de territori del GOB, Margalida Ramis.

Segons l'entitat ecologista, i en referència a les previsions de permetre intensificar un 45% l'edificabilitat dels sòls urbanitzables, on es preveu el creixement a Palma, "s’està 'pintant' un creixement a la carta dels interessos inversors, sense adaptar-ho a la capacitat ecològica del territori". Aquesta fórmula suposa, segons el GOB, "la vulneració del principi de gestió sostenible i integrada dels recursos hídrics, hipotecant el futur i destruint la resiliència ambiental de la ciutat, ja que l’aigua subterrània és un recurs clau davant sequeres i canvi climàtic, i s’està deteriorant irreversiblement".

Validat fa 15 dies

El Decret llei d'habitatge de Palma va ser validat pel Parlament fa dues setmanes i va posar fi a un fort enfrontament entre el PP i Vox. Tots els diputats ultraconservadors, inclosos els díscols, varen votar a favor de la construcció de fins a 20.000 nous pisos per, suposadament, arreglar els problemes d'habitatge de Ciutat. El cas és que la norma permet duplicar l'edificabilitat als promotors que ja tenen terrenys urbanitzables, que podran construir fins al doble del que tenien autoritzat. A més, el Decret llei també ha desregulat la temporalització del creixement previst al Pla General i, per tant, donarà molt menys temps per preparar els recursos hídrics de la ciutat, que ja es troben al límit.

Un dels motius és la resistència de Jaime Martínez a apujar la tarifa de l'aigua i, com a resultat, incrementar de manera notòria l'ús de la dessaladora, que fa uns anys es presentava com la gran solució per al subministrament de Palma. Ningú no va pensar aleshores en el cost, no només ambiental, sinó també econòmic que tindria tot plegat. Per tant, ara, si no es volen perjudicar més els aqüífers, caldrà augmentar la quantitat d'aigua dessalada que Palma compra al Govern. El 2024 aquest volum va ser superior als 9,5 hectòmetres cúbics.