Gir migratori: les Balears es disparen amb un 32,7% més d’arribades, mentre que Espanya cau un 64%

PalmaLes Balears han iniciat el 2026 amb un fort increment de les arribades de persones migrants per via marítima irregular, en un context de descens generalitzat a la resta de l’Estat. Entre gener i març, les Illes han registrat un augment del 32,7% respecte al mateix període de l’any anterior, mentre que el conjunt d’Espanya ha experimentat una davallada del 63,8% i les Canàries, una caiguda encara més pronunciada del 85,3%. Les dades apunten a un desplaçament dels fluxos migratoris cap a la ruta algeriana, que en els darrers anys ha anat guanyant pes fins a situar les Balears en una posició central.

“La tendència és clara: mentre baixen les arribades a Espanya, a les Balears augmenten, i això respon a la consolidació de la ruta algeriana des de fa anys”, ha explicat Margalida Capellà Roig, professora de Dret Internacional Públic de la UIB, durant la presentació de les dades. Segons ha assenyalat, el 2025 ja ha estat un any clau perquè “per primera vegada s’han pogut analitzar dades desagregades” i s’ha evidenciat “un canvi important en els perfils de les persones que arriben i en la capacitat del sistema per donar-hi resposta”.

Aquest canvi de perfil és una de les principals característiques del fenomen actual. Capellà ha destacat que “cada vegada hi ha més dones, més menors i més situacions de vulnerabilitat”, un fet que obliga a replantejar el model d’acollida. Les xifres ho confirmen: el nombre de dones ha passat de poc més d’un centenar el 2023 a més de sis-centes el 2025, mentre que els menors arribats ja superen el mig miler, la majoria sense acompanyament. “El sistema no pot continuar pensat només per a un perfil d’home adult; la realitat és molt més diversa”, ha remarcat.

Les Balears, peça clau en el mapa migratori

El pes creixent de les Balears dins el conjunt de l’Estat també s’ha fet evident el 2025, quan les Illes ja han concentrat prop del 22% de les arribades per la ruta algeriana. “Les Balears s’han convertit en una peça clau dins el mapa migratori actual”, ha apuntat Capellà, que ha insistit que aquest rol implica tant responsabilitats com la necessitat de més recursos i coordinació institucional.

Les arribades, a més, no es distribueixen de manera homogènia dins l’Arxipèlag. Tot i la percepció general, no és Mallorca el principal punt d’entrada. “Hi ha una diferència clara entre illes: a Cabrera arriben menys embarcacions però amb més persones, mentre que a Formentera arriben més barques però amb menys ocupació”, ha explicat. Aquestes diferències responen, en part, a les condicions del viatge i a la capacitat econòmica de les persones migrants.

L’increment de les arribades ha tensat especialment el sistema d’acollida a Mallorca. Durant el 2025 s’han registrat situacions de saturació a l’estació marítima de Palma, on persones migrants han hagut d’esperar diversos dies abans de ser traslladades a la Península. “S’han donat casos de persones que han passat tres o quatre dies a l’estació marítima, en un espai sense condicions adequades i amb accés molt limitat a serveis bàsics”, ha denunciat Capellà. Amb una capacitat d’unes 167 places, la instal·lació es veu desbordada quan coincideixen arribades nombroses, que poden arribar a ser d’un centenar de persones de cop.

La jurista també ha advertit del cost humà associat a aquesta ruta, difícil de quantificar amb precisió. “Les xifres de morts i desapareguts varien molt segons la font, i això ja ens indica que hi ha una part del fenomen que queda fora dels registres oficials”, ha assenyalat. En aquest sentit, ha recordat que, mentre les dades oficials parlen de desenes de morts, altres organitzacions eleven la xifra a centenars o fins i tot més d’un miler. També ha alertat de la manca de dades sobre agressions sexuals durant les travessies: “Sabem que n'existeixen casos i que les dones, en ser minoria, estan més exposades, però no hi ha un registre sistemàtic ni protocols específics suficients”.

En paral·lel, la coordinadora del Proyecto Patrones, Inés Marco, ha posat el focus en l’augment de persones detingudes acusades de ser patrons de pasteres, un fenomen que ha qualificat d’“europeu”. “Quan parlam de detinguts, ens referim a persones a qui s’acusa d’haver conduït l’embarcació”, ha precisat. Segons les dades aportades, només el 2024 hi ha hagut 236 detencions a Espanya per aquest motiu, a més de més d’un centenar a Itàlia i més de 200 a Grècia.

Marco ha explicat que, en molts casos, aquestes acusacions es basen en accions bàsiques durant la travessia. “Es considera suficient haver duit el timó, haver controlat el GPS i haver repartit aigua i menjar perquè una persona sigui acusada”, ha dit. Segons ha denunciat, aquesta interpretació amplia el delicte fins a incloure conductes que no impliquen cap benefici econòmic. “Això fa que s’acabi criminalitzant la mateixa migració”, ha advertit.

Regularització a canvi d'acusar algú de ser el patró

També ha qüestionat les garanties dels procediments judicials. “Hi ha casos en què l’acusació es basa en el testimoni d’una o dues persones de la mateixa embarcació, i fins i tot s’han detectat situacions en què es promet regularització a canvi d’acusar algú”, ha explicat. Segons Marco, aquestes pràctiques poden vulnerar estàndards europeus de drets humans. A Espanya, des del 2020, més de 1.300 persones han estat processades per afavoriment de la migració irregular, amb un percentatge de condemnes molt elevat. “La majoria accepta penes d’uns tres anys per evitar el risc d’enfrontar-se a condemnes molt més altes”, ha afegit.

Davant aquest escenari, Capellà ha insistit en la necessitat d’un canvi de plantejament. “No podem continuar abordant la migració com una suma d’emergències puntuals; és un fenomen estructural que requereix una resposta estable i coordinada”, ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat la creació d’espais permanents de coordinació i una millor planificació dels recursos. “El que estam veient aquests anys ens indica que aquesta realitat no desapareixerà i, per tant, cal preparar el sistema per donar-hi una resposta digna i eficaç”, ha conclòs.