25 anys sense Gianni Versace, el creador que va canviar l'estètica dels 80 i 90

BarcelonaEl somni de qualsevol dissenyador és que la gent vegi les seves creacions i sàpiga que són seves sense haver de mirar l'etiqueta. Això és el que va aconseguir sense cap mena de dubte Gianni Versace, que aquest divendres va fer 25 anys que va ser assassinat quan sortia de casa. El creador va assolir de manera tan aclaparadora el repte de la identificació popular de les seves creacions que, 25 anys després de la darrera col·lecció del modista, el seu llegat segueix sent tan reconeixible com el primer dia. I també enormement exitós.

Però l'aparició en escena de Versace a la indústria de la moda no representa només la creació d'un univers propi molt singular i reconeixible, també implica la reinvenció de la moda femenina i, posteriorment, la masculina dels anys 80 i 90. I és que la firma del calabrès va destacar per les seves atrevides propostes, que mesclaven elements de la Grècia clàssica amb l'erotisme i el fetish més fosc, empleades en propostes creatives de primer nivell de qualitat i per a contextos de primer nivell de formalitat, cosa que va suposar una gran disrupció en la moda burgesa. En aquells moments, la seva aposta va ser tot un experiment que no va quedar absent de crítiques però que finalment va demostrar ser un signe dels seus temps, ja que va coincidir amb un moment d'empoderament femení; i també d'algun sector masculí. “Crec que un dissenyador té la responsabilitat d'intentar trencar les normes i barreres”, va dir en una ocasió sobre com concebia la seva feina, que no entenia només com de modista sinó com de creador.

Les seves meduses, sanefes de greques i altres detalls grecollatins van ser col·locats per sobre de figures femenines marcades i voluptuoses que no dissimulaven el seu sex-appeal. També va destacar per fer del color negre mesclat amb daurat el seu emblema, per fer una exaltació gens culpable del luxe i, fins i tot, per crear l'oroton, un teixit metàl·lic que va fer en associació a un artesà alemany per convertir en tangible la seva idea de vestir la dona d'or líquid. Volia fusionar el caient de la seda i la brillantor metàl·lica de l'or, cosa que va aconseguir amb aquest teixit, que va encimbellar amb els seus coneguts oroton dresses, dels quals el 2017 la seva germana Donatella encara feia gala. Va ser en una desfilada on va ajuntar les tops dels noranta Claudia Schiffer, Naomi Campbell i Cindy Crawford, entre d'altres, per reviure el llegat del dissenyador, que també va destacar amb l'ús pioner del fenomen de les top models. De fet, amb moltes d'elles, ell va actuar com a padrí creient-se el seu potencial abans que altres dissenyadors consagrats.

Aquest imperi que encara dura i que arreu del món la gent encara reclama –Versace té botigues a les principals artèries comercials del planeta– va començar gairebé per casualitat, ja que el que Gianni Versace volia ser era arquitecte, que és el que va estudiar. Però, finalment, el germen que portava dins va imposar-se i va marxar a Milà per dedicar-se a la moda, que era el sector en el qual havia crescut, ja que la seva mare, Francesca, era modista. “Reggio Pico és el regne on comença aquesta història que és la meva vida”, va explicar Versace sobre el lloc de naixement mental i emocional del creador. “La botiga de la meva mare, la boutique d'Alta Moda”, va afegir.

La mescla de tot el que absorbia a la sastreria de la seva mare i les arrels culturals de la seva regió van ser els fonaments creatius de l'home que hauria d'emigrar al nord italià per poder convertir en realitat uns somnis completament lligats al sud del país. Però el que bé comença bé acaba i a Milà va trobar feina de seguida en el sector, que als anys setanta vivia un enorme auge al país transalpí. El 1975, amb 29 anys, Versace va aconseguir convertir-se en el dissenyador de la firma Byblos. Més tard, de la marca Genny. I, per acabar, de la firma de calçat Callaghan. Després d'aquesta presa de contacte va fer un pas decisiu: presentar la seva col·lecció pròpia al Museo della Permanente de Milà.

Després de presentar la seva primera línia, el mecenatge de la família Girombelli va permetre que el creador s'establís el 1978 a la Via della Spiga, bressol de la moda de luxe de la capital econòmica italiana on aviat va cridar l'atenció i on aviat va començar l'imperi que, a pesar de tot, encara perdura. L'auge va ser tan gran que a principis dels 80, Versace ja era una casa internacional. De fet, el 1982 ja estaven fent accessoris i complements, i també joies i articles per a la llar. Només 11 anys després de fer la primera col·lecció, presentaven la seva primera línia d'alta costura: Atelier Versace.

L'escalada va ser imparable i Gianni Versace va vestir totes les dones que més atenció internacional acaparaven, cosa que només feia que contribuir a multiplicar la fama i que més i més gent –famosa i desconeguda– volgués adquirir productes de la firma. Fruit d'aquells anys de bogeria col·lectiva, queden icones visuals com l'actriu Elizabeth Hurley amb el vestit negre amb imperdibles per acompanyar Hugh Grant a l'estrena de Four weddings and a funeral. També va vestir de Versace en moltes ocasions Lady Di, que va fer de la marca italiana el seu segell en els anys de màxim empoderament i, sobretot, un cop separada. Malauradament, la gran sintonia entre ells dos té un trist desenllaç perquè tots dos van morir precoçment el 1997, setmanes després que es publiqués un número de la revista Vanity Fair en què ella era la protagonista de la portada vestida per ell i en el qual el dissenyador parlava d'ella amb afecte.

Versace també va ser conegut com el “dissenyador de rock'n'roll” per vestir artistes com Michael Jackson i Elton John, els quals van arrossegar figures com Diego Armando Maradona, la princesa Carolina de Mònaco o Liz Taylor. Aquell èxit professional va ser posat en risc quan es va convertir en un dels primers valents a aixecar la veu per explicar que era homosexual en una època en què els boicots haurien pogut afectar la seva trajectòria. Però es va imposar i el 1995 el dissenyador va presentar Antonio D'Amico, model que va conèixer el 1982, com la seva parella en una entrevista a The Advocate, cosa que va tenir una enorme repercussió. Més tard ho va reafirmar al seu llibre Men without ties, del mateix any, on va escriure: “Als tres Antonios de la meva vida: el meu pare, Antonio D’Amico i el meu nebot”.

El seu llegat de ferocitat vital i creativa es va veure brutalment interromput quan l'assassí en sèrie Andrew Phillip Cunanan el va matar a les portes de la seva mansió de Miami Beach, que actualment és un hotel de luxe després que es vengués per més de 40 milions de dòlars. L'autor del crim, que es va suïcidar posteriorment, va deixar sense cap pensant un imperi que des d'aquell mateix moment va haver de conduir la seva germana Donatella, altament capacitada per a les relacions públiques, però menys per al disseny. Tot i saber sobreviure comercialment a la pèrdua mostrant una alta capacitat per revisitar des de tots els prismes possibles l'extens llegat de Gianni, l'empresa –comandada internament pel seu germà Santo– va acumular deutes i moments de fortes tensions financeres.

En arribar a aquesta situació, el grup nord-americà Michael Kors va comprar l'empresa per 1.830 milions d'euros als seus diferents propietaris. El sanejament i la reorganització interna, sense prescindir de la icònica Donatella a primera fila, els han permès que la firma visqui un ressorgiment que es pot constatar tant a les xarxes socials com als carrers. Amb capital nord-americà però amb la seva essència sud-italiana com a testament creatiu, 25 anys després que s'aturés la creació genuïna a Versace, el llegat del fundador s'ha demostrat com una gallina dels ous d'or capaç de sobreviure a tot. I a tots.