Gairebé 15.000 alumnes i 35 noves places d'Infermeria per al curs que comença a la UIB

La UIB pretén convertir el seu campus en sostenible el 2024 amb plaques solars i reclama al Govern una biblioteca única

El rector de la UIB, Jaume Carot, a l'acte d'obertura de l'any acadèmic 2022-23.
Patrícia Segura
09/09/2022
3 min

PalmaEl campus de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha acollit aquest divendres l'acte d’inauguració del curs acadèmic 2022-23, en què s'esperen uns 15.000 alumnes. Les classes comencen aquest dilluns, encara que el període de matriculació no s'ha tancat. Entre les novetats d’aquest curs, es troba l'oferta de 35 noves places per al grau d’Infermeria: 30 a Palma i 5 a Eivissa. A més, enguany comença el doble grau d’Educació Infantil i Educació Primària, i el grau de Belles Arts a l’escola adscrita ADEMA.

Per altra banda, el rector de la UIB ha declarat que el principal objectiu és construir un campus energèticament sostenible i autosuficient, ja que “els preus de l'energia ens varen obligar a prendre mesures dràstiques”. “No negarem que hem passat fred i hem passat calor. Però les mesures varen permetre una disminució del 50% sobre el total del màxim estalvi possible a la UIB”, ha destacat la secretària general de la UIB, Irene Nadal.

Les actuacions aquest any es basaran en la reducció del consum, com per exemple el tancament del llum, i la millora de l'eficiència energètica per la solarització del campus amb la construcció de petits horts solars als sostres dels edificis, amb un preprojecte presentat al Govern balear per a la implantació en dues fases de plaques solars fins al 2024. La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha declarat: "Som conscient que queda molta de feina per fer".

El pressupost de la universitat d’aquest any és de 124 milions d'euros, segons el rector, Jaume Carot. També ha recordat que "estam a punt de signar el contracte programa de finançament plurianual estable, que ens permetrà no estar sotmesos a les esgotadores negociacions i amb el qual coneixerem de quins doblers podrem disposar". Aquest acord marc tindrà una durada de cinc anys, tot i que hi haurà determinades actuacions que es podran finançar al marge, com les infraestructures especials.

Amb aquest contracte, pendent de ser aprovat, es pagaran, per exemple, les nòmines del personal docent. Aquest inclou un finançament basal cada any i un petit extra segons l'acompliment d'objectius, que es calculara a partir d'indicadors mesurables en producció, investigació i transmissió de coneixement. "M'agradaria que la xifra fos percentualment més gran", ha confessat.

La memòria de l’any acadèmic passat indica que el nombre d'estudiants el curs 2021-22 va ser de 15.811. D’aquests, 12.355 es reparteixen entre els 34 graus i quatre dobles titulacions impartits al campus universitari, a les seus de Menorca i d’Eivissa i Formentera i als centres adscrits. A més, 2.323 corresponen als estudis de postgrau i 675, als estudis propis. El curs passat, va haver-hi 486 professors funcionaris i 1.198 professors contractats laborals.

Una biblioteca única per a la universitat

La doctora i professora titular de Filologia Catalana, Margalida Pons, ha estat l'encarregada de pronunciar la lliçó inaugural, amb el títol Poesia i ciència: la passió d'un encontre. Pons ha reivindicat l'eliminació de fronteres entre els diferents sabers i ha defensat l'increment de graus combinats i el compromís de construir una biblioteca única per a la universitat. Amb la pregunta "Com s'estudia la poesia?", ha volgut trencar el tòpic que a l'àrea d'Humanitats no es fa recerca en grup. "Ha d'haver-hi plans estratègics que posin en el focus la cultura i les humanitats". A la seva súplica s'hi ha sumat el rector, que ha dit, dirigint-se a Armengol: "Tenim les idees i el coneixement, però el que no tenim són els doblers". Després de la cloenda de l'acte, ha sonat l'himne universitari Gaudeamus igitur.

stats