Gabriel Company: "Feia molts anys que allò públic era una barra lliure"

Havia dit que no volia saber res de la política i mesos després va acceptar el repte que li va proposar José Ramón Bauzá. És vehement i sovint parla més del que li convindria. Un luxe per a un entrevistador. És un dels consellers amb més competències, a qui l'equador de la legislatura agafa satisfet per la feina feta, però cansat de donar males notícies i de retallar. Espera que la segona part del mandat li permeti donar "més caramels i menys carabasses", segons les seves paraules.

Han caigut 30 treballadors que vetlaven pel medi ambient. Tot el que heu retallat era necessari?

És complicat per a nosaltres. Vull que quedi clar que hem mantingut tots els efectius contra incendis. S'han fet les reestructuracions necessàries. El personal laboral s'ha incorporat a l'Ibanat, i els funcionaris, a la Conselleria.

Està justificat posar dos nous alts càrrecs a l'Ibanat?

És una empresa de 500 treballadors en temporada alta. A Semilla hem pogut llevar un alt càrrec, però aquí (Ibanat) hem cregut que no. Té la dimensió que ha de tenir. Si les empreses estan ben gestionades des de damunt, les bases funcionen bé. Estic molt satisfet del rendiment dels treballadors de l'Ibanat. Entenc els representants dels treballadors. De places directives, no n'hem creada cap de nova.

A Cabrera, les retallades han provocat una minva important de la vigilància durant mesos.

Cabrera no ha quedat mai sense vigilància. Dir això seria afirmar que el Seprona ha desaparegut. Durant aquest temps hem hagut de passar amb un patró. Hi hem tingut vigilància tot el temps. Hem demanat a la Guàrdia Civil que estigués més a l'aguait fins que contractàssim nous patrons, cosa que ja s'ha fet. Per tant, tornam a tenir Cabrera com toca: vigilants i patrons fent feina. Ara, jo dic, se'ns paga a tots per fer feina. Hem de donar servei. Hi ha hagut gent que intencionadament us ha volgut dir que a Cabrera no es vigila i us fa arribar informacions parcials. Conec molt bé el personal, hi he dinat, berenat i sopat. I, per tant, no m'han d'explicar d'on surt això. I sé moltes més coses. No m'han de contar com funciona Cabrera. I com que dins tots els col·lectius tenim de tot, gent que ho entén i gent que no, jo els dic: Tenim el pressupost per fer una cosa molt digna, però hi has de posar de part teva.

Dos anys marcats clarament per les retallades. S'ha reduït la qualitat del servei?

Han estat dos anys molt difícils. Voldria pensar que estam entrant en una situació de passar un poc de gust. Hem reduït moltes despeses supèrflues. La principal part de les reduccions no han afectat el servei. Jo ho entenc, que hi ha gent que està acostumada a anar a un altre ritme. I arribes tu i dius que hem de fer el mateix amb menys gent i amb menys recursos, i clar, tothom passa pena. No ens oblidem que venim d'un pressupost del 2010 en el qual el Govern anterior gastava mil milions d'euros més dels que ingressava. El 2011, el Govern torna a prorrogar els pressupostos i tornam gastar mil milions d'euros més. Això ens trobam. I em diuen "no has de parlar pus d'herència", i jo dic, "vaja si en parlaré". Tota la vida. Si ens l'haguessin deixada particularment, ens en recordaríem tota la vida. Què hem hagut de fer? Idò frenada en sec.

Llavors, des de quan l'administració estava sobredimensionada?

Venim d'unes èpoques en què tot era a l'engròs. I no és cosa de quatre anys. Aquí l'administració era la barra d'un bar, i anaves dient, "apunta". Però quan un se'n tem, has de frenar, no pots donar gas. Si no, t'estampes. Els anys 2006, 2007 i 2008, el Govern ingressava 1.000 milions d'euros de compravendes. Tots sabem com anava l'economia. Però és que, de cop, de 1.000 milions d'ingressos passàrem a 100. Per tant, els serveis hi han de continuar sent, però la gent ha d'entendre que el sistema públic no pot amb tot. Això s'ha acabat.

No voleu fer el tren de Llevant per manca de finançament o perquè no hi creis?

És una qüestió pressupostària. Una altra cosa és que ens demanem després si és viable. Nosaltres preparam una llei de transports que no permeti un cas com el tren de Llevant. El pla director sectorial ens diu que un projecte ha de ser viable. Si ara dins la comarca de Llevant tenim un autobús en què es mouen 78.000 persones, et sembla que es pot fer un estudi de demanda de 572.000? Tot el trànsit de la comarca és de 78.000. Tu has d'envestir una obra sense tenir doblers? El conseller anterior se'n va adonar i va començar a fer cartes al conseller Manera, a Blanco, el ministre, dient, "ens hem passat, donau-nos doblers". Tenc la carta. Això no pot ser. El pla director et diu que has de llevar passos a nivells, que el Govern anterior els va deixar gairebé tots. Et marca donar prioritat a l'electrificació de la línia, i tan sols ho feren fins a l'enllaç, i la nostra gent ha de botar a enllaç i canviar de tren. Aquestes prioritats eren anteriors al tren de Llevant. No és necessari. És un capritx. Ho he dit 50 vegades i ho repetiré.

Però hi havia opcions de finançament de l'Estat.

I a mi què m'és, si ho paga Madrid. Si és un mal negoci, ho és. No en trobarem, de coses per invertir? Això és un caprici polític. I ara, què? Si això ho deixàs el PP, hi hauria un estol que els denunciaria per delicte ambiental. Serà el més car, sí, per culpa vostra. Refer... Basta fer números: si dividim el dèficit del projecte, 7 milions d'euros, entre 572.000 passatgers que preveia el Pacte, ens toca a 14 euros per viatger. Si ho dividim per 100.000, que és una previsió més real, et surt a 70 euros.

La vostra aposta, el bus, és prou alternativa?

Quan arribàrem al Govern, ens trobàrem que per transportar 8 milions i busques de persones es gastaven 10 milions d'euros. En aquests moments, tenim una despesa anual de 6,5 milions d'euros de cost i transportam 1,4 milions més de passatgers dels que trobàrem. Això és apostar pel transport públic. I hem hagut d'apujar el preu del bitllet per ajustar costos. També hem de promoure trens més ràpids. Per què agaf el metro, jo, quan arrib a Madrid? Perquè és més ràpid i més barat. D' Inca a Palma, hem d'aconseguir que el tren hi estigui només 20 minuts. L'hem de fer competitiu, hem de millorar les velocitats comercials.

Heu aprovat un pla hidrològic que augmenta capacitat d'extraccions

Mira, el Pla hidrològic es va aprovar amb 33 vots a favor i un en contra, el del GOB. És com dir: "alerta que n'hi ha un que va en direcció contrària". Els col·legis professionals, altres entitats, amb tanta credibilitat com el GOB, ens donaven les gràcies per tirar-ho endavant. Els consumidors i tot. En relació al pla 2001, el vigent, és cert que és un pla més proteccionista. Hem habilitat -aquesta és la gran diferència- quatre hectòmetres cúbics més per al sector agrari, que consumeix molta menys aigua del que diuen els papers. Quan el pla anterior es va fer el 2001, els aqüífers estaven al 31% de capacitat i ara ja estan al 60%. Per tant, posem-hi perspectiva.

I les zones humides que preveia protegir el pla anterior?

És cert, les eliminam. En la meva opinió, s'emprava l'anterior pla hidrològic per fer urbanisme. Hi són molt aficionats. S'actualitza amb una cartografia de Sitibsa de 2010 i es diu que a les zones humides se'ls ha de donar la mateixa protecció. El Govern anterior es va inventar una figura que deia "zones potencialment humides". Zones que ho podrien ser si s'hi deixen fer les activitats que s'hi fan actualment. Això és urbanisme a la carta. Això ens podria dur a indemnitzacions, perquè zones d'aquestes estan declarades com a urbanes. Jo ja he avisat que tenim 700 milions d'euros de peticions d'indemnitzacions. Per tant, les zones potencialment humides, ja diu la llei d'aigües que, si es poden tornar a lloc, perfecte. Nosaltres què deim? Que ho poden ser d'aquí a 50 anys? Ja ho veurem. Un poc de seny.

El sector agrari està en extinció a Balears?

Pel que fa al PIB, és poc significatiu, però la importància que té ambientalment és enorme. Ho veim ara amb les zones forestals. Un temps estaven cuidades, i els boscos, mantinguts per la gent que hi treballava. Ara ens costa un munt de doblers públics i no s'arriba al nivell de manteniment que feia aquella gent. Han desaparegut molts pagesos, però també n'hi ha de nous; empresaris, gent amb idees. Ara preparam una llei agrària que facilitarà que les explotacions agràries puguin vendre els seus productes. Hem de fer costat als que treballen la terra perquè puguin comercialitzar.

La llei del sòl permet albirar esperances que algun dia hi hagi disciplina urbanística?

És una llei molt tècnica. Regula bé el sól urbà, fixa els procediments i precisament incideix en la disciplina. Per mi és un tema essencial. Crec que ja hem vist com acaba qui no la vol aplicar. El cunyat, l'oncle, la cosina, et fiquen pressió sobre els batles, que estan a primera línia. Però qui no vulgui aplicar la disciplina, que no s'hi presenti. Allò de "si no et denuncien, no passis pena" no es pot tolerar. El que no es pot fer, no es pot fer. Sigui la cunyada, la tia o el padrí. Ara tenim un xinxer d'habitatges, amb més de 8 anys; no se'ls pot tomar, però estan fora d'ordenació. Què feim amb això? Com amb les urbanitzacions il·legals? Feim el que han fet tots els predecessors: mirar a un altre costat? Nosaltres hi volem envestir. Sanció i esbucar. Que no em vinguin a demanar una mà per robar el Banc d'Espanya. El que no has de fer és robar el Banc d'Espanya.

Us sentiu incòmode en un Govern que rebaixa la llengua?

Defens el trilingüisme, amb la nostra la primera. Jo vaig aprendre català llegint a missa. Ara, per sort ja no és així.