Fruita i verdura, de cada vegada menys feta a Menorca

CiutadellaMenorca té 118,59 hectàrees destinades a la producció d’horta (51,59) i fruita (67), una mostra clara de la diversificació que viu avui dia el camp, lluny de l’estructura de bestiar, llet i formatge que històricament ha estat el model productiu majoritari a l’illa. En concret, les estadístiques aportades pel Consell de Menorca xifren amb 41 les hectàrees dedicades a l’hortalissa; 42, a la fruita dolça; 27, a la fruita seca, i la resta, a patata i cítrics. Segons l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP) del Govern, es produeixen prop de 840 tones d’horta i fruita a tot Menorca. Hi destaquen les 139 tones de patata, les 119 de meló, les 92 de tomàtiga de tota casta, 72 de síndria, 67 de fruita de pinyol i 58 de carxofa.

Una part dels productors ho venen a través de les cooperatives agràries i n’hi ha també 32 de fruita, 40 d’hortalisses i 11 de llegums que es promocionen a Agroxerxa, l’eina de suport a la comercialització dels productes provinents de la pagesia de Menorca que, finançat pel programa europeu Leader i el Consell, impulsa els aliments de proximitat.

És el cas, per exemple, de Son Magnà, un hort familiar d’Alaior explotat per Llorenç Caules que, des de fa 30 anys, ja és la tercera generació de la seva nissaga que es dedica a la cura dels fruiters existents a la finca. O de Josep Lluís Gonyalons, que manté l’explotació familiar d’Algendaret Vell, on produeix fruita i hortalisses ecològiques. És un dels 17 horts vinculats a Agroxerxa que produeixen plantes aromàtiques, una alternativa que cada vegada té més sortida al camp.

Però és en el barranc de Cala en Porter on es concentra un major nombre de petits productors que també donen continuïtat a negocis posats en marxa pels seus antecessors. Javi Mascaró i el seu germà Ismael hi tenen tres horts a càrrec seu, Torrellisà Nou, Hort nou de Torraubet Nou i, ja més a prop de la zona dels Plans d’Alaior, S’Estància de Binixabó. En total, sis hectàrees i mitja on produïren l’any passat 33.255 quilos (poc més de 33 tones) de fruita i verdura. Com en altres casos, va ser son pare qui, el 1979, començà a comercialitzar els fruits de l’hort familiar. Un negoci que tots dos fills van ajudar a pujar des dels 16 anys i que, des de la jubilació del fundador, ara gestionen. A diferència de bona part dels hortolans, ells s’ho fan tots sols. Des de pomes a peres i caquis, cullen tot el que sembren, ho guarden al magatzem i ho distribueixen personalment, dos dies per setmana, a la Cooperativa San Crispín d’Alaior i a petits botiguers i botigues especialitzats de Maó, Sant Climent, Sant Lluís i es Castell, sempre al Llevant de Menorca. “Ens dona més feina, però ens ret prou”, admet Javier. Els preus són fins i tot més cars que la fruita venuda pels distribuïdors: “Valoram la feina que ens dona. Tenim menys intermediaris i així ens podem avenir millor en el preu amb els botiguers”.

Els barrancs d’Algendar i Cala en Porter

Càritas Diocesana duu a terme des del 2007 un projecte de producció d’horta i fruita a les finques del Canaló i Sant Antoni de S’Aranjassa, al barranc d’Algendar (Ferreries). Hi destina mitja hectàrea i uns 350 arbres, una part dels quals se sembren en actuacions de reforestació. Tot el que es treu es ven després a través de les Cooperatives de Sant Bartomeu i del Camp de Menorca, el Viver del GOB i l’empresa Auxiliar Agrícola Menorquina (Auxam).

El gran inconvenient que pateix és el fet d’ubicar-se en una zona inundable que ja n’ha patit les conseqüències en el passat. La responsable de comunicació de Càritas, Raquel Hernández, admet que “ens afecten molt els imprevistos meteorològics, ja que s’inunda la zona de producció i es poden malmetre les eines, la maquinària i les plantes, trencar els empelts i arrossegar els testos”. El darrer precedent es remunta al mes de novembre del 2021, tot just en sortir de la pandèmia.

Però molta de la fruita que es ven a les botigues i mercats de Menorca ve de fora. Mitja dotzena d’empreses distribuïdores de l’illa s’encarreguen d’importar-la. És el cas de Menorcafruit, que s’hi dedica des del 1946; Fruites Jover i Fresc i Bo, una empresa majorista creada el 2006 i establerta al polígon d’Alaior que, servint-se d’hivernacles, abasta de fruita i verdures tant a bars com a hotels i restaurants. El seu gerent, Vicent Pons, diu, però, que també es nodreixen de producció pròpia, la que se sembra a la finca de S’Engolidor del Migjorn Gran: tomàtiga, pebre, albergínia, meló, síndria i herbes aromàtiques.

Agromenorca també té finca pròpia, a Torelló, un terreny on sembra tot allò que permet la temporada, si bé disposa d’hivernacles per poder distribuir durant tot l’any la fruita i verdura que li demanden les grans cadenes i superfícies comercials de l’illa. La resta ve de Mallorca, a través dels seus socis d’Agroilla.

La gerent de Sa Cooperativa del Camp de Menorca, Antònia Bosch, creu que “la falta de relleu generacional i les complicacions administratives, derivades en part de la pèrdua progressiva del sistema d’amitgeria al camp, han fet que es produeixi poca fruita i que aquesta no cobreixi més que en part la gran demanda que es registra, sobretot en temporada baixa. A l’estiu encara tenim prou quantitat de meló, síndria i verdura, però a la tardor i a l’hivern hi ha pocs agricultors professionals que s’hi dediquin”. La clau –continua Bosch– rau a “poder compensar el preu amb el volum de producció, però quan no es pot ja deixa de ser rendible”.

Així i tot, Sa Cooperativa intenta incentivar la producció, que queda restringida a mig centenar de finques. Ara bé, només una desena la mantenen durant tot l’any. Tampoc hi ajuda la creixent diversificació de la producció al camp i l’especialització, cada vegada més accentuada, cap a altres branques, com l’oli, el vi o les plantes aromàtiques.