El Fòrum de la Societat Civil vol que l'IVA de la compravenda de cases sigui per a polítiques d'habitatge

PalmaEl Fòrum de la Societat Civil presentarà un document amb solucions innovadores per a la crisi de l'habitatge durant el II Congrés de la Societat Civil, que es durà a terme el 20 de juny a l'Estudi General Lul·lià de Palma. Aquest congrés, que segueix una primera edició centrada en el turisme el juny de 2024, posarà enguany el focus en l'habitatge. Javier Burón, expert en polítiques d'habitatge, serà l'encarregat d'oferir la conferència inaugural.

El Fòrum de la Societat Civil ha elaborat un document inicial de propostes sobre habitatge que es presentarà durant el Congrés. Aquest document estarà obert a esmenes des d'avui fins al 31 de maig, amb l'objectiu de recollir les aportacions d'entitats, experts i la ciutadania i així consolidar un text que serveixi de base per a la recerca conjunta de solucions efectives. La introducció del document destaca que es fonamenta en estudis i propostes d'organitzacions socials, del mateix Fòrum, de la Universitat i d'experts per a la reconstrucció de les Illes Balears.

Davant la creixent problemàtica de l'habitatge i la insuficiència de les respostes institucionals, el fòrum demana la implicació de tota la societat. Un estudi de 2023 de l'Observatori Social de la UIB revela que la dificultat d'accés a l'habitatge i els preus elevats són el principal factor d'exclusió social a les Balears, que pateixen els preus més alts de l'Estat (superen els 3.000 €/m² i dupliquen la mitjana espanyola) a causa d'una nova bombolla immobiliària i la pressió inversora estrangera.

Per tal d'aportar idees i consensuar propostes per a la incidència política de la societat civil, es conviden entitats, funcionaris i públic en general a inscriure's al II Congrés de la Societat Civil a través de la web del fòrum.

Resum del document 'L'habitatge que volem'

El document inicial del fòrum, ara obert a esmenes, consta d'una diagnosi i propostes concretes per garantir el dret a l'habitatge. La diagnosi identifica una crisi estructural a les Balears, amb pujada de preus de compra i lloguer i manca d'oferta, sobretot pública. La situació s'agreuja per la presència de compradors estrangers i una baixa taxa d'emancipació juvenil, fet que dona lloc a més sensellarisme i desnonaments, mentre la construcció d'habitatge públic continua sent mínima. L'informe reclama un canvi radical en les polítiques públiques per a la cohesió social i la sostenibilitat.

Les propostes s'estructuren en sis eixos: augment del parc públic fins al 10% el 2040, mesures contra l'exclusió residencial, desmercantilització de l'habitatge, governança i fiscalitat justes, agilitació de llicències i accions urgents a curt termini. Destaquen la creació de bancs públics de sòl i habitatge, la reconversió d'hotels en habitatges socials, el control de preus de lloguer en zones tensades i un pacte d'estat amb participació civil.

David Abril, secretari del fòrum, explica que la creació es deu "a la transició d'un model econòmic centrat inicialment en el turisme cap a un enfocament actual en l'habitatge, considerat fonamental per a una societat i un projecte de vida dignes, donada la creixent precarietat en aquest àmbit". Durant mesos, el fòrum ha treballat amb diverses entitats i tècnics, com ara arquitectes i gestors, tal com es detalla en el document.

Pel que fa a mesures d'emergència, es planteja obtenir dades reals sobre habitatges precaris (més enllà de les persones sense sostre) i perseguir i sancionar pràctiques discriminatòries en l'àmbit de l'habitatge, especialment en el lloguer. En la desmercantilització de l'habitatge, es prioritza la visió social i la col·laboració publicoprivada i amb el tercer sector sense ànim de lucre. També es proposa la cessió de sòls per a ús social i mantenir la prioritat del lloguer social. Quant a la governança i la fiscalitat, es demana més participació ciutadana en la presa de decisions, incloent-hi entitats i associacions, a més de promotors i agents immobiliaris. Se suggereix que la recaptació de l'IVA de les operacions de compravenda d'habitatge es destini a polítiques d'habitatge.

El document inclou annexos tècnics per demostrar la viabilitat de les propostes i subratlla la importància de la implicació de totes les administracions davant la manca de sòl disponible, per a la qual cosa es proposen instruments d'adquisició, com acords o expropiació. Finalment, davant el creixement turístic i poblacional, es planteja la necessitat d'implementar més polítiques i de limitar la immigració de persones de fora de la Unió Europea.

Les decisions polítiques, "insuficients"

Cristina Llorente critica les darreres estratègies polítiques implementades en matèria d'habitatge i argumenta que, en comptes de prioritzar i assegurar el dret fonamental a un habitatge digne, aquestes mesures semblen estar dissenyades principalment "per afavorir els interessos dels promotors immobiliaris". En aquesta línia, qüestiona obertament la promoció i el desenvolupament d'àrees de reconversió urbanística, "moltes de les quals s'estenen sobre terrenys classificats com a rústics", i insta a explorar i considerar alternatives més sostenibles i respectuoses amb el territori.

Aquestes polítiques de desenvolupament territorial, segons la perspectiva de Llorente, representen "una greu hipoteca per al futur del territori limitat de les Illes". Abans de procedir amb la construcció en sòl rústic, considera necessari dur a terme una anàlisi exhaustiva del potencial que ofereixen els nombrosos edificis buits i les estructures ja existents que podrien ser objecte de rehabilitació. Aquesta aposta per la reutilització de l'existent podria alleujar la pressió sobre el territori i contribuir a una gestió més eficient dels recursos.

Malgrat que Llorente reconeix que les polítiques actuals presenten un cert grau de "valentia" en la seva formulació i implementació, lamenta profundament que la seva orientació estigui clarament dirigida cap a un sector econòmic específic, deixant de banda les necessitats reals de la ciutadania. Per aquest motiu, insisteix amb fermesa en la importància crucial d'involucrar activament i de conscienciar les generacions més joves sobre les repercussions a llarg termini que aquesta legislació tindrà en el seu present i, especialment, en el seu futur.