Els arguments de la Fiscalia per recórrer l'absolució d'Alves: va ser "arbitrària", "cruel" i "esbiaixada"
El ministeri públic presenta els seus arguments contra la sentència que va anul·lar la condemna per agressió sexual
BarcelonaLa Fiscalia ja ha presentat al Tribunal Suprem tots els arguments amb què demana anul·lar l'absolució del futbolista Dani Alves per agressió sexual. El ministeri públic ja va anunciar formalment que recorreria contra la sentència que va anul·lar la condemna de quatre anys i mig de presó, i entre els arguments que ha fet públics aquest dimecres hi destaca l'anàlisi que es va fer de les proves. En paraules de la Fiscalia del Suprem, la sentència que va absoldre Alves va ser "arbitrària", "cruel" i "esbiaixada".
Segons argumenta el fiscal, el tribunal va fer "una valoració irreflexiva i irracional d'una part de les proves" i va resoldre sense tenir en compte tots els elements que tenia disponibles. Per això, l'acusació pública considera que "el tribunal ha incorregut en l'arbitrarietat". La Fiscalia ja havia complert amb el formalisme d'anunciar al Suprem que recorreria contra aquesta sentència, i el que ha fet públic aquest dimecres és el detall dels arguments amb què intentarà convèncer els magistrats que revisaran el cas.
El febrer del 2024, l'Audiència de Barcelona va condemnar Alves a quatre anys i mig de presó després de jutjar-lo per una agressió sexual en un lavabo de la discoteca Sutton de Barcelona. Només unes setmanes després de la sentència, que no era ferma, el futbolista sortia de la presó de Brians 2 gràcies a una fiança d'un milió d'euros i amb la condició de comparèixer cada setmana al jutjat i sense poder sortir d'Espanya. Mentrestant, un recurs de la seva advocada intentava convèncer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lés la condemna, com va acabar fent ara fa un parell de mesos. Aquesta última decisió va fer que Alves recuperés el seu passaport i la llibertat de moviments. El TSJC va concloure que el testimoni de la denunciant no era prou concloent per sostenir una condemna, i va corregir la decisió del primer tribunal per absoldre el futbolista. Aquesta sentència és la que ara la Fiscalia intentar anul·lar. També hi ha anunciat un recurs en contra l'acusació particular en nom de la víctima.
L'ADN, usat per "desqualificar la fiabilitat" de la noia
Un element clau a l'hora de revisar el cas seran les restes d'ADN del futbolista que es van trobar a la boca de la noia quan va denunciar l'agressió sexual. La sentència condemnatòria va concloure, com també havia explicat la noia, que en cap moment hi va haver una fel·lació. Aquestes restes biològiques, per tant, podien correspondre a saliva i eren quantitats tan petites que fins i tot podien deure's a haver compartit got, segons va concloure l'informe forense. En canvi, quan el TSJC va revisar la condemna, va assegurar que sí que hi havia hagut una fel·lació. A parer del fiscal del Suprem, es tracta d'una interpretació "arbitrària" i errònia de la prova pericial, que a més servia "per desqualificar la fiabilitat de la víctima i el seu testimoni, i tombava com un castell de cartes tota la prova conjunta que l'avalava".
Davant d'aquesta situació, la Fiscalia recorda que el tribunal que revisa una condemna té potestat per afegir nous fets provats a la sentència, "però de cap manera arbitraris", com considera que és afirmar que hi va haver una fel·lació durant l'agressió sexual tenint en compte els resultats de les proves d'ADN. "La jove no mentia i restar-li credibilitat o fiabilitat per haver mentit interpretant erròniament un informe pericial és irracional i arbitrari", retreu el fiscal, que afegeix que la valoració que s'ha fet d'aquesta prova pericial és "completament arbitrària i cruel per a la jove, a qui es condemna moralment i se la converteix en no fiable".
"Seria retrocedir segles en consentiment"
Una expressió repetida en la sentència absolutòria del TSJC era "la falta de fiabilitat" del testimoni de la denunciant. Al marge de les proves d'ADN i una suposada fel·lació, segons deien els magistrats, la seva versió no coincidia amb alguns moments gravats per les càmeres de seguretat del local. Ara, la Fiscalia recorda que la sentència condemnatòria dividia el relat de la denunciant en tres parts: el que va passar al reservat de la discoteca, a l'entrada del lavabo i un cop a dins. Una divisió que es va fer tenint en compte l'impacte psicològic que suposen per a les víctimes els delictes sexuals, i posant el focus de l'escrutini en el moment del delicte. "Determinades imprecisions de les dues etapes prèvies només es poden contemplar des del bloqueig psicològic", retreu la Fiscalia, que també adverteix de la possibilitat que la noia volgués "ometre actuacions innocents que es poguessin interpretar com un consentiment inexistent".
Per això, el fiscal retreu que el TSJC descartés la fiabilitat de la noia per detalls com "haver acudit voluntàriament amb l'acusat al reservat quan havia declarat que ho havia fet forçadament". Que hi anés voluntàriament, diu el fiscal, no es pot interpretar de cap manera com un consentiment a tenir relacions sexuals: "Seria retrocedir segles en la valoració del consentiment. Semblaria recuperar el postulat medieval de «la dona que consent en embriagar-se amb un home consent en tot». No és així, consent només a emborratxar-se".