Fins a quin punt pateix la gent prima quan s’acosta l’estiu

PalmaEn ple segle XXI i a l’era de les xarxes socials i dels influencers que mostren cossos irreals, molta gent es creu amb el dret d’opinar sobre els cossos que no s’ajusten als cànons imperants. Tradicionalment, les persones amb sobrepès han estat més estigmatitzades que les primes. Ara bé, les més magres també pateixen el seu particular viacrucis quan a l’estiu s’han de posar roba que els tapa menys. Reben comentaris que, si bé no van amb mala intenció, poden ferir-los fort. “M’han dit de tot: que tall l’aire, que si em menjassin passarien fam, que som ossos que caminam…”, explica Marc Garcia, un jove de 23 anys, d’1,85 metres d’altura i 68 quilograms de pes.

Esther Bautista és psicòloga clínica del programa de Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) de l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA), i assegura que qualsevol comentari sobre el cos té un “impacte determinant” en qui el rep, especialment en adolescents i joves. “Estan en el moment de formar la seva identitat i en aquestes edats no tenen les armes cognitives per afrontar aquests comentaris d’una manera neutra”, exposa. Així com s’acosta l’estiu, la calor fa que de cada vegada duguem roba més curta o menys roba. “És un moment en què la persona es veu obligada a mostrar el cos, encara que tal vegada no vol perquè no compleix amb el que s’espera del seu físic. En casos extrems hi ha gent que es nega a fer el canvi d’armari”, afegeix Bautista.

Arribada l’època de mostrar el cos, normalment els prims pateixen més directament el pes de la crítica que els grassos. Si bé amb els anys la gent ha entès que, per educació, no pot anar a algú i dir-li que té sobreprès, que menja massa, o que té un cos lleig, no és així en el cas dels magres. Es comenten els seus cossos directament amb ells, amb una crítica que a vegades es fa des de l’enveja del fet que tenen un físic que els permet no privar-se, per exemple, de certs plaers culinaris.

En un context en què el culte al cos és prioritari per a les noves generacions, embriagades pels referents de les xarxes, preocupa l’impacte sanitari. Hi ha hagut un increment de diagnòstic de TCA, “Si abans es començaven a veure a partir dels 14 anys, ara ja veim pacients de 12 o fins i tot nins de 9 i 10 anys, en una proporció de nou nines per cada nin. Més casos, més joves i més greus”, lamenta Bautista

Una part de les persones primes intenten ocultar el cos de la mateixa manera que ho fan les que tenen sobreprès. “A l’hivern em pos calçons de tall recte i jerseis amples. A l’estiu, calçons pirata o llargs i a la part de dalt, camises arromangades un poc per damunt del canell”, explica Pepe, un jove de 19 anys que és prim per raons genètiques. “Menj, menj i menj, però no hi ha manera. De fet, ara que arriba l’estiu m’estic aprimant més, sense cap motiu. Vaig al gimnàs i res. Prenc proteïna i res”, explica entre rialles.

El que més greu li sap és que és la gent que estima, la més propera, qui li recorda constantment que està prim, que certa roba no li queda bé o que el gimnàs podria deixar de pagar-lo perquè no li fa res. Quan va a la platja ho passa malament. “Normalment, en el cas dels homes hi veus dos prototips: o gent musculada o gent amb sobreprès. Els pals de fregar no hi abundam i hi ha gent que et mira, discretament, però et mira”, diu.

Males influències

Des del punt de vista sociològic, l’expert David Abril apunta que s’han produït canvis generacionals rellevants pel que fa a l’autopercepció i la cura del cos. En l’època dels boomers estava ben vist tenir un cos fornit. “Venien de la postguerra i estar prims volia dir que passaven fam”, diu. Les noves generacions, en canvi, “estan impregnades pels referents artificials que veuen a La isla de las tentaciones, el programa més vist de tots”, explica. “Lluiten per tenir aquests cossos esculturals i ficticis, però arriba l’estiu i n’hi ha que no els tenen i no ho poden ocultar”, diu.

La societat actual cosifica tothom per defecte. És per això que esdevenen essencials les barreres que tingui cada persona per enfrontar els comentaris que rep per la seva primor, o per l’excés de pes. “Si un està content com està, independentment del pes que tingui, li és igual tot. El problema és quan la persona no està còmoda amb el seu cos, perquè aquests comentaris encerten la diana del seu malestar i el reforcen”, exposa Nieves Pérez, que és psicòloga i també nutricionista.

Els experts consultats demanen que la gent assumeixi que no està bé opinar sobre els cossos dels altres, perquè mai no saps què hi ha darrere, si és una malaltia, una qüestió genètica o si simplement aquella persona està prima, grassa o va tenyida de lila perquè vol. “El mal que es fa és contundent, i a vegades ferir és la darrera intenció de qui fa els comentaris, perquè són familiars, amics, parelles, però fan ferides a l’autoestima difícils de curar”, exposa Bautista.

A dos mesos perquè comenci l’estiu, els algoritmes de les xarxes tenen predilecció per mostrar publicacions de dietes miracle per aprimar i perfils d’influencers que ajuden a guanyar massa muscular. Els prims es preparen per a una temporada més en la qual les seves costelles i les seves esquenes esquàlides seran banc de comentaris en anades a la platja amb amics i en dinars amb familiars. I també per rebre inputs que els recordin que el seu cos no forma part de l’estàndard estètic.

“Els que no tenim cossos normatius som la majoria de la humanitat. Ens hem de mostrar més, posar-nos més eslips, anar sense mànigues i omplir les xarxes socials de fotos de les nostres costelles i de les nostres cametes”, reivindica Garcia.