Les festes de Cort estan matant les tradicionals?

PalmaLa cancel·lació de Canamunt i Canavall per part d'Orgull Llonguet, que el Bar Flexas no organitzi enguany la seva tradicional revetla i la polèmica entre l'Ajuntament i Ben Amics per la revetla de l'Orgull LGTBI pareix que marca un patró determinat. Els col·lectius implicats denuncien una manca de suport i d'interès generalitzat per part de l'Ajuntament. És només una coincidència o la programació municipal està desplaçant el teixit associatiu que durant dècades ha donat vida a les festes populars de Palma?

Després que Cort defensàs públicament que havia ofert totes les facilitats perquè Orgull Llonguet organitzàs una nova edició de Canamunt i Canavall, l'entitat manté que la decisió de suspendre la festa enguany respon a un problema molt més profund que una simple qüestió logística. En una entrevista amb l'ARA Balears, el membre actiu d'Orgull Llonguet Mateu Fiol assegura que la decisió està "presa i consensuada" i insisteix que l'aturada servirà per repensar qui són i què volen aportar a la societat.

Segons explica, cada vegada hi ha més persones que participen en les festes sense conèixer el projecte que hi ha al darrere. "Canamunt sobreviu gràcies a les barres, a les camisetes i a l'aportació de les colles", recorda. Per això lamenta que una part important del públic visqui la festa únicament com un espai de consum. "No volem crear festes consumistes", remarca.

Fiol vincula aquesta situació amb els canvis que ha experimentat Palma durant els darrers anys. L'encariment de l'habitatge, diu, ha expulsat molts dels veïns, inclosos membres del mateix col·lectiu. "Molta gent de Palma ja no viu a Palma i això dificulta que pugui gaudir i implicar-se en les festes", explica. També critica que el model econòmic i comercial de la ciutat estigui transformant-ne la identitat: "Els negocis que s'obren s'assemblen més al luxe d'altres ciutats que no a una ciutat amb personalitat pròpia".

"Si l'Ajuntament vol, li mostram la factura"

Un dels principals punts de discrepància amb Cort és el suport municipal. Després que el Consistori asseguràs que posa a disposició de les entitats serveis com la policia, els bombers, la neteja o l'electricitat, Fiol ho matisa. "La regidora –Lourdes Roca– diu que l'Ajuntament posa l'electricitat, però nosaltres li podem mostrar la factura de la llum i l'informe de l'enginyer de la instal·lació, que pagam nosaltres", assegura. Recorda que Orgull Llonguet no obté beneficis econòmics de la festa i que, si el balanç acaba sent negatiu, és l'associació qui n'assumeix les pèrdues. "Nosaltres no volem guanyar doblers; volem una ciutat més viva", comenta.

També critica la manca de coordinació. Fiol parla de la Patrona, la festa impulsada per l'Ajuntament la nit anterior a Canamunt i Canavall. Segons explica, l'endemà encara hi ha camions, residus i infraestructures que dificulten l'organització de la festa popular. "La ciutat encara està ocupada per les restes de la festa anterior i ni tan sols podem aprofitar alguns recursos, com els banys químics. Sembla una contraprogramació logística", afirma. A més, lamenta que després s'atribueixi a l'Ajuntament el mèrit de la neteja quan, segons diu, bona part dels problemes provenen precisament de l'activitat organitzada per Cort la nit anterior.

La festa de la Patrona ha estat criticada activament per diverses entitats i associacions veïnals perquè no sorgeix "del carrer sinó del departament de màrqueting del Consistori". Segons denuncien, la festa diu ser "de la patrona", però, en realitat, "té tan poc a veure amb la patrona com un pa amb oli servit en un gastrobar amb espuma d’oli d’oliva i pols d’oliva negra". L'empresa organitzadora, Mallorca Live Fest, va rebre 332.750 euros públics i l'Ajuntament no va obtenir cap mena de retorn.

"Si ningú es presenta a una convocatòria, potser cal demanar-se per què"

Fiol també respon a les crítiques de l'Ajuntament sobre el fet que Orgull Llonguet no es presentàs a la convocatòria municipal per organitzar la festa. "Si fan una convocatòria i no s'hi presenta ningú, igual també s'haurien d'interessar per saber què passa i no dir que s'han assabentat per la premsa", apunta. En aquest sentit, l'entitat reclama una interlocució més fluida amb el Consistori i lamenta que qüestions essencials s'acabin resolent només quinze dies abans de la celebració. "No es poden tancar els detalls d'una festa d'aquesta magnitud a darrera hora. Hi ha una manca d'interès polític", sosté.

El cas d'Orgull LLonguet és molt similar al denunciat tant pel Bar Flexas com per Ben Amics. Després que el 2025 fos declarada festa d'interès municipal, els organitzadors de la tradicional festa del Flexas anunciaren la cancel·lació després de setmanes de converses amb l'Ajuntament de Palma per intentar trobar una fórmula que en fes possible la continuïtat. Cort va oferir una aportació de 45.000 euros, però des del Flexas consideren que la continuïtat de la festa al parc de la Mar exigia una implicació més gran de les administracions públiques que permetés garantir "unes condicions sostenibles i segures" tant per a l'organització com per al públic assistent.

La polèmica amb Ben Amics va acabar amb una revetla paral·lela organitzada per Cort, el trasllat de moltes de les activitats a altres municipis de Mallorca i amb una denúncia al consistori per presumptes adjudicacions irregulars per a la festa de l'Orgull.

Per altra banda, les colles de dimonis també han criticat les limitacions de l'Ajuntament. Enguany s'ha limitat a 11 el nombre de correfocs anuals als barris de tot Ciutat. La mesura suposa un canvi radical respecte a la situació anterior, en què no existia cap límit i les activitats es gestionaven segons la demanda i la capacitat organitzativa dels barris i les colles. La resposta de les colles va ser d'indignació i desconcert.

Des d'Orgull Llonguet, Mateu Fiol hi veu un patró que, assegura, es repeteix en diferents àmbits. "Hi ha un desinterès cultural per la gent d'aquí. Palma aspirava a ser Capital Europea de la Cultura 2031, però per a qui es fa aquesta cultura?", es demana. La resposta, segons ell, és clara: "L'oferta cultural està enfocada als turistes, no a les persones que viuen aquí."