Una festa d’arrel que és viva pels qui la mantenen

La massificació, la incorporació massiva de l’alcohol a la festa, les mesures de seguretat... són algunes de les constants que els darrers anys centren l’atenció de la majoria dels pobles que més celebren Sant Antoni. Emperò més enllà dels perills de la pèrdua de les essències, els protagonistes, aquells que fan que cada any la festa sigui el que és, reflexionen sobre l’evolució de la festa, sobre com és i com s’hauria de fer perquè Mallorca continuï conservant una festa pagesa en plena era postbombolla immobiliària.

Jaume Caldés, 'clamater' i mestre dels caparrots de sa Pobla: “La festa no sols és per als poblers, és per a tothom”

Què significa per vós ser clamater després de 50 anys de ser caparrot?

És una cosa que m’ha vingut molt de nou, estic content pel fet que hagin pensat en mi. Nomenen clamater qui està enmig, fa feina pel poble i per les festes; és un orgull i una satisfacció que m’hagin elegit.

Us ho esperàveu?

La veritat és que no.

Segons el que em deis, us era un poc igual si us escollien clamater o no...

M’era igual, tant si m’arribava ara com si m’hi haguessin fet abans o després. Estic dins les festes, que és el que m’agrada.

Heu pogut observar l’evolució de la festa des dels seus budells. Quines diferències diríeu que hi ha de fa cinquanta anys cap aquí?

Hi ha molta més gent que col·labora i que ve a veure les festes. Cada vegada s’ha fet més grossa i, entre totes les festes i els actes que fan, de cada any va a més. És molt especial pels poblers.

I això que vagi a més, vós què ho trobau: bo o dolent? Hi ha gent que troba que es perdrà l’essència de la festa amb tanta de gent...

Ho trob una cosa bona. Ha de venir tota la gent que vulgui i pugui. Tothom hi ha de participar. És una festa que no només feim per a la gent del poble, sinó per a tots els que vulguin venir a participar-hi.

Què trobau de la gent que diu que hi ha santantonis millors i pitjors?

Per mi no hi ha competició, malgrat que mai hagi anat a fora poble. A cadascun tenen coses bones.

Joan Campaner, cap de protocol de sa Pobla: “Què és, que no s’ha de beure? Ves, però per glosar tot el que se sent”

Com a cap de protocol de les festes de Sant Antoni, vós viviu de primera mà la gernació que es concentra. Creis que pot fer perdre l’essència de la festa tanta massificació?

És difícil de contestar, però m’hi arriscaré. Per exemple, les festes de Sant Joan a Ciutadella no m’estiren, n’has de tenir el cromosoma per entendre-la, per introduir-t’hi. Tu, si no ets pobler, no pots entendre la festa de Sant Antoni. Vindràs a fer gresca i a beure. I si llevàssim l’alcohol, hi hauria tanta de gent? Hem de tocar amb els peus en terra. Què és, que no han de beure? Jo et dic: ‘Ves si han de beure’. Per poder cantar amb la ximbomba, han d’anar un poc calents d’orella, perquè s’ha de cantar tot el que se sent. Em fa mal, a la una i mitja-dues, venir a plaça i trobar els bars amb música a les totes en lloc de rotlades de glosadors.

És a dir, si es fa la festa que toca, no hi cap problema?

Clar que no! Si vinguessin i es posassin a cantar, perfecte. La mostra són els Glosadors de Mallorca, no fan cap mal, tot el contrari. Seria genial poder trobar tota la plaça plena de rotlades picant. Això donaria ambient. Ja ens basta els 364 dies que ho passam malament, aquest dia de festa és el dia que ho hem de deixar tot i fer festa. Però en l’actualitat, en segons quins llocs i quins moments, la festa sí que ha s’ha convertit en una cosa ben diferent del que era.

Creis que el futur de Sant Antoni està garantit tal com el coneixem avui?

Et contestaré amb una pregunta: quantes espinagades creus que fa la gent jove? És veritat que tenim l’escola de glosadors, el taller de caparrots, a l’escola coneixen tots els aspectes tradicionals de la festa, etcètera. Però és una qüestió de caire més sociològic. Els hàbits han canviat. Passa un poc amb les gloses, també. Cantar és una manera d’alleugerir la pesada feina del camp, i de cada vegada hi ha menys gent que hi fa feina, per la qual cosa es perden cançons. Encara record anar amb la padrina pel poble i sentir que el cant sortia de les cases.

Xisco Sansó ‘Mosca’ i Biel Ferriol, dimonis d'Artà: “Artà és tolerant, la gent fa gent i duu alegria”

Xisco Sansó ‘Mosca’ i Biel Ferriol són els dimonis d’Artà des de fa 23 i 17 anys, respectivament. La festa de Sant Antoni ha sofert un boom en els darrers anys arreu, però a Artà fa la cara de mantenir-se immutable…

Biel Ferriol (BF): Aquí, el boom es va viure fa 20 anys. Vàrem anar per davant en el revifar de la festa, que no sempre havia tingut la popularitat d’ara. Tanmateix, hi ha coses que sí que han canviat; ha baixat el trull als foguerons i ha pujat al matí.

Xisco Sansó (XS): En qualsevol cas, podem dir que la festa que es fa ara es feia així fa 100 anys. Sant Antoni aquí sempre ha anat damunt la somera, per exemple, i el que no era tradicional s’ha eliminat. El secret d’Artà és continuar igual.

Allò que és inevitable és l’aglomeració viscuda en els darrers anys, amb nouvinguts. Això perjudica la festa?

BF: Artà és tolerant en tots els sentits i per Sant Antoni obres les portes. He vist plorar un al·lot vingut de Barcelona perquè la festa s’acabava fins l’any següent.

XS: La gent fa gent i duu alegria. A tot això, hem reduït molt el nombre de gateres entre la gent jove. Fent de dimoni, fa mal veure un al·lot ajagut en terra, gat, durant el recorregut.

Tornant a l’evolució de Sant Antoni a Artà, no m’heu de negar que heu ajudat a pujar la festa.

XS: Per ventura no està bé que ho diguem nosaltres, però ho hem treballat. Hi ha hagut dimonis que en complir l’horari, plegaven, encara que s’haguessin de desvestir al carrer. Potser no ho sentien tant.

Andreu Genovart, rector de Manacor: “Cal dignificar les completes per no perdre’n el sentit primigeni”

Enguany s’ha obert al públic l’assaig de les completes. Com així?

L’objectiu és triple: saber què són, saber-les cantar -perquè, si no, el públic només ve d’espectador- i, tercer, si un sap el que és i les sap cantar, queden dignificades. Cal dignificar-les perquè això s’ha massificat tant que perd una mica el sentit primigeni que té i l’hauríem de recuperar.

Com haurien de ser?

Fa falta educar la gent, explicar-li bé el que significa la litúrgia de la pregària de completes. Ve molta jovenalla que no té per costum anar a l’església, i aquest vespre vénen i no tant per cantar les completes, sinó els goigs. Una cosa va darrere l’altra i jo dic: ens reservam el temps de les completes per pregar i per escoltar i una altra cosa són els goigs, on ja cantarem i ja pegarem bots. Una cosa no està barallada amb l’altra, però hem de saber distingir.

El que més us preocupa és que la disbauxa no tapi la festa?

Jo ho compar amb Ciutadella. Hi tenc família i de jovenet hi anava. No hi havia l’allau que hi ha ara i ningú no parlava de pomada. Es feia un ginet, dos o un tercer si feia falta, però sempre dins un respecte per la festa. Aquí també passa, que la invasió ens ve dels que només van a la disbauxa.

Quants anys fa que sou rector de Manacor? Com heu vist canviar la festa?

A finals d’estiu en farà 10. Els primers anys era més magret i hi cabíem bé dins l’església. Cap al 2007-2008 allò es desbordà i fou quan es va prendre la decisió de separar completes de missa. Aquests dos darrers anys la cosa s’ha resituat una mica. Enguany feim una campanya per les xarxes socials amb missatges de ‘si anam a completes, comportem-nos’.

La decisió de tancar les portes que es va prendre fa dos anys no es tornarà a repetir?

Va ser una equivocació. L’església s’obre a les 17.30 h com cada dia, s’obren totes les portes, i quan Protecció Civil diu ‘és ple’ i d’acord amb mi mateix, cridam la Policia Local i no hi entra més gent. Fill meu, i si protesten, paciència, ja vindran l’any que ve.

Com veis aquesta devoció per Sant Antoni, tenint en compte que ni tan sols és patró?

Jo diré una paraula lletja: la veig un poc postissa. Hi ha tot un sector de gent que sí que viu Sant Antoni amb tot el seu sabor autèntic, però també hi ha aquesta altra cosa que ha sorgit també en llocs com la festa de la Patrona de Pollença o la festa de Sant Bartomeu amb els Cossiers. S’han fet tan multitudinàries que no hi ha espai. Aquí ens passa el mateix: vénen voluntaris joves per fer amples. He dit postissa perquè la festa va lligada a la botellada...