El fenomen dels joves que migren a Austràlia: “Paguen 35 dòlars l’hora com a cambrera de pis"

Palma“Vaig guanyar el mateix fent feina de cangur una setmana, deu hores al dia, a Austràlia, que un mes treballant a un diari a Espanya”. Marta Terrasa és una periodista i escriptora mallorquina que va decidir partir a 14.000 quilòmetres de ca seva el 2016. Mentre els seus amics pensaven en la hipoteca i els nins, Terrasa va abandonar una feina fixa i es va llançar a recórrer Austràlia en una furgoneta. Els darrers anys, aquesta aventura s’ha popularitzat entre els joves de les Balears i de cada vegada són més els que decideixen emigrar a aquest país per cercar-hi una vida millor.  

Els visats espanyols per anar a fer feina i viatjar per Austràlia –els work and holiday visa– es poden sol·licitar a partir de l’u de juliol cada any. Quan se n’obren les inscripcions, se n’ofereixen uns 3.400 pertot l’Estat. L’any 2022, Miren Arguimbau, una jove menorquina de 26 anys, el va aconseguir al maig, deu mesos després que s’obrís la convocatòria. El novembre passat, quan només feia quatre mesos que es podien sol·licitar, ja no en quedaven. Arguimbau viu a Austràlia des de fa un any i mig. Abans de partir de Menorca no sabia si hi estaria un any o dos. Ara, es planteja quedar-hi encara més, però assegura que si hi queda un altre any, serà “sobretot per estalviar i viatjar”. Va fer les maletes i, amb una amiga seva, va partir cap allà. “Aquí hi he conegut molts joves de les Balears. S’ha posat moltíssim de moda”, explica. 

De fet, segons l’Oficina Australiana d’Estadística (ABS), de 297.000 immigrants amb aquest visat que van arribar el juliol de 2023, 38.000 eren espanyols. Una xifra molt més significativa si tenim en compte que eren 120.000 més que l’any 2022, i un 37% més que el 2019.

La tradició de l’any sabàtic

Per a Terrasa, que els joves parteixin és “una mica aspiracional i de generació”, ja que a les Illes “no hi ha la tradició de fer un any sabàtic entre institut i universitat i, per qüestions econòmiques, aquesta decisió es pren, normalment, després d’acabar la carrera o els estudis que es cursin”. Però això ho relaciona amb “una part funcional”, pel fet que els joves fan feina i “encara així no poden pagar el lloguer i han de compartir pis”. La periodista va escriure un llibre sobre la seva experiència al país més gran d’Oceania –Winter In July - Dos Anys En Furgoneta Per Austràlia–, i ha notat com els darrers anys hi ha més joves que hi van perquè molta gent el compra per regalar a un amic o un familiar que vol partir cap allà. “Moltes vegades, a les fires de llibres o a Sant Jordi m’han demanat que signàs el llibre per regalar-lo a algú que comença aquest viatge, per edat coincideixen més o menys amb l’experiència que vaig tenir jo. Em fa gràcia perquè no m’ho havia plantejat, que connectàs amb tanta gent”, explica Terrasa.

Carme Riera va arribar a Austràlia des de Mallorca el novembre de 2023, la seva idea era quedar-hi un any, o fins i tot menys, però ara assegura que li agradaria “viure-hi per sempre”. Fa feina a una vinya i cobra uns 30 dòlars l’hora, que és “el salari mínim”, explica, i abans havia fet feina a una granja de carabasses. Només s’ha de pagar el menjar, perquè viu a un hostal on fa una hora diària de feina –neteja sobretot– i li deixen una habitació a canvi. “El ritme de vida aquí és molt tranquil. Fent feina a una granja o fent net a Mallorca no pots estalviar, però jo vaig deixar una feina de cambrera de pisos on em pagaven 35 dòlars l’hora. A Austràlia la gent fa feina per viure, no viu per fer feina”, explica. 

Els joves que hi van amb aquest visat (el Work and Holiday), poden estendre-ho un o dos anys, però abans han de fer entre tres i sis mesos de feina a sectors on falta mà d’obra, com ara el sector agrícola, ramader, la construcció, l’hostaleria i la mineria. D’aquesta manera es garanteix que aquest tipus de migrants o turistes ajudin a dinamitzar certes zones del país on es necessita més població i treballadors. Per això, a aquestes feines “no és comú trobar-hi australians”, explica Riera. “Al final són feines que poca gent vol, però nosaltres les feim i podem estalviar molt per les bones condicions laborals. A més a més, podem ampliar el visat i quedar-hi més temps”, afegeix. Per a Terrasa, això és el que més pot enriquir les persones que emigren a Austràlia. “Tens dues carreres, parles tres idiomes i te’n vas a collir fruita durant la temporada. Això ajuda a tenir perspectiva i empatia amb la gent que ve aquí [Mallorca], és a dir, amb altres migrants”, dona per fet la periodista mallorquina.

Sous més alts, preus més alts

Encara que els sous són més alts que a les Balears, els preus també pugen, però, segons Riera, “surt més rendible de totes maneres”. Anar a sopar d’una pizza pot suposar uns 18 euros, comprar una dotzena d’ous al supermercat costa uns tres euros i mig, llogar una habitació són uns 175 euros la setmana (700 euros mensuals). El més car és l’alcohol (una cervesa pot costar uns 10 euros) i l’oci, però Riera dona per fet que “hi ha molt d’oci que tampoc és accessible per als joves a Mallorca”, per això, ella considera que a Austràlia pot fer “el mateix que abans, però estalviant més”. 

Aina Barceló va partir de Mallorca el novembre de 2023. Des de ben petita, el cambrer d’un restaurant de Palma on anava amb la seva família li explicava aventures que vivia a Austràlia, on anava en acabar la temporada turística d’aquí. “M’encantava escoltar les històries de com es recorria el país amb una furgoneta i viatjava de gom a gom. Vaig pensar que tenia l’edat perfecta (24 anys) per partir”. Va fer feina al sector de l’hostaleria i cobrava uns 2.800 euros al mes (1.400 la quinzena, perquè allà quasi tot es paga per setmanes o quinzenes).

Barceló va aprofitar per viatjar i descobrir llocs poc coneguts, però també per construir-se un futur laboral –havia estudiat Direcció Hotelera a la UIB. Des del primer moment va saber que tornaria a Mallorca i, encara que gaudia molt de la vida allà, l’únic problema que va trobar va ser que se sentia molt allunyada de la seva família: “Si les mateixes condicions de vida hi fossin, per exemple, a Itàlia, hi hauria quedat molt més temps”, explica.

Tornar a Mallorca, un repte

Valeria Porras no es demana per què va decidir partir a Austràlia, sinó què hauria de canviar a Mallorca perquè hi volgués tornar. “Crec que la pregunta potser podria ser com m’agradaria que fos la meva vida a Mallorca com per tornar a viure-hi. Perquè era segur que volia partir, però no sé si puc tornar a Mallorca, així com estan els preus de tot allà. No tenc clar si podré permetre’m comprar una casa, tenir una feina estable amb un sou digne i que em permeti viure amb tranquil·litat, perquè jo no vull tornar a Mallorca per treballar només en temporada, que era el que feia. M’agradaria que Mallorca pogués ser un lloc a on tornar, però sent que mai no serà el cas, i em posa trista, perquè ador l’illa”, assegura la jove. En la mateixa línia, Carme Riera dona per fet que quedarà a Austràlia tot el temps que sigui possible, per les comoditats que ha trobat en comparació a Mallorca: “Un bon exemple és que l’altre dia vaig anar a una de les platges més famoses del país i hi havia només tres persones. La natura no està gens massificada i, a més, allà on miris trobes que tot és verd, això no es veu amb facilitat a les Balears”, lamenta. Riera enyora “la cultura i la tradició de Mallorca”, però, ara per ara, li agrada més la vida que li pot oferir Austràlia.

Fa només dos mesos que Porras va partir de Palma perquè necessitava “començar una nova vida enfora” i assegura que ha estat una de “les millors decisions” que ha pres mai. “Tenc la sensació que el fet de veure’m forçada a sortir de la meva zona de confort ha fet que la meva actitud davant la vida millori d’una manera increïble”, expressa. El motiu del seu viatge va ser simplement desconnectar i conèixer espais nous enfora de Mallorca. Va triar Austràlia perquè “les condicions que reuneix són les millors” (l’idioma, el clima i la seguretat que hi ha al país). Austràlia va ser també la seva primera opció perquè a les xarxes socials trobava molta informació de gent que hi havia anat i explicava com presentar les sol·licituds i els tràmits eren “molt senzills d’entendre”.

Per als menors de 30 anys que hi volen anar a viure una temporada, hi ha diferents requisits. Per aconseguir el visat Work and Holiday, que serveix per fer feina i viatjar, han de demostrar que tenen 3.500 euros al banc, han d’haver estudiat almenys dos anys d’estudis superiors i han de presentar un certificat del seu nivell d’anglès. També poden fer un examen de l’idioma, anomenat IELTS (International English Language Testing System), al qual han de treure un percentatge concret, equivalent a un B1 d’anglès.