La Federació Hotelera, sobre la llei agrària: "Ja sabem què passa si ficam els turistes als pisos, i ara els volem dur al camp"?

PalmaEls hotelers de Mallorca consideren un error que la viabilitat del camp impliqui fer-hi més places turístiques i han demanat a la Conselleria d'Agricultura en les seves al·legacions a la llei agrària que no s'hi generi més capacitat d'allotjament. Les al·legacions dels hotelers no es limiten a criticar la turistització del sector agrari, sinó que reclamen al Govern que prioritzi "de veres" el sector primari i que el declari com a servei essencial i estratègic, perquè s'hi derivin més recursos públics de manera "sistemàtica i regular".

L'escrit de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) proposa "donar al camp el tracte que es mereix", ha explicat la vicepresidenta executiva de la FEHM, María José Aguiló. Els hotelers proposen que es treballi amb una figura específica per al sector primari que inclogui un reconeixement d'estatus oficial i que permeti finançar les activitats productives i donar-los suport per la seva importància estratègica. "Generen valor, aliments, paisatge, i hi ha un consens sobre la seva importància. Però el que no entenem de cap manera és que es plantegi fer-lo viable orientant-lo cap al turisme", ha lamentat Aguiló.

En aquest sentit, els hotelers consideren que "cal obrir totes les possibilitats, des d'incrementar els fons de l'ecotaxa per al sector fins a reclamar que, amb una declaració formal de sector estratègic i essencial, s'aconsegueixin fons europeus i estatals, perquè la seva contribució a la riquesa de les Illes és indubtable", ha explicat la vicepresidenta de la FEHM respecte dels arguments aportats al projecte de llei agrària, l'exposició pública del qual acaba de finalitzar.

Una altra de les crítiques dels hotelers és que la Conselleria d'Agricultura pugui autoritzar les noves agroestades dins el sòl rústic sense que es tingui en compte que les competències en aquesta matèria corresponen exclusivament "als consells insulars, que queden desautoritzats". "Els consells són els que han de dir què es pot fer i què no al sòl rústic. A més, fomentar noves places dins el camp és desnaturalitzar-lo i anar en contra de l'esperit del sector primari", ha lamentat Aguiló.

Els hotelers consideren que si hi ha un debat important sobre la saturació, no té sentit promoure-la al camp amb més turistes. "Ja sabem el que ha passat quan hem ficat els turistes als pisos, i ara els volem ficar al camp?", ha demanat la vicepresidenta.

La norma ha rebut una allau de crítiques, especialment perquè introdueix figures turístiques i residencials al camp. Fins i tot el Foment del Turisme, una entitat que es manifesta sobre projectes de llei en comptades ocasions, ha remès una carta a la presidenta Marga Prohens en què adverteix que els seus associats "estan molestos i preocupats per iniciatives com la futura llei agrària", perquè "introdueix aspectes que poden desbordar l’àmbit de l’activitat agrària i que desvirtuen l'activitat del medi rural". Aquesta entitat també considera important delimitar els productes que es poden comercialitzar en la venda directa i les activitats que es poden fer per "no provocar competència deslleial amb els agroturismes i altres sectors legalment establerts".

Moltes crítiques que coincideixen

La llei agrària acumula importants crítiques procedents de sectors molt diversos, però concentrades en alguns articles. Principalment, els que tenen a veure sobre la desregulació urbanística, com la capacitat de construir-hi més i augmentar volums, i l'activitat turística, que passa de sis a deu places per explotació. En aquests aspectes, i també en la possibilitat de crear nous punts de venda –mesura que ha denunciat Afedeco–, hi ha coincidència per part de la major part dels col·lectius professionals i cívics que hi han presentat al·legacions.

Les entitats ambientals com el GOB han estat les més contundents: denuncien que el text, tal com està redactat, desvirtua la protecció del sòl rústic i obre la porta a “usos impropis”, legalitzacions massives i una onada d’edificacions i activitats que no tenen la producció agrària com a prioritat. Reclamen la retirada o una reescriptura del projecte perquè prioritzi la funció alimentària i ecològica del camp per sobre d’activitats turístiques o mercantils, que fan més fràgil el sòl agrícola.

Els ecologistes exigeixen que es limitin o es prohibeixin noves edificacions destinades a activitat turística en sòl rústic i que s'hi controlin les ampliacions. També reclamen que es revisin definicions i criteris sobre “activitats complementàries” perquè no permetin que l’activitat principal deixi de ser el conreu.

Sindicats i entitats agràries, contra la desnaturalització

Les entitats del sector agrari també hi han presentat al·legacions, però amb matisos: algunes organitzacions demanen que la nova llei afavoreixi la viabilitat econòmica del cultiu professional, però alerten que les mesures proposades –especialment les que permeten activitats complementàries amb ampliacions d’edificabilitat— podrien beneficiar inversors i no la pagesia tradicional. L'associació de productors ecològics Apaema ha demanat a la Conselleria d'Agricultura "quina necessitat hi ha de fer més casetes en rústic”, amb referència a les possibilitats urbanístiques que obre la llei.

Les entitats agràries i el Col·legi d'Enginyers del Llevant (COIAL) han reclamat que es fomenti "una protecció més estricta del sòl agrari per evitar-hi la pèrdua de superfície productiva i la fragmentació de finques", en comptes d'apostar tant per les activitats complementàries.

El perill de nous establiments comercials

Associacions comercials com Afedeco han expressat rebuig a determinats plans del text que, segons ells, concedeixen massa marge a la venda directa i a nous establiments en sòl rústic i crearien una competència deslleial —a més de conflictes normatius amb la regulació urbanística local. Exigeixen que la llei no alteri competències municipals ni permeti instal·lacions que funcionin com a comerç permanent amb avantatges sobre els establiments urbans.

Els empresaris del comerç no estan en contra de la venda directa –que una finca pugui comercialitzar allà mateix el que produeix–, però sí del fet que es pugui obrir la porta a vendre-hi tot tipus de productes i que es fomenti qualsevol activitat comercial que vagi més enllà d'un pagès o ramader defensant els seus productes.

Així no s'atura la pèrdua d'importància del sector

Diversos tècnics i col·legis professionals han exposat en les al·legacions que, si el camp camina cap a altres tipus d'activitats, es corre el perill de convertir-lo en un espai "d'ús residencial", i han demanat "la conservació del terreny rural". Segons el Col·legi d'Enginyers del Llevant (COIAL), el món rural ha perdut rellevància les darreres dècades a les Balears en gran part a causa de la pressió demogràfica i la fragmentació de la propietat agrària. Aquests factors han desplaçat l'agricultura del seu paper estratègic i han provocat l'abandonament de les explotacions.