El far de la Mola, sobre l’extrem replà i la dura cinglera

PalmaQuan parlam de fars, ens referim implícitament a aquelles persones que sovint des de punts llunyans i aïllats de tot contacte humà s’oferien a ser els ‘ulls de la nit’ dels qui solcaven la mar. Una història petita, feta del quefer diari, silent i disciplinat, que ha transcendit en forma de llegendes i anècdotes ben curioses. Aquest és el cas d’un dels encarregats del far de la Mola, en actiu des de 1861. Corria l’any 1944, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, quan el faroner va rescatar el pilot d’un avió alemany que havia caigut a unes dues milles del far. Li va donar aliment, roba i recer. L’endemà va ser portat a la base d’hidroavions que llavors existia a l’Estany Pudent, des d’on va ser repatriat. Per aquests fets, el govern alemany d’aleshores va lliurar a aquest faroner un diploma i mil pessetes com a recompensa a la seva tasca de rescat. (font: farsdebalears.com)

El far de la Mola, dit també el far de Formentera, és una obra emblemàtica de l’enginyer Emili Pou Bonet que se situa a 118 metres d’altitud davant la immensa Mediterrània. Vora el far, trobam el monument a l’escriptor francès Juli Verne (1828-1905), plantat amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. No està documentada la seva visita a les Balears. Probablement no les visità mai, tot i la forta amistat que mantenia amb l’Arxiduc Lluís Salvador, a qui havia conegut l’estiu de 1884 a Venècia. Fos com fos, L’illa misteriosa (1875), Héctor Servadac (1877) o El far de la fi del món (1901) semblen tenir, tal com assenyala Nicolás J. Moragues en el seu llibre Juli Verne i les Illes Balears (Edicions Talaiots, 2015), una inspiració clara i directa en la geografia i patrimoni de Formentera a través de la lectura del Die Balearen de l’Arxiduc.

La ruta

[00 min] Abans d’iniciar la caminada, des de la mateixa parada de bus (L-2), que cobreix la línia entre el port de la Savina i el far de la Mola, podem fer una visita a l’església del Pilar, del segle XVIII. Construïda pels pobladors de la Mola, va ser dedicada a la Mare de Déu del Pilar pel primer bisbe d’Eivissa, l’aragonès Manuel Abad y Lasierra, el dia 11 de maig de 1784. Fins aleshores, tots els serveis religiosos es feien a Sant Francesc Xavier. A pocs metres de l’església, en direcció al far, trobam a l’esquerra el carrer del Monestir de Santa Maria, que aviat es bifurca. A l’esquerra, el camí de les Creus, i a la dreta, el camí del Monestir, de terra i entre parets. Continuam la nostra caminada per aquest últim.

Arrenglerats vora el camí [05 min], un aljub de planta rectangular amb un coll de cisterna ben emblanquinat, a l’esquerra, i una figuera estalonada, a la dreta, pertanyent a Can Vicenç Miquelet. D’ara endavant ens ve una tirada recta i ben enfilada a gregal, la qual ens durà fins als pinars que fronteregen amb el Monestir. Després de topar una cruïlla important, continuam tot dret i poc després l’esmentada possessió, que trobam a la dreta del camí [20 min]. El topònim del Monestir sembla venir d’un antic cenobi agustí, ubicat en aquest indret en els segles XIII i XIV. Els documents apunten que Guillem de Montgrí, un dels magnats de la conquista d’Eivissa el 1235, establí a la Mola un grup de frares agustins els quals obriren amb l’arada les terres d’aquest entorn.

Per darrere les cases, cap a gregal, neix un camí que apunta directe cap a la mar. Primer avança paral·lel a una paret feta de totxos, mentre travessa una espessa pineda. Després d’un portellet sense barrera, vorejam una paret seca entre vells sementers i avançam amb la vista posada sobre el penya-segat que tenim a l’enfront. La paret seca de partió, coronada amb una fita, acaba sobre la timba, damunt la cova d’en Cavaller [40 min]. Tombam a la dreta i fregam per la passa i la mirada la vertiginosa costa. Amb suaus desnivells i bells savinars avançam cap a la punta del Llençó. A mitjan recorregut, deixam a la dreta Can Graziano, un xalet sense cap més interès. [50 min] Superam la paret seca que es troba sobre el cap abans esmentat i, seguint el tirany, penetram un paratge forestal segurament ben explotat en època preturística, on trobam fins i tot una malmesa olla de calç. Una petita barrancada [1 h 00 min], ens obliga a fer una petita voltera interior per a, tot seguit, recuperar el penya-segat. Ens acostam a la punta d’Estrips, d’on comença a ser visible la cova Grossa [1 h 15 min].

Dos espais amb encant

Som a un entorn on podem contemplar les restes d’una antiga pedrera. Poc abans d’arribar-hi, a mà esquerra, paga la pena baixar fins a la cova Grossa, a la qual s’accedeix per un camí de carro que neix a una impressionant raconada. Tot seguit, encara passam per altres dos espais d’un encant enorme i d’una colpidora bellesa. Es tracta del racó de la Figuera i la Xíndria. Un poc més endavant, a l’altura de la punta de les Roques, des d’on ja albiram el far, travessam el Cocó Llarg, torrentó que baixa vertiginós a la mar, i superam una paret seca. El monument a Juli Verne i, per descomptat, el far de la Mola, ens confirmen que ja hem assolit el principal punt d’interès de la ruta [1 h 55 min]. Moment per recordar un fragment del poema Formentera de Marià Villangómez (Eivissa 1913-2002), inclòs en el capítol ‘Entre la mar i el vent’ del poemari La miranda (Ed. Moll, 1958): “Alta Mola, extrem replà,/dura cinglera rodona,/on a baix, lenta, mor l’ona/i a dalt, avinent i clar,/reposa l’espai pregon;/desembarassat paratge/d’un rar i ascendent viatge,/últim pas a un altre món.” Uns versos que són la síntesi perfecta de l’enfilall de sensacions que hem anat acumulant al llarg d’aquesta primera part de la caminada.

L’itinerari de retorn al Pilar el tenim a la dreta, just començar a caminar per la carretera (PM-820) que travessa l’illa de punta a punta, de la Mola a la Savina. Passat Can Toni Puig i el seu dipòsit d’aigua, [2 h 00 min] trobam a la dreta el camí de les pedres que obviam. Al següent carrerany, cinc minuts després, voltam a la dreta. Serpentejam entre propietats –Can Vicent d’en Costa Vell, Can Joan del Camp i Can Miquelet– fins a arribar a una cruïlla, a l’altura de Can Jaume Maians [2 h 25 min]. Voltam a l’esquerra i entre camps de conreu en contínua transformació, arribam a Can Jaume Costabell, on voltam a la dreta mentre assaborim aquest conjunt de cases bastides seguint el model tradicional d’arquitectura rural de l’illa. El camí ens mena directes a la carretera del far, a pocs metres del Pilar de la Mola, on tancam circuit i donam per acabada la caminada [2 h 45 min].

@Fita_a_Fita