Les famílies, espècie turística en extinció a Eivissa
Una cerca a ‘Booking.com’ dona una idea de la dimensió de l’’adult only’: 77 hotels classificats com a només per a adults a la plataforma
EivissaNo només les sargantanes s’extingeixen a Eivissa. També la família, com a unitat bàsica de consum turístic, és ràpidament substituïda a la major de les Pitiüses pels grups de clubbers i els ‘rics-de-veritat’. Dins dels rics de veritat també hi ha famílies, és ver –no són infreqüents els pihippies a zones com Santa Gertrudis: vesteixen teles naturals, contracten mainaders per als fills i es traslladen en Land Rover. Però, quan dic famílies, em referesc a famílies normals, aquelles que, tant si venen de Liverpool com de Múnic o de Burgos, tenen un poder adquisitiu mitjanet i unes vacances en unes dates determinades. No són ni expats ni clubbers, no són ni rics ni pobres: són famílies. Encara que no ho paregui, no fa tant de temps aquestes famílies constituïen la base del turisme a la major de les Pitiüses: famílies espanyoles amb dos fills i hipoteca, sorolloses famílies britàniques en les quals fins i tot beu cervesa la sogra; amb estades a hotels bastant més perllongades que les actuals: d’una, dues, de vegades, tres setmanes.
La progressiva desaparició de les famílies ha aixecat la lògica inquietud entre l’Administració i una part de l’empresariat eivissenc. Està bé ser una potència mundial en discoteques, però molts sectors s’observen amb recel el fet de ser ‘només això’. La tendència s’apreciava des d’abans de la pandèmia, però, després de l’apocalipsi vírica, Eivissa ha renascut més juvenil que mai, més festiva i hedonista, ideal per a la foto d’Instagram com un adolescent que s’alimenta sols de likes. Res de famílies, per tant. Aquest renaixement s’expressa en la millor oferta d’oci nocturn del món. És un fet objectiu. Ho reconeix el darrer rànquing de la revista DJ Mag i també ho han reconegut els Golden Moon Awards de 2025 que atorga la International Nightlife Association.
77 hotels per a adults
També s’expressa en la progressiva desaparició dels hotels ‘normals’i la substitució per l’adult only, un tipus de categoria hotelera que busca el poder adquisitiu més alt de les parelles joves com a objectiu preferent, enfront de la tradicional prudència de les famílies: si sou quatre o cinc a gastar, bé cal que vigileu la butxaca; si encara només sou dos, la despesa es pot estirar un poc més. Una simple cerca a Booking.com ens dona una idea de la dimensió de l’adult only: 77 hotels classificats com a només per a adults a la plataforma. Entre ells, autèntics gegants de l’hoteleria eivissenca: The Unexpected Ibiza Hotel (Platja d’en Bossa, 181 habitacions); Ushuaïa Ibiza Beach Hotel (Platja d’en Bossa, 415 habitacions); Meliá Ibiza (Santa Eulària des Riu, 285 habitacions), Cala San Miguel Ibiza Resort by Hilton (port de Sant Miquel, 196 habitacions), Grupotel Ibiza Beach Resort (Portinatx, 190 habitacions)... La llista és llarguíssima. No hi falten tampoc petits establiments, de vegades de propietat familiar, que han apostat igualment per l’adult only. En els darrers anys l’oferta s’ha estès a zones del nord de l’illa, tradicionalment allunyades del turisme juvenil, com Portinatx i el port de Sant Miquel. No hi ha cap xifra oficial de places hoteleres per a adults, però és clar que, el que abans era una oferta de nínxol –pràcticament residual– ha esdevingut estructural.
Probablement majoritària. Als hotels adult only només hi van adults, però, en canvi, és evident que als hotels normals no tot el que hi va són famílies. Oficialment, les autoritats turístiques eivissenques encara tracten de promoure una imatge d’Eivissa amable i inclusiva, diversa i oberta a tothom, amb una potent oferta cultural i de patrimoni. Si entrau al portal oficial Ibizatravel o al seu compte d’Instagram, és la imatge que s’intenta vendre: aigües cristal·lines, gastronomia, tradicions com el ball pagès, competicions esportives... No hi veureu cap discoteca. Si obres la versió web, et rep una fabulosa imatge de Dalt Vila agafada des del baluard de Santa Llúcia, patrimoni de la Unesco en tota la seva esplendor. Ibizatravel té 72.700 seguidors a Instagram. No està gens malament.
Però queda molt lluny de l’impacte que té la festa: el compte d’Ushuaïa té 1,6 milions de seguidors a Instagram; un club amb només un any d’història com UNVRS en té 520.000; mitjans no oficials com Ibizaspotlight, centrats en la nit i serveis complementaris, tenen 200.000 seguidors. La primacia de l’oci nocturn és aclaparadora. L’Administració ha intentat reaccionar amb iniciatives com el web ibizafamilymoments, amb la implicació del Consell, ajuntaments i Foment del Turisme; publicita indrets i activitats adequades per a infants i al·lots; també posa en marxa un sorteig de dos viatges a Eivissa per famílies amb tot inclòs. El pressupost de la iniciativa és de 100.000 euros. És un poc com enviar David a lluitar contra Goliat, però sense ni tan sols donar-li una pedra per llançar.
Algunes veus importants del sector turístic han advertit del risc que comporta l’operació ‘només adults’. La més preeminent ha estat la del director de Sirenis Hotels & Resorts, Pedro Matutes, que ha parlat de manera reiterada de la “pèrdua de diversitat” del turisme eivissenc i de l’amenaça que comporta per a la destinació. De fet, els hotelers eivissencs, antany sempre units davall del paraigua de la Federació Hotelera, afronten ara dividits la transformació radical i profunda que pateix Eivissa com a destinació turística: Palladium Hotel Group (propietat del grup Empreses Matutes) ja va deixar la Federació el 2024 i, fa uns mesos, ho va fer Vibra Hotels –la cadena amb més places hoteleres d’Eivissa, amb una trentena d’establiments. Els hotelers s’han dividit. Les discoteques marquen l’agenda. I Eivissa viatja a tota velocitat cap a un futur sense famílies. Almenys, a les habitacions d’hotel.