Sector primari
Societat09/12/2023

Falten 3.000 pagesos per fer el relleu generacional al camp

Tot i tenir una de les poblacions agràries més joves d’Espanya, amb 52 anys de mitjana, el sector agrícola i ramader de les Balears admet que cal multiplicar els esforços per evitar la desertització professional

PalmaAl camp balear hi falta gent. En concret, uns 3.000 pagesos. Són les estimacions del sector i de la mateixa Administració fetes a partir de l’edat mitjana dels actuals, que a les Illes ronda els 52 anys i que és molt més jove que els 61,2 de la mitjana estatal. A Castella i Lleó, amb un sector agrari important, l’edat mitjana dels treballadors del camp és de 65 anys. Però, tot i això, a les Balears la realitat no deixa de ser inquietant perquè les dades també confirmen que bona part de les explotacions són dirigides per persones d’edat avançada. Per tant, és urgent que entri més saba nova al sector agrari i ramader per poder assegurar que en les properes dues dècades es mantingui el nivell d’activitat i producció actual, o fins i tot millori una mica.

Que els pagesos han envellit és un fenomen que no és nou, que figura en incomptables estudis i diagnòstics, però ha arribat l’hora d’afrontar el problema si es vol garantir el futur del camp. S’ha de tenir en compte que la taxa de reposició, és a dir, d’entrada de nous pagesos que substitueixin els que es retiren s’hauria d’acostar a l’u. És a dir, un jove per cada pagès que ho deixa. Però. de moment, la taxa a les Balears és d’un 0,26%. Tot i això, l’entrada de més de 725 joves pagesos els darrers cinc anys ha permès millorar una situació que era encara més preocupant:“Fins l’any 2019, la taxa de reposició era d’un 0,17%, una xifra mol baixa i que per descomptat duia a una manca de relleu i una progressiva desaparició de l’activitat al camp tal com l’hem conegut. Ara estam més esperançats perquè en poc temps s’ha pogut incrementar de manera significativa la taxa, si bé som conscients que hem de continuar aplicant les mateixes polítiques d’afavorir l’entrada de joves”, assegura el director general d’Agricultura, Fernando Fernández.

Els programes de joves agricultors han començat a donar resultats, i la sensació tant del sector com de l’Administració és que s’ha superat el moment més complicat, però que queda molt de camí per recórrer. De fet, el 2019 només un 6,65% de les explotacions agràries de les Illes era dirigit per persones de menys de 40 anys, que és tècnicament el que es considera un pagès jove. Amb la darrera actualització, la xifra ha pujat fins al 8,9%. “Crec que tots som conscients que el camp ha viscut amb alegria l’entrada de joves, però tampoc ens hem d’enlluernar, perquè el problema és que venim d’una realitat terrible, d’abandó, un ‘jo no vull ser pagès’. Per tant, necessitarem fer-hi encara molta feina si volem que es mantingui l’activitat agrícola a les Illes”, diu Joan Gaià, coordinador d’Unió de Pagesos de Mallorca.

Cargando
No hay anuncios

El camp és més atractiu avui

En l’opinió de Gaià, que explota una granja de producció de formatges, “hi ha una sèrie de factors que han canviat el panorama. En primer lloc, perquè la innovació tecnològica ens permet fer millor la feina i no acabar físicament destrossats, que era el que passava un temps. I, en segon lloc, socialment el camp ja no té aquella consideració d’un espai que només l’ocupava gent sense estudis, sense cap altra sortida que anar a llaurar. Ara és un lloc on hi ha emprenedoria, on es posa en valor que la nostra funció és ni més ni menys que alimentar la població, i, si pot ser, amb productes de qualitat”, sentencia.

Cargando
No hay anuncios

Si un sector ha aconseguit atreure joves és l’ecològic, que amb 51 anys de mitjana d’edat, ha pogut millorar la ràtio encara que sigui lleugerament. Els seus impulsors a Mallorca veuen el relleu generacional “com el tema més urgent i important al qual ens enfrontam”, diu Nofre Fullana, membre de l’Associació de Productors Ecològics (Apaema). “Ens hi hem de posar tots. Partim d’una realitat i una història de marginació i precarietat al camp, i, per tant, és normal que hi hagi hagut abandonament. Ara mateix, no som capaços d’abastir ni un 15% de l’aliment que necessita la població de les Illes. El potencial de creixement és enorme, però per començar hauríem d’analitzar un model econòmic, el de les Balears, on el camp no ha estat prioritzat per part de ningú. Perquè per canviar aquesta situació s’han de girar del tot les apostes que feim com a societat”, assegura.

I és que els experts ja parlen, a tot Europa, de ‘la gran jubilació’ com el repte immediat més significatiu si el vell continent no vol haver d’importar d’altres països absolutament tot el que es menja. “S’estan jubilant i s’estan morint pagesos que han mantingut explotacions amb rendiments baixos per amor a l’art, i amb ells se’n va un llegat i una manera de fer. Però bé, el cert és que ara fa una dècada que diria que hi ha gent més formada, que saben què és el màrqueting, que tenen una idea de fer negoci, que opten ja per l’agricultura ecològica, i que són viables. Són el motor del nou sector agrari, i el que hem de fer és incrementar el suport a aquesta gent perquè hem vist molts casos d’èxit, però insuficients en termes absoluts”, explica Nofre Fullana. Assegura que, d’aquella agricultura que feia un poc de tot, s’està passant a l’especialització com a manera d’assegurar més rendibilitat: “Projectes de formatge de gran qualitat, d’aprofitament de la garrova, gent que innova. Estan canviant els patrons, i això ens fa estar il·lusionats, però, clar, encara en falten molts”, conclou.

En tot cas, el sector viu amb satisfacció els resultats d’aquells que són capaços de treure un millor preu pels productes perquè ofereixen molta qualitat, però alerten que les Illes no esdevinguin un jardí de productors gourmet. “A mi em fa feliç quan veig com nous projectes o fins i tot alguns que es reconverteixen són capaços de cobrar molt bons preus pels seus productes. És clar, hi ha mercat per això, tant entre els locals com els visitants, alguns d’ells disposats a pagar molt. Però no podem viure només d’això. Hem de ser capaços de produir llet, oli o vi a preus raonables, assequibles per a la majoria de la població, o en cas contrari haurem estat víctimes d’una espècie d’elitització del camp amb la qual no em sent gens còmode”, afirma Joan Gaià.

Cargando
No hay anuncios

om incorporar i mantenir els joves?

Arriben mes joves al camp, però no basten. Com podem atreure’n més? “Les explotacions han de ser rendibles. Si no, els joves no s’hi acostaran. I això vol dir no només rebre una ajuda quan comences, que està molt bé, sinó que també se’ns ha de reconèixer la funcionalitat ambiental que tenim, ja que no només produïm aliments, sinó que mantenim l’agroecosistema. Hauríem de rebre compensacions, per exemple, per captura de CO2, i això seria una fórmula per poder mantenir el suport en el temps als qui emprenen”, diu Fullana, qui afegeix que s’han de simplificar i flexibilitzar els ajuts públics. “Per altra banda, necessitam que l’agricultura generi oportunitats, i necessitam que la feina, la terra i el capital siguin accessibles. Tant la terra com el capital estan en mans d’un parell, de pocs, i aquest és un dels grans problemes que patim. El sector turístic ho ha copat tot, i ara com a societat hem de ser valents i trobar terra per conrear, que n’hi ha, i capital per impulsar els més joves”, sentencia.

Per la seva banda, l’Administració admet que encara falten ajudes, però reivindica l’èxit del que s’ha fet recentment. “El 60% dels joves que s’ha beneficiat de les subvencions per arrancar el seu negoci es manté actiu cinc anys després. Crec que és una xifra important. Alguns ho deixen perquè no havien calculat bé la rendibilitat, perquè no deixa de ser un sector complicat, però vull recordar que s’atorguen fins a 80.000 euros en concepte de retribució, és a dir, no per justificar mitjançant compres o inversions, sinó directament per poder viure quan encara el camp no dona rendiment, en els primers anys”, afirmat Fernando Fernández, director general d’Agricultura.

Cargando
No hay anuncios

En tot cas, els empresaris i l’Administració coincideixen que fan falta almenys 3.000 nous pagesos a curt termini, així com augmentar també el nombre d’explotacions. “Hauríem de duplicar les 10.400 explotacions agràries que tenim ara. Així tindríem un camp més robust i capaç d’oferir ocupació estable. La societat vol un producte de proximitat i de qualitat, i hem de ser capaços d’oferir-lo”, afirma Fernández. “Ara mateix hi ha més feina que mans. Un bon tractorista no dura a l’atur ni 24 hores”, complementa Joan Gaià.

Una altra proposta del sector passa per normalitzar la professió del pagès, i, per tant, incorporar-hi elements com el descans regulat, que en el cas dels empresaris és pràcticament inexistent. “França i Alemanya estan fent molta feina amb la conciliació familiar, perquè tenen tradició agrícola i també estan molt preocupats. El fet de poder tenir vacances i que algú s’ocupi de les teves explotacions quan tu no hi ets és fonamental. Donar menjar als animals, controlar els processos, que els petits empresaris puguin amollar la feina dos dies per setmana i un mes a l’any... això és bàsic. Si no podem ser com els altres treballadors i petits empresaris, els joves no vindran, i és absolutament normal”, diu Nofre Fullana. Allò en què coincideixen els pagesos i el Govern és que les apostes pel jovent que s’han fet han funcionat, però també que caldrà duplicar l’esforç per evitar que l’envelliment s’imposi al camp.

Les claus de la renovació
  • 52 anys<p>La mitjana d’edat dels pagesos a l’Estat és gairebé 10 punts superior a la de les Illes, on és de 52. Les polítiques de suport als joves han permès abaixar la ràtio, però encara queda camí per recórrer.</p>
  • 0,26%<p>La taxa de reposició de pagesos a les Illes és un 0,26%: pràcticament hi entra només una quarta part del relleu que es necessita. Això, tot i que d’uns anys ençà ha millorat significativament.</p>
  • 60%<p>Sis de cada deu joves que reben suport del programa públic per a nous pagesos es mantenen dins el sector cinc anys després. El sector demana solucions per poder conciliar i fer-lo més atractiu.&nbsp;</p>
Cargando
No hay anuncios
Les noves ajudes als joves, a punt de publicar-se

La nova convocatòria del Govern per fomentar la incorporació de joves al sector agrari està a punt de publicar-se i, segons confirma la Direcció General d’Agricultura, suposarà una prima bàsica de 25.000 euros per a cada nou pagès, però pot arribar fins als 80.000 euros si s’assoleixen diferents escenaris, com ara que les explotacions s’orientin a l’horticultura, la fructicultura i als fruits secs, en regadiu. També rebran més puntuació aquells que apostin pels cereals, farratges sembrats i fruits secs, o l’horticultura i fructicultura en secà. Els que s’incorporin o creïn una explotació prioritària d’orientació ramadera amb un mínim de 25 unitats de bestiar major també rebran més ajuda de l’Administració. Finalment, Agricultura premiarà, així mateix, aquells joves que incorporin mesures efectives d’estalvi d’aigua i estalvi energètic, i mesures d’adaptació o mitigació del canvi climàtic. I, per descomptat, aquells que facin agricultura ecològica.