La facultat privada de Medicina obté la requalificació dels terrenys i l'autorització en temps rècord: 9 dies
Els promotors, la Universidad San Pablo CEU, havien adquirit l'edifici Riskal fa uns mesos, quan encara no se sabien els detalls de la norma que ha permès l'operació milionària
PalmaLa facultat privada promoguda per la Fundació catòlica CEU San Pablo ha aconseguit la requalificació dels terrenys de l'antic Riskal, al carrer d'Antònia Martínez Fiol de Palma, en només 9 dies (dos dels quals eren cap de setmana). La publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) de l'acord del Consell de Govern de dia 25 de setembre confirma la impressionant celeritat amb la qual els promotors d'aquest centre formatiu han obtingut no només el canvi d'ús dels terrenys, sinó l'autorització completa per poder dur-hi a terme la facultat on s'impartiran els graus de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia.
Dia 5 d' aquest mes de setembre, el Govern va aprovar el Decret Llei per accelerar projectes estratègics, que va entrar en vigor l'endemà de la seva publicació al BOIB, el dia 7. Per tant, en principi, fins a aquell dia era impossible conèixer els requisits que marcava l'Executiu perquè un projecte pogués ser declarat Projecte d'Especial Interès Estratègic (PEIE) i, per tant, poder accelerar-ne tots els tràmits burocràtics, que en el cas d'un centre educatiu poden arribar a ser anys. Emperò en aquest cas, només una setmana després de la publicació de la norma acceleradora, la Fundació Universitària San Pablo CEU ja tenia completament elaborat el projecte i adaptat a la nova normativa. Així, dia 16 de setembre la fundació catòlica va demanar al Govern que declaràs projecte estratègic el centre universitari Beato Luis Belda.
El que tampoc no deixa de ser sorprenent és que només uns dies després, el 22 de setembre, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació, que és qui valida els projectes que poden ser accelerats, ja havia rebut la comunicació i la documentació i en només tres dies va ser capaç de preparar tots els informes i resolucions per decretar la requalificació dels terrenys (que han passat d'oci a docent) i dur-ho a aprovació al Consell de Govern de dia 25 de setembre, que va tenir lloc a Formentera.
Amb aquesta declaració de projecte estratègic, es modifiquen els usos de la parcel·la del Riskal, i es notifica a l'Ajuntament de Palma la decisió. Tot i que el Pla general de Palma no permet aquests usos a la zona, el Consistori no s'hi podrà oposar perquè el decret llei atorga potestat al Govern per modificar normatives urbanístiques sense que els municipis ho puguin impedir. El decret llei que ha permès tota l'operació, feta en temps rècord, s'ha de validar aquest dimarts al Parlament.
Compra de l'edifici mesos abans
Tot i que fins al 6 de setembre, moment en què es va aprovar el Decret llei per accelerar projectes estratègics, no es podien saber els detalls ni les fórmules per aconseguir requalificacions de terrenys de manera ràpida, la Universitat CEU San Pablo va anunciar mesos abans, al juliol, que havia adquirit l'edifici Riskal de Palma per establir-hi el seu primer campus universitari a les Illes Balears. Segons el comunicat oficial publicat el 8 de juliol de 2025, la fundació va situar l'operació en uns 40 milions d'euros, incloent-hi la rehabilitació i adaptació de l'edifici. La rehabilitació es durà a terme en dues fases, segons els promotors, i no implicarà impacte urbanístic addicional, ja que es reutilitzarà la infraestructura existent.
Segons l'informe del Govern que acompanya l'autorització per a la facultat privada de Medicina, aquesta facultat que ara s'ha declarat projecte estratègic "pretén contribuir de manera decisiva a la millora de les taxes d'escolarització universitària a les Illes Balears". A més, diu el mateix document, "el projecte pretén contribuir de manera decisiva a incrementar les taxes d’escolarització universitària a les Illes Balears", ja que segons l’informe Datos y cifras universitarias del Sistema Universitario Español, publicat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats el gener de 2025, la taxa neta d’escolarització universitària a les Balears és només del 10,3%, la més baixa de tot l’Estat i molt lluny de la mitjana espanyola, que arriba al 30,4%.
Aquest dèficit, segons l'Executiu, "es reflecteix també en l’oferta formativa limitada de l’Arxipèlag". Segons l’informe La financiación de la educación universitaria en España (Fundación 1º de Mayo, CCOO), gairebé el 48 % dels universitaris balears estudien fora de les Illes. Això significa que, "enfront dels aproximadament 11.736 estudiants de grau matriculats a la Universitat de les Illes Balears (UIB), hi ha un nombre equivalent de joves que s'han de desplaçar a la Península per cursar-hi les seves titulacions", afirma el Govern.
El projecte ha de contribuir, segons l'Executiu, a evitar "la fugida constant de talent jove, amb el risc que molts estudiants no retornin a les Illes Balears després de finalitzar els estudis, fet que dificulta l’arrelament de professionals qualificats al territori".