CuinerLes nostres illes no són més que unes insignificants taquetes en l’immens mapamundi terraqui; representam una part infinitesimal tant de la superfície emergida com de la població mundial. La nostra realitat històrica i cultural no és ni bona, ni dolenta; tampoc excessivament recent o pretèrita; ni antinaturalment agrupada ni intencionadament fraccionada. El que hi ha és el que som; intentar tergiversar la veritat amb arguments de pertinença i dimensió és mal intencionat i barroer. Quan convé, ens neguen el fet diferencial esgrimint arguments rancis i de connotacions imperialistes; i si no convé, s’escuden en falses defenses nostrades, quan el que veritablement pretenen és dividir per destruir. Qui es vulgui erigir com el paladí de la nostra cultura necessàriament l’ha de conèixer amb profunditat, també respectar-la amb rigor, evidentment sentir-la com a pròpia i naturalment estimar-la amb sinceritat; se’ls veu el llautó; el seu posat de teresetes resulta més fals que la llenya de figuera.
Poble acomplexat
El context no hi ajuda, però cal reconèixer que l’aigua no se’n va tota pel mateix costat. Som un poble acomplexat i amb sentiments d’inferioritat; això afecta la llengua, la cultura i també la gastronomia. Pel que fa referència a l’alimentació, ens han acostumat a percebre el que és nostre com un producte de segona, però veritablement ho hauríem pogut defensar amb major vehemència, en lloc de remugar i amagar el cap davall l’ala. Envejo aquests llocs on defensen els seus productes amb un fervor gairebé religiós; nosaltres tenim el millor aparador per mostrar les nostres bondats gastronòmiques a mig món i no ho sabem aprofitar. Ens ha passat el tren de la globalització per damunt, és molt més fàcil trobar un restaurant xinès, argentí, italià, indi, ianqui, japonès, gallec, andalús, castellà, basc... que no un lloc on es treballi basant-se en l’autèntica cuina mallorquina. Sushi, sashimi, Big Mac, kebab, tahina, cuscús, arròs tres delícies, marmitako, lechazo, cocido tres vuelcos... s’han instal·lat entre nosaltres per quedar-hi.
Sorell salat amb tomàtiga, burrida de rajada, raoles de bledes, peus i butzes de xot guisats, frit de menuts de gallina, burballes de llebre, cornets amb salsa, pegellides amb sobrassada, arròs de carboner, escudella fresca, cuinat de guixes, ciurons verds amb fonoll, guisat de mussola, sopes escaldines... són autèntics desconeguts per a la majoria d’habitants de Mallorca, i evidentment resulten molt més mals de trobar que no algunes coses arribades de l’altra punta del món.
La cuina, com qualsevol part de la cultura, només perviu si es continua utilitzant; cuinem, doncs, perquè l’exotisme també és a casa nostra.