Ciència i medi ambient
Societat27/08/2022

Com poden evitar les Balears tudar més de 60 mil tones de menjar a l’any?

Cada illenc tira als fems 46 kg d’aliments anuals, segons una anàlisi del sistema de gestió dels residus municipals feta pel Govern

PalmaS’estima que a les Illes Balears es tuden fins a 63.723 tones d’aliments cada any, segons l’anàlisi del sistema de gestió de residus municipals que va realitzar la Conselleria de Medi Ambient. Tenint en compte els fems generats a les llars, a la restauració i al comerç, cada ciutadà tira fins a 46 kg de menjar als fems per any, segons aquest mateix estudi. Medi Ambient recalca que els càlculs són estimats i que s’han fet prenent com a referència diferents anàlisis de malbaratament alimentari elaborades per institucions estatals i autonòmiques. El còmput total de la quantitat que tuden els ciutadans anualment s’ha fet considerant tant les restes orgàniques com els residus que es llencen al rebuig.

La Fundació de Prevenció Residus i Consum Responsable (Rezero) explica que “és important posar el focus en la prevenció abans d’arribar a convertir els aliments en residus”. La directora adjunta de projectes de l’entitat, Laia Carulla, fa molta incidència en la planificació: creu que és crucial “no deixar-nos portar per les ofertes”, sinó “comprar quantitats ajustades”. Així mateix, coincideix a dir que l’organització és necessària per emmagatzemar els aliments, s’han de tenir en compte “les dates i les condicions que els aliments requereixen perquè no es perdin”; en darrer lloc, recomana “la cuina d’aprofitament per tal de donar sortida a tots els aliments”.

Cargando
No hay anuncios

Després de la prevenció, igualment, s’ha de continuar treballant per aprofitar tot allò que es pugui i no tudar-ho. Separar els residus de manera selectiva –destriar l’orgànic del rebuig, els envasos, el paper i cartó o el vidre– també permet reduir el malbaratament. A partir de les restes orgàniques es poden elaborar nous productes, com són el compost i el biogàs. Només el 5,74% de la matèria orgànica, 1.105 tones, correspon a restes de menjar que els ciutadans separen correctament. La resta es perd en el rebuig i ni tan sols es reaprofita.

Cargando
No hay anuncios

No tudar és responsabilitat de tots

Carulla considera que totes aquestes pràctiques “no deixen de ser evidents”, però afirma que, “si no són un hàbit, costa posar-les en pràctica”. Recalca que “no és només responsabilitat del ciutadà”, ja que els aliments també es malbaraten en el sector de la restauració o als comerços per qüestions d’imatge, basades en el màrqueting. Per això, defensa que “les polítiques han d’anar orientades a la prevenció i la difusió”, així com que és molt important quantificar any rere any les pèrdues que hi ha. Per una banda, perquè veure les xifres sempre ajuda a “prendre consciència”; per l’altra, perquè ofereixen un major coneixement de la situació i, per tant, faciliten tenir-ne un control i elaborar mesures per combatre el malbaratament. És una proposta que s’hauria de tenir en compte, ja que actualment no hi ha cap sistema estandarditzat per calcular aquestes pèrdues a Mallorca.

Cargando
No hay anuncios

Finalment, la directora destaca la importància de fer donacions des dels comerços i les cadenes d’aliments, diu que “és la darrera fase de prevenció” abans de tirar el menjar als fems. Explica que, quan els comerços i supermercats no han pogut ajustar l’estoc, primer fan ofertes de productes a punt de caducar i allò que no s’arriba a vendre es dona a les entitats corresponents. Carulla insisteix a dir que fer donacions a les entitats que ho necessitin és una bona opció, també com a “bé social”.

Cargando
No hay anuncios

La Fundació Banc d’Aliments de Mallorca, per exemple, té diferents convenis amb grans superfícies que operen a l’illa, com Macro, El Corte Inglés, Grup Eroski, Carrefour i Mercadona. Aquests acords permeten “aprofitar al màxim” els aliments, detalla el president de l’entitat, Raimundo de Montis. Diàriament, la Fundació recull tots els productes que els ofereixen i els distribueixen pels diferents punts. Aquesta acció permet “ajudar la gent i evitar el malbaratament”, conclou De Montis. 

Un altre sistema per donar una darrera sortida a aquell menjar que ja no es vendrà són les aplicacions com Too Good To Go. Aquesta plataforma permet comprar aliments, tant al supermercat com a restaurants, que estan a punt de tirar-se. D’aquesta manera, els negocis també eviten malbaratar allò que els sobra: peces de fruita i verdura que ja ningú voldrà comprar, segurament per haver madurat, o porcions de menjar que els locals preparen per endur-se i no es poden guardar per a l’endemà. Així, els ciutadans poden optar a aliments en bon estat i de qualitat i que es poden aconseguir a un preu baix, de manera que s’evita, precisament, que es tirin als fems i esdevinguin un residu.

Cargando
No hay anuncios

El Consell de Mallorca intenta fer una tasca de conscienciació de la ciutadania i d’educació ambiental. D’una banda, la institució insular acaba de presentar la Guia de bones pràctiques per a la prevenció del malbaratament alimentari a Mallorca, on recomana diferents hàbits tant per a la ciutadania com per als comerços i la restauració. Així i tot, la consellera insular de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot, creu que “el millor residu és el que no es produeix”, ja que “per generar aliments es necessiten recursos importants, com aigua i adob, que si després acaben als fems són una pèrdua de recursos”.

La institució ha posat aquesta campanya en marxa precisament perquè considera que encara hi ha molt de camí per córrer en l’àmbit de la conscienciació, ja que encara és molt habitual fer grans compres que sovint no permeten planificar bé els usos dels aliments i s’acaben malbaratant. Una situació que provoca efectes negatius tant en el si de les economies familiars com pel que fa al seu impacte final sobre el medi ambient.