Un estudi identifica per primera vegada 82 dofins mulars diferents a les aigües de Cabrera
Una investigació de més de dos anys conclou que una part de la població és resident, confirma que Cabrera és un dels entorns marins més silenciosos de les Balears
PalmaUn estudi pioner ha permès identificar per primera vegada de manera sistemàtica la població de dofí mular (Tursiops truncatus) que freqüenta les aigües del Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera. La investigació, impulsada per l'associació Turisops, amb el suport de la fundació Mallorca Preservation i el patrocini de Craghoppers, ha detectat almenys 82 individus diferents durant més de dos anys de seguiment acústic.
Els resultats del projecte Dofins de Cabrera, presentats aquest dimarts a l'Estudi General Lul·lià, també conclouen que una part d'aquesta població és resident al parc i que el paisatge sonor submarí de Cabrera continua dominat pels sons naturals, amb una incidència limitada del soroll provocat per l'activitat humana. L'estudi s'ha desenvolupat entre el desembre de 2023 i el febrer de 2026, en paral·lel al projecte europeu Aquiles, finançat amb fons NextGenerationUE, amb el qual ha compartit metodologia i dades acústiques.
Sis hidròfons i més de 213.000 enregistraments
Per dur a terme la investigació, l'equip científic va instal·lar sis hidròfons a diferents punts de l'Arxipèlag: el port de Cabrera, Na Redona, la Foradada, l'illa dels Conills, l'Imperial i Na Picamosques, a profunditats d'entre 32 i 80 metres. Els dispositius varen enregistrar tres minuts de so cada quart d'hora durant 24 hores al dia, fet que va generar 213.836 arxius d'àudio. L'anàlisi, que combinava programari especialitzat i revisió manual, va detectar la presència de dofins en aproximadament l'1% dels enregistraments.
Els 'xiulets signatura' permeten identificar cada dofí
Una de les claus de la investigació ha estat l'ús dels anomenats 'xiulets signatura', uns sons únics que cada dofí desenvolupa durant el primer any de vida i que funcionen com una mena de nom propi. Mitjançant el protocol internacional SIGID, els investigadors varen identificar 82 xiulets diferents, que, per tant, corresponen a un mínim de 82 exemplars. Dels enregistrats, 58 varen ser detectats en més d'una ocasió, mentre que 12 individus varen aparèixer tots els mesos de l'any, fet que apunta a una presència estable d'una part de la població dins el parc.
A partir de les dades obtingudes, els científics estimen que a la plataforma continental de Cabrera hi ha una mitjana simultània de 17,8 dofins amb una forquilla que oscil·la entre els 14 i els 22 animals.
Més presència a la Foradada
L'anàlisi també revela que la Foradada, al nord de l'Arxipèlag, és la zona amb la concentració més elevada de deteccions acústiques, fet que indica que és un espai especialment important per al dofí mular dins del parc.
A més, la comparació del catàleg de xiulets amb el que l'associació Tursiops havia elaborat prèviament a Eivissa i Formentera no ha trobat cap coincidència entre individus. Segons els investigadors, aquest resultat reforça la hipòtesi que els dofins de Mallorca i Menorca constitueixen una subpoblació diferenciada de la de les Pitiüses, probablement, perquè els canals marins profunds entre els dos arxipèlags actuen com una barrera natural.
L'estudi també ha analitzat el renou submarí, una de les principals amenaces per als cetacis a la Mediterrània. Els resultats mostren que el paisatge acústic de Cabrera es manté estable durant l'any, només amb un lleuger increment durant els mesos d'estiu, especialment entorn del port de Cabrera, on es concentra més trànsit d'embarcacions. La investigació conclou que la major part del renou registrat és d'origen natural, generat principalment pels invertebrats del fons marí durant la nit. Només en punts molt concrets, com Na Picamosques, s'ha detectat una influència més notable de l'activitat pesquera.
En comparació amb estudis similars conduïts a Eivissa i Formentera, els nivells de soroll submarí a Cabrera són d'entre tres i cinc decibels inferiors, fet que representa més del doble de diferència en energia acústica. Malgrat això, els investigadors no han trobat una relació directa entre els nivells locals de renou i la presència de dofins, de manera que apunten que altres factors, com la disponibilitat d'aliment i l'activitat pesquera, podrien explicar millor la distribució dels animals.