Trastorns del son
Societat18/03/2023

Espanya, líder europeu en consum de medicaments per dormir

L’ús de fàrmacs com Orfidal o Vàlium creix a tot l'Estat però a Catalunya es manté estable des del 2018

BarcelonaSón barates i compleixen amb allò que prometen: tranquil·litzen i indueixen la son. És per això que el consum de benzodiazepines, uns fàrmacs que van néixer als anys 60 per mitigar els episodis d'ansietat, també s'utilitzen de forma generalitzada contra l'insomni i altres alteracions del son. La seva demanda no ha deixat de créixer en les últimes dècades arreu del món i, de fet, els experts adverteixen que el consum de medicaments com Orfidal –la marca de lorazepam amb la qual es coneix popularment aquest fàrmac– suposa ja un risc per a la salut pública. Segons un informe de la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents, l'estat espanyol és el tercer país europeu amb el consum més elevat d'aquestes píndoles: l'any 2021 es van receptar gairebé 96 dosis diàries de benzodiazepines per cada 1.000 habitants (molt per sobre del llindar que fixa l'organisme, de 40 dosis diàries), empatat amb Portugal, que també en registra 96, i només superat per Bòsnia i Hercegovina, amb 200 dosis. El document d'aquest òrgan independent de l'ONU assenyala que Espanya és el país on es va observar un dels augments més significatius (+110%) en l'ús del diazepam (Vàlium) entre el 2020 i el 2021. 

"El consum de benzodiazepines al nostre entorn és del tot excessiu i abusiu: no només va en augment, sinó que també es va cronificant. I és aquí on hi ha el problema", afirma Jordi Camarasa, degà de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona. L'enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES) constata que els hipnosedants, amb recepta mèdica o sense, són la quarta substància amb més prevalença a Espanya per darrere de l'alcohol, el tabac i el cànnabis, i que el 13% de la població d'entre 15 i 64 anys declaren haver-ne consumit en l'últim any. A més, i assolint un màxim històric, un 23,5% de la població admet haver-ne consumit alguna vegada a la vida. L'expert explica que aquestes substàncies, que tenen efectes sedants, somnífers, ansiolítics, anticonvulsius, amnèsics i relaxants musculars, són estrictament ansiolítics i, per tant, estan creats per tractar els símptomes vinculats a l'ansietat. "Però, clarament, ara el seu ús majoritari, i el motiu pel qual es prescriu mèdicament, és hipnòtic, és a dir, per dormir, independentment si hi ha un trastorn ansiós o no", puntualitza. 

Cargando
No hay anuncios

L'Observatori d'Ús de Medicaments del ministeri de Sanitat i l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) constata un augment sostingut del consum d'hipnòtics i sedants (classificats com a N05C) des del 2012, tant pel que fa a les receptes del sistema públic com a les del privat. Si el 2019 es consumien 87 dosis diàries per cada 1.000 habitants de tots els tipus d'ansiolítics i hipnòtics, el 2020 la xifra augmentava fins a les 90 dosis diàries, i el 2021, la dada més actualitzada, s'enfilava fins a les 93 dosis diàries. Els hipnòtics i sedants més consumits són el lormetazepam, que representa el 70,5% del total dels hipnòtics, i el lorazepam, que representa prop del 40% del total d'ansiolítics. Darrere d'aquests principis actius hi ha marques comercials tan populars com Orfidal, Trankimazin, Noctamid, Stilnox i Lexatin.

Consum d'ansiolítics i hipnosedants a Espanya
Dosi diària per cada 1.000 habitants (receptes oficials i mútues)
Cargando
No hay anuncios

A Catalunya, en canvi, la prescripció de benzodiazepines per tractar l'insomni es manté estable des del 2018. Segons dades del departament de Salut a què ha tingut accés l'ARA, fa cinc anys almenys 723.180 catalans van fer servir aquests fàrmacs, mentre que el 2022 en van ser 757.872. Fonts de la conselleria admeten que almenys un 10% de la població catalana ha pres benzodiazepines en l'últim any, però avisen que les prescripcions per la via privada queden fora d'aquest còmput (tot i que les receptes públiques són majoritàries i permeten fer estimacions). També admeten que no és possible saber quins diagnòstics estan associats a la prescripció, però sí que informen de les benzodiazepines més utilitzades: com passa a Espanya, el lorazepam, l'alprazolam i el lormetazepam encapçalen la llista.

El risc de dependència

Les benzodiazepines són la forma més ràpida i barata de tractar l'ansietat i l'insomni, així com altres patologies que poden provocar ansietat, com les cardiorespiratòries. Però no són necessàriament la millor eina terapèutica, segons la guia de la societat Socidrogalcohol, finançada pel ministeri de Sanitat, sobre el bon ús d'aquest grup farmacològic. "El tractament amb benzodiazepines no hauria de ser el tractament de primera elecció sinó un tractament alternatiu en alguns casos concrets", diu el document. Una idea que subscriu el catedràtic de farmacologia Jordi Camarasa. "Per dormir, és la indicació més prevalent, però no la més encertada: la tolerància i dependència a aquests productes comporta que la persona no pugui dormir sense aquest ajut i que tingui la necessitat imperiosa de continuar consumint per fer-ho", alerta.

Cargando
No hay anuncios

Aquestes substàncies redueixen el temps que la persona triga a adormir-se i el nombre de vegades que es desperta, però Camarasa avisa que la normalització i generalització del seu ús per tractar l'insomni o els problemes per agafar el son causen cronificació del consum (el fàrmac es necessita durant mesos o anys i s'aconsella que la durada del tractament no superi les quatre setmanes) i de l'efecte rebot (el pacient sempre necessitarà augmentar la dosi per notar l'efecte). L'expert apunta que la població més afectada per aquest fenomen és la gent gran, especialment la que viu en centres geriàtrics. Un estudi de la Societat Espanyola de Metges de Família ho corrobora i afegeix que l'insomni és el motiu més freqüent per prescriure benzodiazepines en la meitat de les persones de més de 60 anys, especialment després de la pandèmia.

Cargando
No hay anuncios

Els medicaments més utilitzats per tractar l'insomni són els ansiolítics derivats del grup farmacològic de les benzodiazepines, que requereixen prescripció mèdica, però també existeixen els hipnòtics no benzodiazepínics, que milloren el temps que la persona triga a adormir-se, però no la durada del son. També hi ha antidepressius contra l'insomni en els casos que aquest trastorn s'associa a la depressió, segons recullen butlletins d'informació terapèutica del Servei Català de la Salut.

En total, els medicaments autoritzats i comercialitzats de totes aquestes famílies, segons el Centre d'Informació en línia de Medicaments Autoritzats (CIMA), és de 216, incloent-hi les categories de derivats i relacionats amb les benzodiazepines. Aquests productes comprenen una vintena de principis actius que donen nom a medicaments —seguits del nom de la companyia, com és el cas de lorazepam Cinfa, per exemple– o bé són la principal base d'altres àmpliament coneguts, com Orfidal, que comercialitza Pfizer. Més enllà d'aquestes dues farmacèutiques, els principals laboratoris són Normon, Sandoz i Stada, a més de Tecnimede, Viatris, Alter, Aristo Pharma, Kern Pharma i Dermogen Pharma.

Cargando
No hay anuncios
El negoci de l'insomni

El volum de negoci del mercat d’hipnòtics i sedants –de la categoria N05B– dels últims dotze mesos a Espanya, puja a 57,5 milions d’euros, segons dades d’IQVIA facilitades a l’ARA. És la facturació acumulada a preu de venda de laboratori (PVL), que se situa prop dels 24 milions d’unitats, en el període transcorregut del març del 2022 al febrer del 2023.

El segment més comú dins aquest mercat és aquell que no comprèn únicament els barbitúrics, un fàrmac d’activitat hipnòtica, ansiolítica i anestèsica que redueix l’activitat de sistema nerviós central. Aquesta subcategoria representa més del 90% de les vendes i del volum de negoci del mercat dels hipnòtics i sedants.

En total, en els últims 12 mesos, aquest mercat ha augmentat les vendes un 1,2% respecte al mateix període de l’any anterior, i el valor total de les unitats venudes en preu de venda de laboratori s'ha incrementat un 4% respecte als mateixos dotze mesos d'un any abans.