“Crec que mai no havia cuinat tant com ara”

El confinament ha canviat la meva rutina. Abans de l’estat d’alarma, treballava cada dia i ara tenc una setmana de feina i una de lliure. En un cas o l’altre, no tenc temps d’avorrir-me. Aquesta setmana em toca anar a la redacció d’IB3. Normalment, m’aixecava a les 5.00 h del matí, però, com que ara no feim el programa de Méteo, temps i natura, el meu dia comença a les 7.00 h. L’estona del berenar és el meu moment: surt a la terrassa, estic en silenci, em faig un cafè acompanyat d’una llesca de pa amb tomàtiga i escolt els ocells.

Després d’espavilar-me amb una dutxa, vaig cap a la feina. La redacció és a Calvià i jo visc al Port de Pollença, així que tenc una hora de camí. Durant el trajecte, m’agrada escoltar la ràdio, sol posar una estona IB3 i després Spotify. M’agrada tota mena de música, però ara escolt el grup Elyella. M’anima molt i arrib a la feina amb energia.

A la redacció, el primer que faig és publicar el temps del vespre anterior a la pàgina web i després començ a preparar la previsió del dia. Una de les coses que han canviat amb el confinament és que ens envien més fotos que abans. Això m’encanta, perquè és temps de finestra i és diferent de les imatges que solem rebre. L’ambient de feina és més trist perquè hi ha menys gent. Em fa molta il·lusió tornar a veure els companys per compartir experiències d’aquest nou temps que vivim. Però ara no queda més remei que adaptar-nos a les circumstàncies. Tampoc no hi ha maquilladors ni perruquers; ara cadascú s’ho fa ell mateix.

Quan he donat la previsió del temps, partesc cap al Port de Pollença. Surt sobre les 15.20 h, però arrib a casa més tard que abans de l’estat d’alarma. Ara normalment són les 17.00 h, perquè hi ha molt de control a l’autopista d’Inca i això m’endarrereix. En arribar, din i ajud els meus dos fills a fer els deures. Això és el que em costa més, perquè a l’horabaixa ja estan més cansats i prefereixen fer altres activitats. Feim dues assignatures al dia i, en acabar, ho enviam a la seva professora.

A les 20.00 h tenim cita amb els veïns. Sortim tots al balcó per aplaudir els sanitaris i a saludar-nos. És molt curiós perquè ens hem conegut durant el confinament. Al principi hi havia més ambient perquè posàvem música, però ara ja no ho feim.

En acabar, començam a preparar el sopar en família. Crec que mai no havia cuinat tant com ara. Devers les 21.30 h ens asseiem tots a taula, menjam i ens contam les anècdotes del dia.

La meva jornada és molt intensa i al vespre m’agrada desconnectar. Durant el confinament, he mirat algunes pel·lícules, com Parásito i La trinchera infinita. Aquesta darrera m’ha agradat moltíssim. També tenc un llibre pendent: El río baja sucio, de David Trueba. M’encanta aquest escriptor. Esper trobar un moment per llegir-lo i gaudir-ne.