Eivissa continua esperant la cessió de sòl públic per a cooperatives d’habitatge

EivissaEn els darrers temps hi ha hagut grans anuncis en matèria d’habitatge a Eivissa. Malgrat que el novembre del 2017 la presidenta del Govern, Francina Armengol, assegurava que el Pla d’habitatge 2017-2020 preveia per al 2018 el començament de les obres de quatre promocions destinades a construir 206 nous habitatges protegits i un pressupost de 17,8 milions d’euros per incrementar un 275% aquest tipus de construccions a Eivissa, més d’un any després, cap de les promocions anunciades encara no ha arrancat. També el novembre del 2018 la Conselleria de Territori i Mobilitat anunciava a la Mesa Balear de l’Habitatge el seu compromís perquè l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) licitàs la compra d’habitatge usat a l’illa amb l’objectiu de destinar-lo a lloguer social, i al mateix temps, Marc Pons, conseller de Territori, assegurava que 45 grans tenidors de Balears ja havien inscrit 30 habitatges buits per destinar-los a lloguer social a la major de les Pitiüses.

Mentre tots aquests anuncis es materialitzen, i atesa la carestia actual de l’habitatge i la impossibilitat de molts a accedir als elevats preus dels lloguers o a la compra de pisos o cases, Eivissa és la pionera de les Balears en la creació de cooperatives d’habitatge, un model sense ànim de lucre i amb criteris de sostenibilitat que reuneix persones que comparteixen la necessitat d’un sostre i que s’uneixen per accedir-hi mitjançant l’autopromoció.

La primera cooperativa

De fet, la pitiüsa major disposa ja de tres cooperatives d’habitatge: la Societat Cooperativa Es Porxos, Es Sanadors i Gatzara Ecosocial. Es Porxos va ser el 2016 la primera cooperativa a constituir-se a les Balears i, segons assegura Carlos Velasco, un dels seus membres, va sorgir com una fórmula capaç d’unir companys amb els quals s’havia d’afrontar una necessitat comuna: “Ens era impossible aconseguir certa estabilitat i el nostre nivell de vida anava baixant pel fet que el lloguer d’habitatge era cada vegada més car mentre que els nostres ingressos no pujaven”. Aquesta cooperativa, de moment, és l’única del seu tipus a les Balears, i ja ha posat en marxa el seu projecte amb compra de terreny i en l’actualitat està acabant l’edificació dels habitatges després d’haver-los dissenyat i construït per compte propi i independent.

Després d’Es Porxos varen sorgir les cooperatives Es Sanadors, formada per un grup de metges i infermers de l’àrea de Salut d’Eivissa i Formentera, i Gatzara Ecosocial, en procés de constitució legal, que compta ja amb 17 unitats de convivència formades per unes 25 persones. Les tres agrupacions formen part de la Coordinadora de Cooperatives d’Habitatge d’Eivissa, des d’on s’han mantingut una multitud de contactes amb l’administració a fi que aquesta s’involucri per tal de fomentar el model. De fet, a proposta de les cooperatives eivissenques, l’agost de l’any passat el Consell d’Eivissa, juntament amb el Govern balear, va anunciar la seva intenció de promocionar la creació d’aquest tipus de cooperatives en règim de cessió d’ús a l’illa mitjançant el programa Cohabita, desenvolupat per l’Ibavi, basat en la cessió de sòls públics amb el seu projecte arquitectònic a cooperatives per a l’autopromoció d’habitatge protegit en cessió d’ús.

Gràcies a l’impuls eivissenc en aquest sentit, es va aconseguir que la nova Llei d’habitatge hagi previst aquest model mitjançant disposicions addicionals, encara que, de moment, segons assenyalen des de Gatzara Ecosocial, la llei no s’ha concretat en cap pla que impliqui accions reals.

“Centralisme de l’Ibavi”

De fet, malgrat que el moviment cooperativista d’habitatge ha estat impulsat des d’Eivissa i aquesta és l’única illa que té grups constituïts amb aquesta finalitat, des de Gatzara Ecosocial critiquen el que qualifiquen com a centralisme de l’Ibavi, que ha començat a treballar a Mallorca encara que aquesta illa no té cap mena de teixit cooperativista en matèria d’habitatge: “A Eivissa es treballa amb la idea de les cooperatives d’habitatge des del 2011. És aquí on aquesta necessitat és més evident i on ja hi ha cooperatives en marxa. Tot i això, no hi ha cap proposta ni sembla que n’hi haurà cap en aquesta legislatura”, lamenten Laura García i Pau Morata des de Gatzara Ecosocial.

Per part seva, Carlos Velasco explica que el que diferencia Eivissa d’altres llocs és, precisament, la situació de l’habitatge: “És una situació extrema, hi ha pocs llocs on sigui tan brutal, per això anam tan avançats aquí respecte de la resta de les illes.” Davant aquesta situació, segons assenyala Velasco, a Eivissa el Consell ja va comunicar a la Coordinadora que es pretén cedir sòls per a cooperatives a l’Ibavi amb l’objectiu de treure’ls a concurs. No obstant això, només s’han ofert solars a Palma, un total de cinc, dins el programa Cohabita.

A Gatzara Ecosocial asseguren, a més, que l’administració confon el model cooperatiu d’habitatge amb el lloguer social i amb l’’emergència habitacional’: “Les cooperatives d’habitatges són una solució viable per a una gran part de la població que és solvent i té feina però que no pot accedir a un habitatge per la brutal especulació d’Eivissa. No són necessàriament programes de Protecció Oficial, que també fan falta”, asseguren Garcia i Morata, que assenyalen també que l’exigència de qualificar com a HPO aquests habitatges dificulta l’obtenció del crèdit bancari per finançar-les.

Concreció de les promeses

Per tots aquests motius, Gatzara Ecosocial continua exigint a les administracions que aclareixin en què es concretaran les seves promeses. “Si les administracions aposten de debò pel model hi ha moltes línies de treball que no estan fent, a més de cedir sòl públic: des d’avalar financerament el préstec hipotecari o mediar amb els propietaris de solars i edificis privats i en desús fins a oferir assessorament legal gratuït”, sentencien.