D’Efak, Brunet, Parera Fons i Maria A. Oliver: il·lustres i predilectes
Manacor enalteix la cultura eixamplant la galeria dels seus fills honorífics amb quatre noves distincions
ManacorAmb paraula, art i música, la cultura manacorina s’ha vestit de llarg aquest cap de setmana per honrar la figura de quatre il·lustres i predilectes personatges que dins el seu àmbit feren i fan un Manacor més ric en valors. El músic i poeta Guillem d’Efak, el pintor i escultor Miquel Brunet, el músic i compositor Antoni Parera Fons i l’escriptora Maria Antònia Oliver, els dos primers com a fills il·lustres i els dos següents com a fills predilectes, han rebut el reconeixement a unes trajectòries professionals i personals que l’Ajuntament ha emmarcat per a la pròpia història del municipi.
Els retrats dels finats D’Efak i Brunet quedaran penjats a la galeria dels fills il·lustres de la ciutat, mentre que a Maria Antònia Oliver i a Antoni Parera Fons la seva condició de fills predilectes els motivarà més encara a continuar la feina i la lluita en els seus respectius terrenys: les lletres i la música.
La gala de reconeixements, mai vista pel nombre de distingits, va transcórrer entre les descripcions d’unes carreres impecables, relatades per la ponent dels nomenaments, la regidora de Cultura, Antònia Llodrà, i les lloances i justificació de mèrits a càrrec dels respectius fiscals: Sebastià Llodrà (Miquel Brunet), Joan Llodrà (Guillem d’Efak), Carles Grimalt (Antoni Parera Fons) i Núria Hinojosa (Maria Antònia Oliver).
L’exposició oral dels mèrits va permetre recuperar la memòria de temps passats viscuts per personatges connectats per un mateix esperit de crear lliurement i desviure’s per les seves passions culturals.
Així, recordar el Miquel Brunet “que sempre duia paper i llapis a la butxaca” va servir per recuperar la imatge de l’antiga avinguda de na Camel·la, on el pintor i l’escultor començà a agafar embranzida. També l’estampa dels carrers del Barracar, on Guillem d’Efak Cremat, “l’ànima lliure arribada de Guinea”, i que avui “tothom se sent un poc seu”, després d’irrompre “com un terratrèmol dins la cultura catalana”, trobà inspiració per a les seves plaguetes de poemes i cançons. La força de les paraules de la ponent i els fiscals defensors de la causa feren palesa la necessitat de situar en l’altar dels il·lustres la figura de dos homes exemplars.
Amb igual força rebé el nomenament com a Fill Predilecte Antoni Parera Fons, “l’home proper, fidel a les seves creacions per damunt de les modes”, que “transmet pau i serenor” i que sempre fa costat a les grans iniciatives socials de la seva ciutat. Les Cròniques de mig estiu amb què Maria Antònia Oliver començà el seu mossatge literari serví a Núria Hinojosa per encetar el rosari de virtuts reconegudes “a una autora transgressora amb veu única (...), una dona valenta, rebel i feminista”, la primera a arribar a un pedestal fins ara només reservat a homes.
Abans de descobrir els dos retrats dels dos nous fills il·lustres, la batlessa, Catalina Riera, recordà els homenajats com a “mestres que han creat escola (...) models per a les noves generacions i punta de llança d’un Manacor cultural immens”. Per Riera, els nous fills il·lustres (representats per la viuda de D’Efak, Mònica Pastor, i el fillol de Brunet, Miquel A. Soler) i predilectes són mestres “capaços de contagiar les seves passions”.
Guillem d’Efak
Un poeta ple d’amor per la llengua
Guillem d’Efak (1930-1995) es va distingir pel seu activisme cultural i la defensa de la llengua catalana. Destacà en diversos àmbits. Fou músic de blues i jazz, cantautor dins el moviment de la Nova Cançó i un gran escriptor que treballà amb molta cura la poesia. Fou premi Ciutat de Palma (1973) i Sant Jordi d’Or (1967), entre d’altres.
Miquel Brunet
Gaudia d’una pintura que el feia lliure
Miquel Brunet (1919-2007) va destacar dins el món de l’art amb grans paisatges i obres de caire religiós. Se’l situa dins el moviment postmodernista i el cubisme. La seva obra arribà a grans galeries de Barcelona i Madrid. Exposà també a sales dels Estats Units i Alemanya. Rebé el premi Ciutat de Palma (1984) i el Ramon Llull (2003).
Maria Antònia Oliver
Una dona d’empenta i lluita constant
Aquesta escriptora, nascuda el 1946, és una de les grans novel·listes contemporànies en català i una reconeguda traductora. Se l’enquadra dins la generació literària dels 70. Ha rebut, entre molts altres premis, el Ciutat de Palma de novel·la (1994) i la Creu de Sant Jordi (2007). Fou finalista del premi Sant Jordi (1994).
Antoni Parera Fons
El seu secret: esborrar més que escriure
Nascut el 1943, aquest músic i compositor s’ha indtroduït també en el món de la producció discogràfic. Ha musicat poemes de Guillem d’Efak i ha compost per a Maria del Mar Bonet, Montserrat Caballé i Josep Carreras. El 2017 va rebre el Premi Nacional de música. És autor de l’himne dels Jocs Paralímpícs de Barcelona (1992).