Disparitat de restriccions a les comunitats autònomes per afrontar la sisena onada

MADRID / BARCELONAEspanya encara Nadal amb unes xifres d’infecció inèdites: dimarts es van notificar 50.000 casos en un sol dia i la incidència acumulada a set dies està desbordada, per sobre dels 400 contagis cada 100.000 habitants. A les portes d'un festiu amb gran mobilitat i un augment de les trobades en grup entre persones de diferents edats, les comunitats autònomes es veuen abocades a moure fitxa per frenar el que, ara per ara, és un empitjorament epidemiològic sense aturador. Ara bé, l’abast de les mesures de contenció difereixen molt entre territoris i la pressió d'alguns governs per consensuar mesures d’àmbit estatal ha obligat el govern espanyol –que fins ara se cenyia a apel·lar a "la prudència i la vacunació"– a convocar una conferència de presidents per "intensificar les accions" i avaluar noves mesures conjuntes i coordinades. El motiu: l'expansió de la variant òmicron, que posa contra les cordes el control de la pandèmia per la seva gran transmissibilitat i capacitat per escapar-se "substancialment" de la protecció de les vacunes. 

La sisena onada ja causa estralls a totes les comunitats autònomes i, amb el toc de queda i el límit a deu persones en les trobades socials, Catalunya és la que vol instaurar les restriccions més dures per temor a un possible col·lapse del sistema sanitari. De fet, el president, Pere Aragonès, portarà el paquet de mesures a la conferència perquè està convençut que la resta de territoris han de reproduir-lo. Segons l’informe diari del ministeri de Sanitat –que és el que es remet a la Unió Europea i, com passa des de l’inici de la pandèmia, difereix de l’elaborat pel departament de Salut perquè les xifres s’obtenen de canals d’informació diferents–, la incidència catalana a set dies no és ni de bon tros la més elevada: registra 331 casos cada 100.000 habitants i és la quarta per la cua de l’Estat. Si s’hi extrapolessin únicament les xifres que proporciona la Generalitat, els indicadors de Catalunya serien encara pitjors, ja que la incidència acumulada a set dies és de 505 casos, segons Salut, prop de 200 punts més.

Però fins i tot amb aquesta dada altres comunitats tenen uns nivells de transmissió molt més elevats que Catalunya i cap d'aqustes preveu restriccions dures, més enllà de recomanar limitar la interacció social. La Rioja (860 casos) només implementarà el passaport covid o un test negatiu per poder entrar a les residències, Navarra (753) únicament aconsella limitar l'aforament a un màxim de 10 persones i que només es reuneixin dues unitats familiars a les trobades de Nadal, i el País Basc (666) recomana establir un grup estable i reduït durant les celebracions (màxim de deu persones i dues unitats familiars) i de sis persones per accedir a bars i restaurants. 

Madrid descarta endurir mesures

Als antípodes hi ha la Comunitat de Madrid. Malgrat que és la quarta comunitat amb una incidència acumulada a set dies més disparada, amb 666 contagis cada 100.000 habitants i la que ha notificat a Sanitat més contagis en l’última setmana (41.372) –aquest dimarts va registrar el pic de casos diaris més elevat de la pandèmia, amb més d’11.000 infeccions noves–, per a la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, "no cal prendre mesures extres". De fet, és l’única comunitat que demanava simplificar els protocols de Salut Pública a Sanitat i eliminar la quarantena obligatòria per als contactes estrets vacunats, a qui només els recomana teletreballar “entre 7 o 10 dies en la mesura del possible”. Una demanda que ahir la Comissió de Salut Pública va acordar “per majoria”. 

L’ocupació hospitalària a Madrid està per sota de la mitjana espanyola, amb 13,5 malalts de covid cada 100.000 habitants, i un 11% dels malalts crítics de tot l’Estat, però l’atenció primària madrilenya està completament saturada, segons el Col·legi de Metges de Madrid. En molts barris es multipliquen les cues a les farmàcies per comprar un test d'antígens per poder obtenir un diagnòstic davant el col·lapse del primer nivell assistencial. La polèmica, però, no acaba aquí. Ayuso ha encès els metges de primària amb unes declaracions a Es Radio en què assegurava que "no agafen el telèfon, pengen als pacients, de cop no hi ha metges…” i els assenyalava com a culpables de la situació. De fet, la presidenta ha anunciat que obrirà una investigació sobre les dificultats per accedir a l'atenció primària, però posant el focus en els treballadors i no en la gestió pública. 

Pendents de la cimera

On sí que sembla que hi ha consens és en la recuperació de l’ús obligatori de la mascareta al carrer, tant si hi ha distància de seguretat com si no. Set comunitats –Andalusia, Castella-la Manxa, el País Valencià, Galícia, Euskadi, Castella i Lleó i Navarra són partidàries d’endurir la mesura, i aquest és un dels principals punts que s'abordarà a la conferència de presidents d'aquest dimecres.

Les conclusions de la cimera són essencials per a diverses comunitats, que no prendran cap decisió fins que no acabi la trobada. És el cas de l’Aragó, que malgrat tenir una incidència acumulada de 579 casos per cada 100.000 habitants, només ha apuntat que es volen desplegar "mesures moderades". Andalusia (294) també està pendent de les "recomanacions" de la conferència i de moment només ha desaconsellat les cavalcades de Reis. El País Valencià (370) i Astúries (450) estan a l’espera de rebre l'aval de la justícia per poder estendre el passaport covid a tota l'hostaleria, els gimnasos i les residències, així com a les discoteques, les sales d'apostes i els esdeveniments multitudinaris. 

Pel que fa a les Balears (321) i les Canàries (475), sí que registren taxes d'ocupació hospitalària elevades. De fet, les Balears tenen la segona més alta (24%), només per darrere de Catalunya. En tots dos arxipèlags s'aplicaran restriccions en funció de la situació epidemiològica de cada illa i, si la incidència és molt elevada, es pot veure limitat el moviment entre si. A més, a les Canàries s'ha limitat a deu persones les reunions familiars la nit del 24 i el dia de Nadal i la restauració i l'oci continuen subjectes a la limitació dels aforaments en funció del nivell d'alerta de cada ciutat.