Un dimoni 'vilero', el diputat que prometé el càrrec per "la justa causa del poble sahrauí"

Palma"Per la justa causa del poble sahrauí i perquè totes les persones que es veuen obligades a fugir puguin tornar a casa, ho promet". Aquestes són les paraules amb què Omar Lamín accedí al seu càrrec com a diputat aquest dimarts a la sessió constitutiva del Parlament de les Illes Balears. Nascut el 1988, Lamín és el primer sahrauí que ocupa un escó en una cambra autonòmica. La seva arribada a Mallorca va ser el 1997, en concret al poble de Santa Margalida, i de llavors ençà la seva vida ha estat vinculada a allò que els militants del PSIB anomenen "la família socialista".

"Record perfectament l'estiu que Omar va venir a la Vila. Era el 1997, i devia tenir nou anys. Era el primer pic que un grup de 10 nins venien a Santa Margalida procedents dels campaments de refugiats de Tindouf", comenta Miquel Cifre, qui aleshores era batle del municipi.

"A Marratxí –comenta Cifre–llavors hi havia un grup que era molt actiu amb la causa sahrauí. Era el batle Martí Santandreu qui se'n cuidava. Ens hi vàrem reunir i per això la Vila va començar a participar en el programa de Vacances en Pau, de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears. Quia leshores també era regidora, Cati Marimon, va ser qui va acollir a ca seva Omar. Aquell nin, durant dos mesos, va conviure amb les tres filles de Cati, que li guanyaven de devers 10 anys".

Tanmateix, succeiren moltes anades i vengudes fins que Omar, qui és graduat en Treball Social, es va arribar a establir de manera definitiva a Mallorca. "L'estiu del 1998, Omar no va arribar a sortir dels campaments d'Algèria. Era aquell any que, en principi, hi havia d'haver el referèndum d'autodeterminació, que no es va arribar a fer. L'any següent, l'estiu del 1999, tampoc no va comparèixer per Mallorca. Cati Marimon el cercà pertot, i va resultar que l'organitzaqció l'havia enviat amb una família d'un poble de Catalunya. La mare biològica, però, havia dit a Cati que volia que el nin quedàs a Mallorca. Acabat aquell estiu, la família vilera anà a Catalunya a cercar-lo, i de llavors ençà és aquí", rememora l'exbatle socialista de Santa Margalida.

El jove diputat, qui aquesta darrera legislatura ha estat director insular d'Atenció Comunitària del Consell de Mallorca, té tres germans. N'hi ha un que és infermer a Son Espases. La seva és una història semblant a la d'Omar. Va ser, però, un afamília andalusa que l'acollí. Un altre germà va estudiar Dret a una universitat de Líbia, i ara ja fa anys que resideix als campaments de Tindouf. La germana és mestra i també exerceix als campaments de refugiats.

"Veure com aquell nin, arribat a Santa Margalida fa tant detemps, prometia el càrrec de diputat i ho feia per la causa del poble sahrauí és una cosa que em va emocionar molt. Moltíssim. Sabeu que ho va ser de difícil que Omar quedàs a viure a Mallorca i obtingués la nacionalitat espanyola. Va ser durant anys que Cati i jo anàrem a Menors, a la Delegació del Govern. Els tràmits no s'acabaven mai, i molts de pics et passaven amb cançons", explica Cifre, qui assegura que és "molt crític amb la postura de Pedro Sánchez en relació amb la qüestió del Sàhara Occidental".

"Un pic que vaig anar a Madrid, amb un grup de socialistes mallorquins, fins i tot a Moratinos li vaig dir que la decisió de donar suport a una autonomia marroquina per al Sàhara era una traïció", diu l'exbatle.

En una entrevista per una col·leccionable sobre receptes del món, elaborat el 2010 pel desaparegut Diari de Balears i l'Ajuntament de Palma, Omar recordava d'aquesta manera els seus primers dies a Mallorca: "De tot d’una que era a Mallorca, una de les coses que més em cridà l’atenció va ser que, obrint un grifó, en sortís aigua. La meva família margalidana sempre em recorda que, de petit, em passava una bona estona obrint i tancant l’aixeta. I no és estrany! Als campaments, l’aigua és un bé escàs. Cada persona en té una quantitat assignada per dia, que ha de fer servir per cuinar, beure i rentar-se. No es pot tudar".

"D’ençà que visc a la Vila, sempre he volgut fer de dimoni. Participar en la dimoniada que baixa corrents de l’església cap a la plaça és un espectacle impressionant. No és estrany que els joves del poble s’estimin més fer de dimonis que no de pagesos, a qui sempre els acabam prenent les gerres per trencar-les davant la Beata", deia el jove fa 13 anys, mentre es deixava fotografiar vestit de dimoni, amb picarols i banyes.

D'aquí a poc, Omar serà pare per primera vegada. La seva parella és Benda Lehib, una jove sahrauí amb una història semblant. Essent nina va ser acollida per una família de Palencia, i fa uns anys que es conegueren amb el viler d'adopció. Ara ella fa feina per la Creu Roja de les Illes Balears, i tots dos viuen a una casa de Santa Margalida.

Fa anys que Omar té una relació propera amb Francina Armengol, qui és mare d'acollida de dos joves sahrauis que ara tenen una vintena d'anys. "El dia que es constituí el Parlament, vaig enviar un missatge de whatsapp a Francina dient-li com estava d'emocionat de veure Omar prometre el càrrec. I ella em contestà que, dins la debacle dels resultats electorals, allò era una alegria grossa", explica Miquel Cifre.

Una trentena d'infants sahrauís arribaran pel juliol

Catalina Rosselló, presidenta de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí comparteix l'alegria de veure que un jove arribat amb el programa Vacances en Pau sigui ara diputat de la cambra balear. "Va ser una alegria molt grossa veure Omar prendre possessió, i que a la vegada, en la promesa fes bandera de la causa del poble del Sàhara Occidental", comenta Rosselló.

"A la dècada dels noranta, quan Omar va participar del programa, era una època en què la participació de les famílies voluntàries era molt grossa. Qualque estiu teníem capacitat d'acollir fins a 200 joves. Ara la situació ha canviat. Enguany, per exemple, a causa del nombre de les famílies voluntàries, just podrem acollir 32 al·lots", explica Rosselló en relació amb el programa que facilita revisions mèdiques i temps d'esbarjo als joves procedents dels camps de refugiats a Algèria.