La diferència entre infermeres i metges que no va desaparèixer amb Bolonya
La classificació funcionarial manté infermeres, fisioterapeutes i mestres d’Infantil i Primària a l’A2, mentre metges i professors de Secundària són A1
PalmaLes infermeres continuen classificades com a personal de categoria A2 a la sanitat pública, una situació que el col·lectiu reclama canviar. La reivindicació no és nova, però aquest 2026 ha guanyat pes amb la reforma de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, que planteja deixar enrere l’actual sistema A1-A2 i establir una nova classificació vinculada al nivell de les titulacions. A les Balears, les taules retributives de l’IB-salut situen en l’A2 les infermeres, les llevadores i els fisioterapeutes, entre altres categories sanitàries que tenen un grau universitari. El debat afecta també professions com la logopèdia i la teràpia ocupacional. I també el sector educatiu, on els mestres de Primària i Infantil són A2 i els professors de Secundària, FP i Règim Especial, A1.
L’origen de la classificació és anterior al Pla Bolonya. L’actual Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) divideix el Grup A en els subgrups A1 i A2. Tots dos requereixen una titulació universitària de grau, però la llei els diferencia en funció del nivell de responsabilitat de les funcions i de les característiques de les proves d’accés. El que reclamen les organitzacions professionals és que aquesta divisió es revisi perquè les professions que tradicionalment eren diplomatures avui són graus universitaris. SATSE defensa que mantenir Infermeria a l’A2 té conseqüències en la carrera professional, l’accés a determinats llocs i les retribucions.
A les Balears, una part d’aquesta diferència es pot veure en les taules de Salut. El sou base d'un professional A2 és de 1.199,52 euros al mes, mentre que el d’un A1 és de 1.387,24 euros. La diferència és de 187,72 euros en cadascuna de les dotze mensualitats ordinàries. Però les pagues extraordinàries no tenen el mateix import de sou base. El 2026 són de 874,83 euros per a l’A2 i 856,05 euros, per a l’A1. Per això, si només es compara el concepte de sou base en les catorze pagues, la diferència anual és de 2.215,08 euros a favor de l’A1.
Aquesta no és la diferència real entre el que cobra una infermera i el que cobra un metge, per exemple. La nòmina del personal de l’IB-Salut incorpora altres conceptes, com el complement de destinació i el complement específic, que depenen del lloc concret. Per exemple, una infermera d’un equip d’Atenció Primària té una retribució anual de 32.589,30 euros segons les taules del 2026. Una infermera especialista en medicina Familiar i Comunitària arriba als 37.051,78 euros, mentre que una comare té una retribució anual de 34.432,54 euros. Una infermera d’ESAD (Equip de Suport d'Atenció Domiciliària), SUAP (Servei d'Urgències d'Atenció Primària), CCU (Centre Coordinador d'Urgències) o UME (Unitat Medicalitzada d'Emergències) figura amb 35.208,54 euros anuals.
En l’A1, les quantitats són diferents, però també ho són els llocs i els complements. Un metge o metgessa de CCU, UME o SUAP té assignats 53.162,02 euros anuals, mentre que el cap del servei d’atenció a Urgències 061 arriba als 59.478,34 euros. Per tot plegat, les xifres de les taules no permeten dir que una infermera cobraria automàticament una quantitat concreta més si passàs de l’A2 a l’A1. Per saber l’efecte exacte d’un canvi de classificació caldria mantenir el mateix lloc i calcular com quedarien tots els complements.
La presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers (COIBA), María José Sastre, explica que fa anys que el col·lectiu treballa per posar fi a l’A2, que considera "una gran injustícia", perquè la classificació professional actual "ha quedat absolutament obsoleta" i situa les infermeres en un grup que no es correspon amb la formació de grau ni amb el nivell de responsabilitat que assumeixen. Segons el col·legi, això suposa "un greuge comparatiu" i genera un sentiment de discriminació professional, a més de limitar el desenvolupament de la carrera professional, l’accés a càrrecs de gestió i una retribució adequada a la formació. Sastre mostra com a exemple que un altre professional amb formació exclusivament de grau pugui dirigir un hospital o un centre d’Atenció Primària mentre una infermera, fins i tot amb formació específica en gestió, en quedi exclosa simplement per pertànyer a l’A2. És precisament el cas que va passar al centre de salut de Sa Torre, on a instàncies dels metges (Col·legi Oficial i sindicat Simebal), es va tombar el nomenament d'una infermera com a cap del CS. El col·legi considera que el nou Estatut Marc pot resoldre aquesta situació amb una nova classificació basada en criteris de qualificació, competències i formació universitària, que situaria el grau d’Infermeria en el nivell 6 del MECU i les infermeres especialistes en el nivell 7.
El que vindrà
El Ministeri de Sanitat ha optat per una via diferent de la simple conversió de l’A2 en A1. El nou Estatut Marc aprovat pel Consell de Ministres amb el rebuig frontal dels metges per nombroses raons, planteja una nova classificació del personal basada en el Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Aprenentatge Permanent (MECU). Segons la proposta, infermeres i fisioterapeutes quedarien en el grup 6, mentre que les infermeres especialistes passarien al grup 7. El nou sistema haurà de concretar també les conseqüències retributives d’aquesta classificació. El projecte encara ha de completar la tramitació parlamentària.
En paral·lel, el Congrés tramita una altra via. El desembre del 2025 va prendre en consideració una proposició de llei del Parlament de Cantàbria per modificar l’article 76 de l’EBEP i eliminar la divisió entre A1 i A2 dins el Grup A per als cossos que exigeixen un títol de grau. Són dues reformes diferents i que afecten àmbits diferents. En el cas de les infermeres de l’IB-Salut, la que incideix directament sobre el seu règim és la reforma de l’Estatut Marc.