Després de la victòria judicial, les Jerònimes plantegen un futur religiós, social o educatiu per a Santa Isabel

PalmaLa Federació de Monestirs de Monges Jerònimes de Santa Paula estudia el futur del monestir de Santa Isabel de Palma i ha deixat clar que prioritzaran que es destini a un ús religiós, a poder ser, a acollir una comunitat de monges. Entre altres opcions, han apuntat a la possibilitat de destinar el convent a un ús social o educatiu, ja que Sant Jeroni es dedicava a l'ensenyament de la moral cristiana. En tot cas, l'orde de les Jerònimes té clar que el convent no es convertirà, en cap cas, en un hotel, i han apuntat a aquesta possibilitat com una "rumorologia infundada" de l'època del bisbe Javier Salinas.

Aquesta anàlisi de futur arriba després que el Tribunal Suprem inadmetés el recurs de cassació interposat pel Bisbat de Mallorca contra la sentència de l'Audiència Provincial que reconeix que les monges jerònimes són les propietàries del convent ubicat a les portes de la barriada de la Calatrava. Així ho ha explicat aquest dimarts la presidenta de la Federació i priora del monestir, Ángeles Sanz, i l'advocada que ha representat les monges els dotze anys que ha durat el litigi per esclarir la titularitat de l'edifici, Maria del Pilar Rosselló.

"S'acaba una etapa i, amb tota la nostra esperança, n'obrim una altra on començam a treballar juntament amb el Consell. Segur que trobarem una bona finalitat per a aquest lloc sagrat", ha dit la religiosa. En aquest sentit, la lletrada ha celebrat que el procés judicial hagi acabat amb un triomf de veritat i permeti obrir nous camins per determinar el futur de Santa Isabel. "Acabam de sortir del plet i la pregunta sobre què acollirà l'immoble encara s'ha d'estudiar", ha exposat Rosselló, que ha apuntat a algunes opcions que es podrien dur a terme, tenint en compte les característiques legals i patrimonials de l'indret, ja que l'advocada ha recordat que les jerònimes són una orde que es regeix pel dret pontifici. És a dir, que qualsevol procés relacionat amb el monestir, sigui de venda o de lloguer, serà vigilat, tutelat i tutoritzat per la Santa Seu.

En aquest context ha fet referència a les orientacions que la Santa Seu dona per regir la vida jurídica de les institucions religioses sota el seu mandat. "Aquestes instruccions deixen clar que aquestes pedres, aquest art, parla i té una funció evangelitzadora. I, per tant, s'insisteix en la indicació de mantenir, si és possible, la vida religiosa. I si no, cercar-ne un destí que sigui compatible amb el pla de l'orde", ha apuntat. La Santa Seu, ha prosseguit, permet diferents solucions per a aquesta mena d'immobles històrics sempre que permetin que "la raó de ser" de l'orde religiós "pugui perviure d'una altra manera". "Ja sigui conciliant el culte a l'Església, l'atenció al patrimoni artístic i històric o conciliant un destí social, docent i compatible amb aquesta pervivència del pla carismàtic", ha subratllat la lletrada.

L'únic projecte que al llarg de la més d'una dècada en la qual la propietat de l'immoble ha estat pendent d'una resolució judicial, han explicat, ha estat el que va presentar l'entitat Amadip Esment, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual.

També s'ha obert a altres possibilitats, com compatibilitzar un ús universitari, "seria fantàstic", ha postil·lat amb l'exposició de les "valuosíssimes" col·leccions d'art sacre que atresora l'orde jerònim. "Les fórmules jurídiques poden ser moltíssimes, siguin una cessió d'ús, un lloguer...", ha apuntat Rosselló. En una línia similar s'ha expressat el monjo cistercenc i assistent religiós de la Federació Jerònima de Santa Paula, Enrique Triguero, que ha confiat en Déu el futur de l'immoble.

"L'ideal és que hi visqués una comunitat de jerònimes aquí. Déu sembla que beneeix unes comunitats de l'orde amb vocacions. En un futur, no pròxim però sí a mitjà termini, es podria tenir en compte aquesta possibilitat. Però mentrestant caldrà veure'n el procés, perquè ara mateix no hi ha res previst", ha assenyalat. Tampoc ha descartat la possibilitat que es poguessin establir en el monestir monges d'una altra congregació religiosa, per la qual cosa seria necessari obrir un procés de diàleg amb el Bisbat de Mallorca que, de moment, ni tan sols s'ha plantejat.

El conservador, restaurador i responsable de Belles Arts de Santa Isabel, Pere Terrasa, ha assegurat que l'estructura de l'immoble es troba en bon estat gràcies als treballs realitzats durant tots aquests anys. "Demà s'hi podria instal·lar una congregació? Sí. No és un monestir modern, és veritat, però s'hi pot viure", ha afirmat.

L'estructura de l'edifici i el patrimoni, en bon estat

Terrasa també ha fet un repàs sobre el seu treball de preservació del patrimoni artístic, cultural i històric del Monestir de Santa Isabel amb el qual ha treballat durant aquests anys, que es troba, ha assegurat, en bon estat.

S'han elaborat tres inventaris, un de pintura i escultura, un altre d'altars del segle XV i un més dels ornaments litúrgics, que estan en mans tant del Consell de Mallorca –màxim responsable de les polítiques patrimonials– com de la Santa Seu. A més, es treballa en un de ceràmiques i un altre sobre el mobiliari. A això se li suma la restauració d'una paret o de la teulada, que es va veure afectat per un cap de fibló. També de diversos quadres, com els de Ramon Llull, sant Honorat i sant Antoni, i dels brodats d'Antoni Gaudí, que han estat objecte de diverses exposicions. L'arxiu i les obres d'art van ser traslladades de manera temporal a la sala capitular d'Inca, on es troba en "bon estat". "No estan les coses barrejades, com es diu. El treball s'ha duit a terme amb llum i taquígrafs", ha conclòs.