Que des de Primària els infants sentin seu Sant Antoni, siguin d’on siguin

ManacorA mitjans dels anys 80 la festa de Sant Antoni a Manacor passava per moments incerts. La tradició era vista com un ritual arrelat a la pagesia però alhora allunyat del jovent, que no hi trobava la connexió que ara, 40 anys després, hi té. La colla de dimonis visitava cada escola, cada pati del municipi, a la recerca de nous adeptes per a un futur comunitari, a fi d’assegurar un relleu generacional que costava.

Darrere del Dimoni Gros, un estol de quinze o vint persones. Cap dessuadora. Tan sols els foguerons mantenien certa estètica atractiva cap a infants i famílies, que voltaven en cotxe l’horabaixa del 16 de gener per veure’ls de rampellada… I cap a cases fins a la torrada.

És en aquest punt on les comunitats educatives i associacions de famílies decidiren fer-hi alguna cosa per ajudar a propagar una imatge amable, senzilla, entenedora i festiva. Així, per separat, moltes començaren a treballar. A classes de Plàstica primer, a Història després. Una ‘guerra’ unilateral de subsistència que va travessar la dècada dels 90.

Però poc abans de l’entrada del nou segle, l’Ajuntament i la comunitat escolar començaren a caminar de bracet amb la intenció de crear una base on s’incloguessin activitats i eines per aprendre a estimar la festa santantoniera des de Primària. Aquest enginy, avui ben engreixat, ha anat servint per a altres fites igualment importants; com per ajudar a integrar l’alumnat nouvingut en un espai comú: el de la celebració.

La part més viva

“A l’escola es treballa sobretot la part més viva de Sant Antoni: gloses, dimonis, ximbombes, cançons i el sentit de la festa com a tradició del poble”, explica Francisca Aguiló, directora del CEIP Jaume Vidal de Manacor. “Es posa molt d’èmfasi a fer que els infants entenguin les arrels i els valors de convivència, a més de la identitat que hi ha darrere la festa, perquè la sentin seva, siguin d’on siguin”.

“Fa més de 25 anys que, com a serveis educatius municipals, donam suport a les escoles d’una manera comuna. Moltes d’elles ja treballaven alguns aspectes pel seu compte. La primera cosa que pensàrem fou treure les activitats al carrer i fomentar que tots els nins i nines hi participassin per igual”, recorda la tècnica municipal Maria Antònia Taberner. “Per integrar els infants sempre hem fuit del caràcter religiós que pugui tenir la festa. Presentar sant Antoni com el cuidador dels animals”, comenta a la pregunta de si el caràcter mínimament cristià que sant Antoni encara manté allunya del sentiment la comunitat magribina, àmpliament present al teixit poblacional manacorí. “Plantejam també que és una persona plena de temptacions, les mateixes que tenen els alumnes quan volen menjar gelat en lloc d’una fruita, a l’hora de no tenir ganes de fer els deures o de jugar massa estona amb un videojoc… i al final guanyen”, explica: “No com a activitats lliures, sinó que es treballen dins l’aula. Una festa de tothom per a tothom, on participen tots per igual. També la comunitat magribina”. I hi afegeix: “L’objectiu és donar a conèixer la festa i fomentar la participació per mantenir-la i conservar-la. Vàrem començar per tres caretes: de sant Antoni, del Dimoni Petit i del Dimoni Gros, que per darrere duien imprès el programa de festes. Activitats teatrals com ara qui envolta sant Antoni: qui era, per què se’l venera, els elements de la festa i el seu significat”.

Chaima Benyagoub, nada a Taourirt (Marroc) va arribar de ben petita i va ser escolaritzada al CEIP Simó Ballester: “Jo ja vaig començar l’escola aquí i sempre vaig tenir la festa molt interioritzada, encara que a ca meva mai s’hagi celebrat, en bona part per motius ideològics i religiosos”. “Des que era petita vaig créixer sabent que quan arribava gener eren activitats que treballaríem a l’aula de manera natural, sense donar-li més importància. És cert que Sant Antoni és molt manacorí i la gent ho viu moltíssim”, confessa: “Record que venien els dimonis a ballar i a 6è em vaig vestir de dimoni per als més petits de l’escola. M’encantava fer gloses que després cantàvem entre tots. No és que jo sigui supersantantoniera, però sí que m’agrada fer una volta pels foguerons, per exemple”.

Avui en dia certs centres manacorins, com l’institut Mossèn Alcover i el Simó Ballester, ja disposen de determinats foguerons on només es torra carn halal. Encara que iniciatives com aquesta parteixen dels mateixos equips directius.

Conèixer la llengua i la cultura pròpies

La regidora municipal d’Educació, Carme Gomila, subratlla que fa més de 25 anys que l’Ajuntament de Manacor sap de la importància d’anar estructurant activitats docents perquè Sant Antoni també sigui un element culturalment aglutinador. “Al llarg dels anys ens hem anat adaptant en una feina conjunta d’equip perquè els escolars coneguin molt bé la festa i tots la sentin seva”, explica. “Tenim distints tallers adaptats segons el nivell educatiu. Sobretot a Primària, però també a Secundària, on hem treballat molt amb gloses santantonieres. Aconseguim que tots els alumnes coneguin de primera mà la festa, això fa que es creïn uns espais integradors on les famílies s’impliquen, la qual cosa indirectament serveix per al coneixement de la llengua catalana, la cultura local i la identitat manacorina”, afegeix Gomila.

Segons Fàtima El Mekkioui, qui fou alumna del Jaume Vidal, “l’escola és molt necessària per introduir i explicar la festa de Sant Antoni als nins que no coneixen la cultura mallorquina. D’aquesta manera també cream un sentiment de pertinença i d’il·lusió cap a la festa. Aprens sobre els seus orígens, les pràctiques, en visites els foguerons, pintes mascaretes, aprens gloses i t’integres dins la comunitat. Estar amb els amics, els punts de trobada als foguerons…”.

“Ho trob fonamental”, diu Bruna Silva, arribada del Brasil de petita i ara estudiant de 19 anys, “ja que ajuda que tothom se senti inclòs, encara que no sigui de l’illa com jo. Veig clarament com Sant Antoni uneix persones de totes les edats i com genera un sentiment molt fort de comunitat. El que més m’agrada de la festa és l’ambient que s’hi crea: el foc, veure els dimonis amb els amics, torrar plegats… Em sembla preciós que tothom sigui al carrer fent el mateix i compartint el moment com a poble”.

A cada escola del municipi es fa un fogueró i cada classe fa una glosa per penjar-la. “També pintam caretes, feim mata per decorar la façana de l’escola i participam en activitats que ofereix l’Ajuntament, que durant tot l’any fa propostes pedagògiques per treballar el tema: des de tallers de gloses a la vestimenta de sant Antoni”, diu la mestra manacorina Antònia Fullana, convençuda de l’efecte identitari que s’obté.

A classe es treballa el vocabulari de la festa i de les tradicions, cosa que dona un sentit unificat a un discurs que, d’aquesta manera, funciona com a eina integradora cap a un mateix motiu… i en català. “Visualització d’imatges santantonieres. Cant de gloses. Pintar caretes dels dimonis i treballs plàstics relacionats amb la festa”, afegeix Margalida Vives, també docent al col·legi Jaume Vidal de Manacor.

Dins l’aula es treballa tant la figura biogràfica de sant Antoni com la seva importància com a protector en la societat tradicional pagesa mallorquina. També es parla de la resta de personatges implicats en la festa: la colla de dimonis, el baciner, sonadors... “Es mostren els esdeveniments que es duen a terme durant les festes (assaig dels Goigs a la plaça de la Concòrdia, el primer ball dels dimonis, la sortida de cal Baciner, el ball a l’Ajuntament, concurs de foguerons, colcada, beneïdes...). Amb l’alumnat més gran parlam com viure la festa de manera respectuosa i responsable. Feim molt èmfasi en la tradició glosadora. Es treballa l’estructura i la rima, però sobretot es presenta com a forma d’expressió de la nostra cultura”, concreta Xisca Obrador, tutora de 5è.

Maria Antònia Taberner recorda que el departament d’educació municipal (que enguany ha rebut el reconeixement del Patronat de Sant Antoni per la seva tasca continuada) organitza activitats específiques segons l’edat. ‘Sona sona Sant Antoni’, per als més petits d’educació Infantil. A segon de Primària treballen ‘Un vestit nou per Sant Antoni’, sobre les figures de la festa. A quart de Primària ‘Ara va de gloses’, amb els Glosadors de Mallorca, que al final acaba amb un minicombat de glosat. Ara darrere la careta de dimoni hi ha una escena de la festa o lloc significatiu (enguany són les beneïdes). “És una festa popular on tothom conviu, amb diversitat cultural. L’any que ve recuperarem el fogueró escolar que cada any col·locàvem a la plaça de la Bassa i que era fet pels alumnes de sisè de totes les escoles del municipi”, conclou.