Denuncien que Emaya redueix l'impacte de la tarifa progressiva als hotels i els estalvia milions d'euros

PalmaLa tarifa d’aigua d’Emaya aplicada des de fa anys als establiments hotelers utilitza una tècnica específica de càlcul que modifica la manera d’aplicar la progressivitat en el cas del sector turístic. L'anàlisi de les tarifes vigents, publicades l'any 2016, feta per un extècnic de la companyia assegura que la metodologia, "pensada per als hotels de Platja de Palma" estableix un sistema de recàlcul del consum "de dues en dues habitacions", i genera una falsa divisió de la despesa que aconsegueix reduir de manera molt significativa el que li pertocaria pagar si s'aplicàs la progressivitat.

Les tarifes d'Emaya estableixen una tarifa progressiva específica per als establiments hotelers i similars. La diferència respecte dels consumidors domèstics és que els trams no s’apliquen sobre tot el volum d’aigua consumida per l’hotel com si fos un únic consumidor, sinó que la tarifa estableix una escala basada en blocs de dues places, i d'alguna manera, suposa "dividir el consum en múltiples petits consumidors, que fa que no s'apliqui mai o gairebé mai la progressivitat que marca la normativa", afirma aquest extècnic de la companyia municipal de Palma.

El document tarifari fixa els trams com a “consums fins a 5 m³/mes per cada 2 places”, “consum entre 6 i 10 m³/mes per cada 2 places”, “consum entre 11 i 20 m³/mes per cada 2 places” i així successivament fins al tram superior. Aquesta tècnica de fragmentació tarifària fa que un establiment hoteler amb un consum elevat no sigui tractat com un únic consumidor de milers de metres cúbics, sinó que el sistema estableixi múltiples unitats de càlcul de dues places. Segons l’extècnic consultat, aquesta és la clau del funcionament de la tarifa: en dividir la base sobre la qual s’aplica la progressivitat, el consum queda repartit entre diferents blocs i una part important dels metres cúbics consumits no arriba als trams de preu més elevats.

La mateixa tarifa publicada per Emaya indica que “el consum registrat es dividirà en les seccions que corresponguin i s’aplicarà a cada secció el preu pertinent segons l’escala prevista a la tarifa progressiva”. Les dades analitzades per aquest extècnic mostren diferències molt significatives entre el que haurien pagat aquests establiments si se’ls hagués aplicat una progressivitat similar a la domèstica i el que paguen amb el sistema específic d’hotels.

Un dels casos estudiats per aquest extreballador de la companyia correspon a un hotel de Platja de Palma amb 240 places i un consum de 3.760 metres cúbics. Segons els càlculs facilitats, si aquest mateix volum d’aigua s’hagués facturat aplicant la progressivitat domèstica, l’import hauria estat de 21.225,60 euros. En canvi, amb la tarifa real aplicada per Emaya, el pagament és de 2.356 euros (vegeu gràfic adjunt).

Un segon exemple és el d’un hotel amb 180 places i un consum de 3.240 metres cúbics. En aquest cas, l’aplicació d’una progressivitat domèstica hauria suposat una factura de 18.130,40 euros, mentre que amb la tarifa hotelera d’Emaya l’import abonat és de 1.944 euros.

Segons l’extècnic, aquestes diferències evidencien que la tarifa hotelera no funciona com ho faria una progressivitat aplicada sobre un gran consumidor únic. La seva interpretació és que la divisió en blocs de dues places actua com una tècnica que redueix la capacitat de la tarifa progressiva per penalitzar els consums més elevats.

La qüestió de fons és si aquesta metodologia manté l’esperit d’una tarifa progressiva, que habitualment pretén que els consums més alts assumeixin un cost creixent. En el cas dels establiments hotelers de Palma, Emaya va aprovar una fórmula específica en què la unitat de càlcul no és el consum total de l’establiment, sinó els blocs tarifaris associats a dues places.